diumenge, 1 d’octubre del 2017

Relativització




Hodgkin 1990



En el marc del procés de globalització de les idees (que no és tan nou com sembla; de contactes interculturals sempre n'hi ha hagut, el que passa és que ara són a gran escala) es produeix el que en podríem dir un fenomen de relativització de les pròpies idees: la meva no és la única veritat, hi ha diverses veritats equivalents, que han de conviure sense que cap s'imposi sobre les altres.

Quan s'estableix aquest diàleg entre veritats es produeix un procés d'intercanvi d'idees, que té dues conseqüències significatives: per una banda, un enriquiment mutu dels universos culturals que dialoguen, i per l'altra un procés de depuració d'aquests universos, ja que el coneixement de l'altre et porta a veure la feblesa o inadequació d'algunes de les teves posicions. Cal obrir-se als tresors de l'altre, i cal tenir el coratge de deixar enrere les pròpies posicions que ja no resulten pertinents (procés dolorós, que no és senzill de fer).

En aquestes circumstàncies, és molt important vetllar per tal que siguin adients les condicions en les que es produeix el diàleg, l'intercanvi, fent que aquest pugui ser real i fecund, sense imposicions ni manipulacions.

I cal vetllar també per evitar un risc: el de la marginació o desaparició de les idees minoritàries. A nivell cultural, ser minoria no implica menor qualitat. Del diàleg no en poden sortir universos vençuts, condemnats a la desaparició: el respecte per les minories ha de ser garantit.