dissabte, 15 de març del 2008

Entrevista a Raimon Ribera a Esgésia plural




RAIMON RIBERA

Perfil biogràfic: Nascut a Barcelona el 12 de gener del 1951. Casat, sense fills. Es considera cristià heterodox i interreligiós, laic d’orientació social progressista i catalanista. És llicenciat en Economia i Filosofia. Professor d’ESADE. Publicacions:“Religió i religions”, La Magrana, Barcelona 1995; “Treballar l’esperit”, dins de “Catalunya: reptes ètics”, Fundació Trías Fargas, Barcelona 2006; “El diàleg interreligiós”, Fragmenta Editorial, Barcelona 2007.


QUÈ PENSA


Sobre DÉU

1.- La nostra societat té necessitat de Déu? No crec que Déu sigui una necessitat, el veig més aviat com un oferiment, una opció lliure, una possibilitat d’obrir-nos a Ell. La nostra societat no sembla massa interessada en aquesta possibilitat, i això em sembla més aviat una llàstima.

2.- Com ha evolucionat la imatge de Déu al llarg del temps? En la mesura en que es tingui en compte la seva transcendència, l’estar més enllà del que l’ésser humà pugui arribar a formular amb el seu llenguatge, veig força continuïtat en la imatge de Déu com a l’Altre, el Misteri. Deu ser dels conceptes i dels símbols menys sotmesos a evolució. Una altra cosa és l’ús que se’n faci: aquest si que és molt més variable...

3.- La raó pot substituir Déu? La raó té poca cosa a fer en la qüestió de Déu. Certament, no el pot substituir, pertanyen a àmbits diferents de l’experiència humana. És bo que la raó hagi anat guanyant pes en la vida humana, però la raó ha de ser conscient que hi ha àmbits que la depassen.

4.- Tens dificultats, pròpies o externes, per parlar de Déu en els teus espais socials (feina, lleure, família, etc...)? Jo ja sóc gran, i no em costa gaire parlar-ne, especialment des de l’òptica simbòlica. Ara, reconec que la dificultat de comunicació al respecte existeix; cal fer un esforç per a situar bé les coses i la gent no sempre està interessada en fer-ho, o nosaltres no sabem ajudar-la a fer aquest esforç.


Sobre l’ESGLÉSIA

5.- Creus que és possible viure al ritme que marca l’Evangeli? És difícil, sempre ho ha estat. Però de possible ho és, si més no com a aspiració.

6.- Quins trets evangèlics destacaries com a més necessaris per els homes i les dones d’avui? Els bàsics són la conversió del cor, passar d’un cor de pedra a un cor de carn, i obrir-se al Regne de Déu, a veure el món com a ple de sentit i meravella, comprometent-se alhora en la tasca de fer aquest Regne més present (lluita contra el mal, la injustícia, la pobresa, la tortura, etc. i anunci de la possibilitat de viure el món com a Regne de Déu, la bona nova). I l’enfilall de les benaurances. I estimar els altres. I perdre la por, perdre el neguit pel que esdevindrà. I saber demanar perdó. I saber compartir els bens materials amb els altres (potser el tret més difícil: el jove ric). I no veure la palla a l’ull del veí sense veure la biga al propi ull. I... l’evangeli és ple de saviesa sobre la vida humana.

7.- Creus que les religions cristianes són coherents amb el testament de Jesús? En aquest moment les veig força desorientades, poc conscients del nucli de la seva identitat, poc capaces de transmetre el missatge evangèlic, sense saber quin ha de ser el seu paper en la vida de les persones i de les societats i sense saber com relacionar-se amb les altres tradicions religioses (com costa acceptar-les com a germanes !). És un panorama força trist.

8.- Et sembla ajustada a la realitat la percepció que molts tenim que l’Església discrimina les dones? Em sembla clar que l’Església catòlica discrimina les dones, i que no sembla disposada a fer res per a canviar la situació.


Sobre L’ESGLÉSIA EN EL MÓN

9.- Es parla sovint d’un procés creixent i imparable de secularització a Europa. ¿Com ho valores? És allò tòpic del risc i la oportunitat. Hi ha greus perills d’una ruptura amb la tradició que ens privi d’heretar tresors acumulats per les generacions i que no s’haurien de malmetre. També pot permetre una depuració dels trets essencials de l’opció religiosa fins a fer-la creïble i transmissible als humans d’avui. Veurem; això s’està jugant en aquests moments.

10.- Què és més necessari, una Església que ajudi a qui ho necessita o una Església que denunciï les injustícies de la societat? No ho veig com a incompatible, es poden fer les dues coses alhora.

11.- L’Estat ha de subvencionar les activitats de l’Església? En absolut. Es pot fer alguna excepció, com ara per la conservació del patrimoni arquitectònic amb valor artístic, però en general l’Església no hauria de dependre de l’Estat en res, i menys en els diners. I si això exigeix reformes internes, doncs caldrà assumir-les. A l’Estat se li pot demanar un marc de llibertat i la possibilitat d’adreçar-se a l’espai públic, però no ajuda material.

