Ni individualista ni totalitària

Rouault 1930

"Es pot donar una societat en què regni l'amor? Això és, ¿ni una societat totalitària on l'home és un objecte en brut, ni una societat individualista on regni la llei de la jungla que afavoreix els egoismes dels subjectes? L'ésser humà, en el que té d'específic, ni és un objecte en brut niés un subjecte abstracte: és un projecte, anticipació de fins.

Aquest projecte no és ni el d'individus solitaris, ni el d'una comunitat transcendent que s'imposa des de dalt. Aquest projecte és sempre l'acte creador d'una consciència personal. Ara bé, una consciència només és personal (i no sols individual) en la mesura en que es fa ressò de les angoixes i esperances de la comunitat i quan es forja en el diàleg vital amb els altres. Una societat només es respecta, doncs, ella mateixa -només conserva la consciència de la seva pròpia relativitat, només manté les possibilitats de sobrepassar-se de la seva pròpia transcendència- si manté les possibilitats d'iniciativa, de crítica, de creació de cada un dels seus membres.

(...)

La societat que no serà ni individualista ni totalitària, fundada no en el passat ni en el present, sinó en el futur, la societat escatològica, prospectiva (oberta a l'esperança i que respectarà la dimensió profètica de cada ésser humà) tindrà com a primera tasca crear, entorn de cadascú, l'espai necessari per invitar a la iniciativa, a la crítica, a la creació."

Evangelista Vilanova a La salvació cristiana, mite i realitat, Editorial Claret (1981)