Grandesa de cor i d'esperit

"La literatura és tan antiga com la parla. Va sorgir de la necessitat humana per ella i no ha canviat, excepte per ser més necessària. Els skalds, els bards, els escriptors no estan separats ni són exclusius. Des del principi, les seves funcions, les seves obligacions, les seves responsabilitats han estat decretades per la nostra espècie... L'escriptor és delegat per declarar i per celebrar la provada capacitat dels humans per la grandesa de cor i d'esperit - per la dignitat en la derrota, pel coratge, la compassió i l'amor. En la guerra sense fi contra la debilitat i la desesperació, aquestes són les brillants aplegadores banderes de l'esperança i de l'emulació. Jo sostinc que un escriptor que no creu apassionadament en la perfectibilitat de l'ésser humà no té cap dedicació ni cap pertinença a la literatura."

John Steinbeck, al seu discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura el 1962 (esmentat per Jordi Amat a La Vanguardia del 09.03.2014)

El text original:

"Literature is as old as speech. It grew out of human need for it and it has not changed except to become more needed. The skalds, the bards, the writers are not separate and exclusive. From the beginning, their functions, their duties, their responsibilities have been decreed by our species... The writer is delegated to declare and to celebrate man's proven capacity for greatness of heart and spirit - for gallantry in defeat, for courage, compassion and love. In the endless war against weakness and despair, these are the bright rally flags of hope and of emulation. I hold that a writer who does not passionately believe in the perfectibility of man has no dedication nor any membership in literature."