12.- Després que el Papa demanés perdó pels errors comesos per l’Església i el patiment que se’n va derivar, ¿Creus que hi ha indicis de canvi en la forma de relació de l’Església amb el món que facin pensar que no es tornaran a cometre els mateixos errors o de semblants? Veig difícil que l’Església torni a fer segons quins tipus de barbaritats; ara bé, la temptació de voler configurar i controlar el comportament públic i privat serà difícil de superar. Això de ser llevat dins la pasta i no una institució de poder sembla que costa d’assumir...


Sobre L’ESGLÉSIA A CATALUNYA

13.- Quins creus que són els principals reptes de l’Església catalana? El primer és existir. A nivell institucional no existeix, i a nivell de base ha quedat enormement afeblida per les tensions internes i pels immobilismes (especialment els vaticans) dels darrers 25 anys. Ha perdut el vigor intel·lectual, el prestigi i la presència social que tenia. Estem en una situació catastròfica i gairebé no queden energies ni per donar-se’n compte i reaccionar.

14.- Catalunya té els bisbes que necessita? No

15.- La procedència catalana d’un bisbe és el tret més important del perfil dels bisbes que necessitem? ¿Hi ha altres característiques que destacaries? La procedència catalana s’ha de donar per descomptada, és un requisit previ que no cal ni discutir. Que una comunitat hagi d’importar bisbes o preveres de fora em sembla contradictori amb la mateixa concepció del fet comunitari. Més enllà d’això, ha de tenir idees clares sobre el fet religiós i el seu paper en la societat actual, i sobre la manera de vivificar i organitzar la comunitat cristiana. Ha de ser una persona de gran qualitat personal. I, aprofitant una qüestió que està de moda, ha de tenir capacitat de lideratge.

16.- Disposar d’una Conferència Episcopal Catalana ens ajudaria a afrontar en millors condicions els reptes de futur? Sí, si aquesta conferència es reconnectés amb una dinàmica de base. Caldria rellançar un procés d’Assemblees diocesanes a totes les diòcesis catalanes, recollint l’esperit de la de Barcelona de 1980-81.


Sobre LA RELACIÓ DEL CATOLICISME AMB LES ALTRES RELIGIONS

17.- Quina és per tu la finalitat de l’ecumenisme ? Si l’entenem com el diàleg entre les diferents tradicions cristianes, la seva tasca, molt lloable i desitjable, seria aconseguir que els seguidors de Jesús de Galilea formin una única comunitat. Si l’entenem com el diàleg entre les diferents tradicions religioses, la seva tasca seria aconseguir que es veiessin i es tractessin com a germanes, en peu d’igualtat, i que dialoguessin i col·laboressin entre elles.

18.- Fora dels cristianisme hi ha salvació? Certament.

19.- En una societat formalment cristiana, com és el cas de la nostra, ¿quins han de ser els punts de partida per construir la convivència amb altres religions? El respecte i l’interès per les altres tradicions, i el tractar-les com a iguals.

20.- Cal que la futura constitució europea tracti específicament de les seves arrels cristianes?
Crec que seria bo que ho fes, si la formulació és acurada. La meva proposta seria més o menys la següent: “Aquesta Constitució proclama la laïcitat de les institucions públiques europees i la llibertat religiosa dels ciutadans, que inclou el dret a no professar cap religió. Tothom té dret de practicar la pròpia religió, de forma individual o col·lectiva, sempre i quan aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en les nostres societats. Reconeix que les arrels d’Europa se situen en un context històric fortament marcat pel cristianisme, que ha contribuït a configurar la cultura i les tradicions europees al llarg dels segles, juntament amb altres aportacions, especialment les del pensament crític modern. Constata que el pluralisme religiós és una de les característiques de les societats europees del segle XXI. Valora les diverses tradicions religioses per la seva capacitat de diàleg i de convivència harmònica entre elles i amb d'altres tradicions espirituals i filosòfiques, així com pel seu compromís amb la justícia social i la solidaritat, i amb la dignitat de la persona i la seva dimensió espiritual.”


PREGUNTES BREUS

21.- L’Església ha de ser Plural?
22.- El Papa té el do de la infal·libilitat? No
23.- Els papes per edat i/o incapacitat, s’haurien de jubilar?
24.- Paritat home--dona en l’Església, en el tema del sacerdoci femení?
25.- Celibat opcional?
26.- Celebracions comunitàries de la penitència amb absolució col·lectiva?
27.- Revisió de l’ètica sexual catòlica? No hi ha d’haver una ètica sexual catòlica
28.- Control de natalitat?
29.- Relacions sexuals prematrimonials? Si hi ha un context d’amor i de compromís
30.- Parelles homosexuals?
31.- Dret d’adopció de parelles homosexuals?
32.- Dret a l’eutanàsia?
33.- A l’avortament, fora dels supòsits legals? Els fills han de ser desitjats
34.- A la inseminació artificial?
35.- A la fecundació “in vitro”?
36.- A les mares de lloguer? No cal cercar desesperadament tenir fills
37.- Al cultiu de cèl·lules embrionàries?
38.- A la donació d’òrgans?

Quina pregunta voldries contestar, que no t’hem fet?
La pregunta: Té sentit ser religiós en el món d’avui?
La resposta: Certament !

Fes una pregunta perquè contesti qui llegeixi aquesta entrevista:
La religió (o l’espiritualitat) juga un paper central en la meva vida?


[Entrevista apareguda a la web d'Església Plural el març de 2008]