dissabte, 17 de març del 2018

Renovació conceptual




Hernández Pijuan 1998



"Escric aquest article des de la meva simpatia amb la causa nacional catalana i el meu desacord estratègic amb el procés. Sempre he pensat que en ell hi havia no només equivocacions tàctiques, sinó també errors de diagnòstic. Des de la perspectiva dels qui l'han liderat (prescindint ara, per tant, dels errors i els comportaments antidemocràtics dels qui s'hi han oposat), crec que el sobiranisme català en el seu conjunt ha de fer una profunda reflexió. La responsabilitat més gran li correspon a l'Estat, que s'ha tancat al diàleg, ha empès la majoria sobiranista del Parlament a una cursa desesperada i ha actuat finalment amb una arbitrarietat injustificada. Però el nacionalisme català havia d'haver jugat unes altres cartes. Després del que ha passat, a qui ha enfortit i qui ha debilitat?

El sobiranisme ha comès un error similar al de l'Estat: infravalorar l'adversari. L'Estat no té prou legitimitat per imposar-se i els nacionalistes no tenien el suport necessari (intern i internacional) per dur a terme un procés d’aquestes característiques. L'efecte col·lateral de la irresponsabilitat del Govern espanyol és la desconnexió pràctica de molts catalans que, sense haver aconseguit la independència, han desconnectat completament del projecte d'Espanya i l'efecte col·lateral d’un sobiranisme és que ha enfortit les tendències més reaccionàries de l'Estat i la societat espanyola.

Quan parlo de renovació conceptual ho dic amb un cert to pessimista respecte del present immediat. Els ciutadans d’una nació sense Estat no tenim cap altre remei que indagar en els buits que s'obren en els sistemes en crisi, endevinar quins jocs substituiran el vell sistema d'estats sobirans i obrir-nos a aquestes noves lògiques. Podem ser més que un Estat, hem d'anar cap a una no-dependència més gran, deixar en un segon pla la batalla per la sobirania formal i lliurar-la per una sobirania real, orientar-la cap al que podríem anomenar una independència de fet ja que la de dret no resulta possible, mentre ampliem el camp de la pròpia base electoral (sabent que això ens exigirà una formulació més laxa de la nostra idea de nació), distingint sempre entre aspiracions, drets i oportunitats... En aquest moment veig que ens anem enredant en el llenguatge dels herois i les traïcions, els programes de màxims i els laments sobre com de dolent que és l'adversari, una batalla que ara està dominada pels guardians de les essències i els malenconiosos."


Daniel Innerarity a La Vanguardia del 17.03.2018