Es pot ser modern i religiós?

Rouault 1937

Sí, però caldrà tenir una manera d’entendre la religió compatible amb la cultura actual. El problema no és ser d’una o altra tradició religiosa: no hi ha tradicions més compatibles que altres amb la modernitat. El problema, compartit per totes les tradicions, és repensar què és el fet religiós amb eines de pensament actuals. Simplificant, això voldrà dir veure les religions com a “conjunts de símbols per ajudar les persones a fer camí” més que no pas com a “conjunts de creences i d’institucions a les quals adherir-se”. Voldrà dir passar d’una visió legalista, moralista, dogmàtica, institucionalista o màgica de la religió a una visió simbòlica. Passar d’unes religions que ofereixen seguretat a unes religions que aporten obertura, profunditat, riquesa i sentit a la vida humana. D’unes religions autoritàries a unes religions humanistes, al servei de les persones. La funció de les religions en el món modern ja no és explicar l’origen de l’univers, ni constituir-se en font del poder polític, ni fornir una explicació sobre el propòsit de la vida humana. Tot això, ens ho anem construint com podem amb les eines que tenim. La funció de les religions és ajudar a les persones a tenir la possibilitat de veure i viure la realitat d’una manera que va més enllà de la manera habitual. Les religions han de donar mitjans a les persones per anar més enllà d’elles mateixes, dels seus interessos i necessitats, del seu marc mental, del seu mateix llenguatge i arribar a una connexió més directa amb la realitat, una mena de connexió que esdevé experiència de plenitud i font de joia, d’admiració, d’agraïment, d’humilitat, de veneració. Es tracta d’un deixar enrere la distancia crítica i la mirada interessada sense deixar la consciència, d’una manera d’obrir-se a la realitat que transforma la vida. Aquesta experiència no és contradictòria amb la modernitat. Ben al contrari, és bo per a la modernitat poder enriquir-se amb el que aquesta experiència aporta de relativització de tot i de vivificació de tot. Ser modern i religiós és possible i és positiu, per a la persona i per a la societat.


[Publicat a Dialogal, n. 25, primavera 2008]