Mitjanit

Hodgkin 2010

"Vosaltres, éssers humans superiors, ja s'acosta la mitjanit: ara us vull dir una cosa a cau d'orella, tal com me l'ha dita a cau d'orella aquesta vella campana -

- tan íntima, tan terrible, tan cordial com me la diu aquesta campana de mitjanit, que ha viscut més experiències que un sol home, que ja, dels vostres pares, en comptà els batecs de dolor.

Ai!, ai!, com sospira!, com riu en somnis! la venerable i profunda, profundíssima mitjanit!

Silenci! Silenci! Ara se senten moltes coses a les quals no és llegut parlar en veu alta de dia; però ara, en l'aire fresc, quan ha emmudit també tot el xivarri dels vostres cors -

- ara parlen, ara se senten, ara s'esmunyen dins les ànimes nocturnes i desvetllades: ai!, com sospira!, com riu en somnis!

- no sents com, íntima, terrible, cordial et parla, la venerable i profunda, profundíssima mitjanit?

Humà, afina el sentit!

Què diu la profunda mitjanit?

He dormit, he dormit -

d'un profund somni he eixit: -

profund és el món,

i més profund que mai el dia no ha capit.

Profund és el seu dol,

i la joia és més profunda encara que el plany que puny el pit:

el dol diu: passa i acaba!

Però tota joia vol eternitat -

- vol profunda, profunda eternitat."

Friedrich Nietzsche a Així parlà Zaratustra (1885), "El cant embriac 3 i 12"

(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)