Elogi de la Saviesa

Chagall 1956

"La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l’estima, es deixa trobar del qui la cerca. Aviat es fa conèixer al qui la desitja. Qui matina per trobar-la no s’haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d’ella, se’ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció; rebre'n instrucció la fa estimar, estimar-la fa guardar les seves lleis, l'observança de les lleis assegura la immortalitat, i la immortalitat fa semblant a Déu.

Té, en efecte, un esperit intel·ligent, sant, únic, múltiple, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, impassible, benèvol, agut, lliure, benigne, humanitari, estable, incommovible, tranquil, és capaç de tot, està alerta de tot, i entra per tots els esperits, els intel·ligents, els purs, els més subtils. Cap moviment no és tan llest com la Saviesa: per la seva simplicitat, tot ho envaeix i penetra. És resplendor de la claror eterna, mirall immaculat de la vitalitat de Déu, imatge de la seva bondat. Ho pot tot, tota sola, i sense que ella canviï gens tot ho renova, i al llarg de les generacions passa per les ànimes santes, i les fa amigues de Déu i dels profetes. I quan un estima la justícia, els treballs que li costen resulten virtuts, perquè ella ensenya a tenir temprança i prudència, justícia i fortalesa, i no hi ha res en la vida que faci més servei als homes que això.

Déu dels pares i Senyor de misericòrdia, dóna'm la Saviesa que seu al teu costat. Fes-la baixar de les voltes sagrades del cel, envia-la, des del tron de la teva glòria, a col·laborar constantment amb mi i a fer-me conèixer el que més t’agrada, que ella ho sap i ho comprèn tot, m’orientarà, plena de seny, en els meus actes, i em protegirà amb la seva glòria. Qui ha conegut el teu voler, si tu no li has donat la Saviesa i no li has enviat de les altures el teu Esperit Sant? És així que s’han tornat rectes els camins dels habitants de la terra, que els humans han après el que t’era plaent, i així s’han salvat, per la Saviesa."

(fragments del Llibre de la Saviesa entre 6, 12 i 9,18)

"Feliç l’home que aconsegueix la saviesa,
l’home que arriba a tenir enteniment!
La saviesa és més lucrativa que la plata,
en trauràs més profit que de l’or;
val més que les pedres precioses,
ultrapassa el que pots desitjar.
Amb una mà ofereix llarga vida,
amb l’altra, riquesa i honor;
condueix per camins delitosos,
per viaranys tranquils.
Feliç el qui s’aferra a la saviesa:
s’aferra a l’arbre de la vida!
El Senyor assentà la terra amb saviesa,
amb enteniment refermà el cel;
amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües,
i dels núvols s’escola la pluja.
Fill meu, conserva la discreció i la prudència,
no les perdis mai de vista:
et renovaran la vida,
t’embelliran d’aspecte.
Caminaràs segur,
el teu peu no ensopegarà;
si descanses, no t’alçaràs sobresaltat,
dormiràs amb un son tranquil."


(Proverbis 3, 13-24)



"¿No sentiu com crida la Saviesa,
com aixeca la veu la intel·ligència?
Dalt les altures, dominant la ruta,
a la cruïlla dels camins, es planta;

vora les portes d'accés a la ciutat,
a les seves entrades, proclama:
«Us crido a tots vosaltres,
la meva veu s'adreça a tothom.
Inexperts, adquiriu sagacitat;
adquiriu seny, els qui sou insensats.
Escolteu, que el meu parlar és franc
i sincera la meva paraula:
assaboreixo la veritat,
i la maldat em fa fàstic.
No dic sinó paraules honestes:
no amaguen res de pèrfid ni de fals;
les troba clares qui les vol comprendre,
qui posseeix el coneixement les troba justes.
Accepteu la meva formació, i no pas plata,
el coneixement abans que l’or més preciós,
perquè la saviesa val més que els corals,
cap pedra preciosa no s’hi pot comparar.

Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat,
conec la perspicàcia.
Jo aconsello amb competència,
posseeixo intel·ligència i força.
Jo estimo els qui m'estimen;
els qui per mi es deleixen, em troben.
Porto amb mi la riquesa i la glòria,
fortuna sòlida i prosperitat;
el meu fruit és millor que l'or més fi,
sóc més profitosa que la plata de llei;
jo camino amb qui practica la justícia,
amb qui segueix camins dreturers.
Procuro patrimoni als qui m'estimen,
els omplo de tresors.

El Senyor em posseïa al començament,
abans de les seves obres, des de sempre.
Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen,
des del primer moment de la terra.
Em va infantar quan els oceans no existien
ni brollaven les fonts d’aigua viva.
Abans que s’assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m’havia infantat,
quan encara no havia fet l’amplària de la terra,
el primer grapat de fang dels continents.
Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitzó a l'oceà;
quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals;
quan imposava un límit a la mar 
que les aigües no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
Jo era al seu costat com un mestre d'obres
i feia les seves delícies cada dia,
jugant davant d'ell sense parar.
Jugava per la terra que ell havia creat,
i m'era deliciosa la companyia dels homes.

