Catalunya som tots

Tàpies 2006

Un pertinent text de Miquel Roca Junyent a La Vanguardia del 31.10.2017:

"Al final, votarem. Pel que sembla, el dia 21 de desembre se celebraran eleccions autonòmiques. Les eleccions que, en un moment concret de la setmana anterior, semblava que volia convocar Carles Puigdemont i que, finalment, ha convocat Mariano Rajoy. La diferència no és menor; és de gran rellevància i transcendència, però representen una oportunitat per saber on som realment, decidir sobre el que realment es vol i exercir una expressió del dret a decidir.

Veurem ara el que de veritat s'amaga sota aquests darrers temps de convulsió política i social. Però res tindrà valor si no s'entén que tant important com votar ho és refer la cohesió social del país. La votació el que posarà de manifest és el pluralisme de la societat catalana; però, en un segon moment, el que resultarà imprescindible serà cohesionar-la al voltant d'un projecte comú, amplament majoritari, transversal, integrador, inclusiu.

No voler reconèixer i acceptar que aquesta societat està tensament dividida i confrontada és negar la realitat, és no voler veure allò que molesta. La cohesió social catalana està malmesa i cal, urgentment, reconstruir-la.

Hem incendiat la casa comuna. Fins i tot podríem acceptar que molts ho han fet sense saber-ho, de bona fe. Convertint la illusió i l'entusiasme en una agressió contra sensibilitats i sentiments tan respectables com els propis. Hem trobat en la frívola desqualificació un motiu d'afirmació tan absurda com simplificada. No hem volgut acceptar que les virtuts d'un poble ho són de tots els que el componen. Tot el que tenim i som és mèrit de tots.

Tenim feina. Votar és fàcil, recompondre és molt més difícil. Només votar no servirà de res o, en tot cas, de ben poc. Cal afegir-hi voluntat d'entesa, d'acord, d'integrar i respectar. Hem reclamat –amb raó– diàleg, però no l'hem practicat Catalunya endins. Hem sacralitzat majories minses i contradictòries, sacrificant enteses més amples i més coherents.

Segurament, aquesta cohesió interna té costos i comporta renúncies, però dona força a les ambicions perquè les fa més collectives, amb més suport. Però, en tot cas, hem oblidat que sense aquesta base més cohesionada és molt difícil guanyar la partida de la credibilitat al món.

El carrer no és nostre; és de tots. I això ha quedat ben palès aquests darrers dies. I per aquesta raó, és el Parlament de Catalunya el que representa la sobirania del poble; no el carrer. La mobilització social és molt important, però correspon al Parlament interpretar la voluntat dels ciutadans, per liderarlos. Cal escoltar a tothom, no només uns quants.

Però anar a remolc no és propi de la funció representativa dels partits polítics; els problemes polítics només es resolen políticament, mitjançant els partits, el pacte, l'acord i l'escenari parlamentari.

Ara caldrà omplir de sentit el vot; és a dir, s'haurà de posar al servei del projecte collectiu de refer la cohesió interna del país.

Fa molts anys, concretament en ocasió de la Diada de l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat, afirmàvem que per recuperar la llibertat i la democràcia no podíem oblidar que "Catalunya som tots". Ara, aquesta voluntat, ha de seguir viva. Catalunya som tots!"