Data d'inici

Hernández Pijuan 2000

"Fa uns quants dies, un article subratllava la importància de l'elecció de la data d'inici del procés a l'hora d'analitzar-lo. Com deia el seu autor, les discrepàncies sobre aquesta matèria, que no són noves, determinen relats i interpretacions diferents del que ha anat passant. Quan es tracta d’elaborar una narració històrica, però, la selecció i el tractament dels personatges a qui es decideix atorgar un paper rellevant són tan importants com la periodització. I en les històries que s'expliquen el protagonisme i el perfil de CDC, que ha subministrat els dos presidents del procés, van quedant cada cop més desdibuixats.

Els relats que miren cap a la sentència del TC sobre l’Estatut i comencen la història del procés amb la manifestació del juliol de 2010, solen deixar de banda la funció que va tenir aquella manifestació multitudinària en la propaganda de guerra de CiU contra el Tripartit. I tendeixen a passar per alt que el que va passar durant els dos anys següents, amb Artur Mas presidint un govern business friendly que tenia el suport del PP i que presumia de practicar una política d’austeritat no com a conseqüència de la crisi, sinó per principis. Si es vol explicar el procés com una operació política destinada a deixar enrere l’statu quo sorgit de la Transició, cal buscar una altra data. És millor anar directament a la manifestació que es va celebrar l’11-S de 2012, després de setmanes d’agitprop als mitjans de comunicació públics i privats i una setmana abans de la reunió en què Mas pretenia negociar amb Mariano Rajoy un pacte fiscal amb el suport sense fissures del poder econòmic català. I mirar de recordar com era CDC, quines eren les seves relacions amb l’elit empresarial i què deien els intel·lectuals que aleshores servien les seves fundacions, quan, encara amb la ressaca del 15-M, el partit va portar a terme un gir populista que emulava el gest que, en un altre context de crisi econòmica, Néstor Kirchner havia fet a l’Argentina per reconstruir l’hegemonia del peronisme sobre unes noves bases estratègiques que trencaven amb el neoliberalisme oficiat per Carlos Menem.

L'evolució del procés ha anat eclipsant el perfil de CDC com a partit hegemònic del catalanisme. Però no cal gaire memòria per recordar com s'assemblava a la vella Lliga de Cambó, que alhora que es va constituir en la condició de possibilitat de la influència política real d'aquest catalanisme representava inequívocament els interessos de les elits econòmiques locals. La CDC que l'any 2012 va fer seu el lema “Espanya ens roba” era encara aquesta rèplica de la Lliga i el seu gir estratègic no va representar inicialment cap ruptura de la seva aliança amb el poder econòmic. Sense l'aposta de CDC, el procés no hauria engegat quan i com ho va fer. Tanmateix, en aquell moment CDC no hauria fet aquesta aposta si alguns dels qui després van optar per canviar de seu no haguessin pensat que era possible cavalcar el tigre i que el pacte fiscal (Catalunya enfora) i la desactivació del malestar respecte a les elits (Catalunya endins) potser valien una missa de populisme nacionalista."

Josep M. Ruiz Simón a La Vanguardia del 20.03.2018