Escolteu-me, doncs, fills:
feliços els qui segueixen els meus camins!
Accepteu de formar-vos i posareu seny;
no ho refuséssiu pas.
Feliç l’home que m’escolta,
que vetlla cada dia al meu portal
vigilant el llindar de casa meva!
Qui em troba, troba la vida,
i el Senyor li concedeix el seu favor,
però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix; 
els qui m'odien, estimen la mort."


(fragments de Proverbis 8)

"La Saviesa porta els seus fills als honors més alts
i té cura d’aquells qui la cerquen.
Estimar la Saviesa és estimar la vida;
els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia. 
El qui arriba a posseir-la heretarà la glòria;
arreu on vagi, el Senyor el beneirà.
Servir-la és donar culte al Déu sant;
qui l’estima és estimat pel Senyor.
Qui escolta la Saviesa judicarà el món sencer,
qui s’hi acosta viurà segur.
Qui confia en la Saviesa la tindrà en herència,

i els seus descendents la conservaran en possessió.
Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses,
li farà venir por i tremolor,
l’aclapararà amb la seva disciplina
i, fins al dia que li tindrà confiança,
el posarà a prova amb les seves exigències.
Però després retornarà tot seguit cap a ell,
l'alegrarà i li revelarà els seus secrets.

Fill meu, deixa’t instruir des de jove
i trobaràs la Saviesa fins quan tinguis cabells blancs.
Aplica-t’hi com el qui llaura o el qui sembra,
i espera’n una bona collita.
Conrear la Saviesa et portarà cansament,
però ben aviat menjaràs els seus fruits.
La Saviesa és aspra per als ignorants,
l’estúpid no hi persevera.
Se li fa pesada com una pedra de les que s'aixequen per provar la força
i no triga a deixar-la caure a terra.
Perquè la Saviesa és el que diu el seu nom:
no es manifesta a la majoria.
Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,
no refusis el consell que et donaré.
Fica els peus en els grillons de la Saviesa
i el coll en el seu collar.
Ajup l’esquena i carrega-te-la,
no et neguitegis pels seus lligams.
Acosta-t’hi amb tota l’ànima,
amb totes les teves forces segueix els seus camins.
Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;
i quan la tinguis, no la deixis escapar,
que a la fi hi trobaràs el repòs
i es convertirà en la teva felicitat.
Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,
i el seu collar, un vestit esplèndid.
Perquè ella porta al damunt un ornament d’or,
i els seus lligams són un teixit de porpra.
Tu ho portaràs com un vestit d’honor,
t’ho cenyiràs com una corona de victòria.

Si ho vols, fill meu, seràs instruït,
i si t’hi apliques, et sortiràs de tot.
Si t’agrada d’escoltar, aprendràs;
si estàs atent, et tornaràs savi.
Afegeix-te a l’assemblea dels ancians,
agafa’t a la seva saviesa.
Escolta amb atenció tota paraula que ve de Déu,

que no se t’escapi cap proverbi assenyat.
Si veus un home intel·ligent, vés-lo a trobar de bon matí,
que els teus peus desgastin el llindar de casa seva.
Medita els preceptes del Senyor,
posa en pràctica els seus manaments sense parar.
Ell mateix donarà força al teu cor
i t'oferirà la Saviesa que desitges.

Feliç l’home que es dedica a la Saviesa
i que raona amb la seva intel·ligència,
que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la Saviesa
i pensa els seus secrets.
Li segueix el rastre com un caçador
i es posa a l’aguait pels camins per on passa.
Espia per les seves finestres
i va a escoltar a les seves portes.
Acampa al costat de casa seva,
clava les estaques de la tenda en els seus murs.
Para la tenda vora seu
i s’instal·la en un habitatge ple de benestar.
Posa els seus fills sota la seva protecció,
es refugia sota les seves branques:
l’ombra de la Saviesa el protegeix de la calor
i s'instal·la en la seva gloriosa presència.

La Saviesa fa l’elogi d’ella mateixa,
enmig del seu poble proclama la seva glòria. 

Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim,
es glorifica davant el seu poder.
Diu: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssim
i com una boira he cobert la terra.
Jo habitava a les altures celestials,
tenia el tron dalt la columna de núvol.
Jo sola he seguit la volta del cel
i m’he passejat per les profunditats dels oceans.
El meu poder s’estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra,
sobre tots els pobles i totes les nacions.
Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,
una heretat on poder-me establir.
Llavors el creador de l’univers em va donar una ordre,
el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir.
Em digué: “Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva.”
Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d’existir.

Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits.
Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca.
Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi,
i els qui em beuen, encara tindran més set.
Qui fa cas de mi no quedarà confós,
qui treballa amb mi no pecarà.»

Del primer al darrer dels homes,

ningú no ha acabat de conèixer la Saviesa ni de descobrir-la,
perquè els pensaments de la Saviesa són més grans que la mar,
i els seus consells, més profunds que l'oceà."

(Siràcida o Eclesiàstic 4, 11-18; 6, 18-37; 14, 20-27; 24, 1-9, 19-22, 28-29)