Invitació a l'Yi Jing

Amb agraïment a Richard Wilhelm, Carl G. Jung i Hermann Hesse,

que comprengueren i estimaren l'Yi Jing

A) La grafia en català

Les darreres normes semblen optar per “Yi Jing”. Una altra opció seria "I Xing", per paral.lelisme amb "Xina". Si volguéssim fer un paral.lelisme fonètic amb el castellà, hauríem d'escriure "I Txing". Una variant més propera a la fonètica original sembla ser que seria "I Dxing" o “Yi Djing”. Altres grafies utilitzades en diferents llengües són "I King", "I Ging" i "I Ching".

B) Consideració de la dualitat-polaritat (inspirada en Bernard Besret, Confiteor)

La dualitat-polaritat és un desdoblament/desplegament de la unitat que li permet manifestar-se (nosaltres veiem dualitat, intuïm unitat). En un primer moment, ens pot semblar que els elements de la dualitat són complementaris: a més de l'un, menys de l'altre, quan l'un puja, l'altra baixa. Però la realitat no segueix una lògica tan senzilla, sinó que hi ha un creixement simultani, una expansió paral·lela, encara que sigui d'una manera alternada o d'una manera oculta: al cor de l'un, hi ha l'altre; la plenitud d'un, genera l'altre, a més de l'un, més de l'altre. O sigui:

- la totalitat no és el simple fruit de l'addició de dues forces complementàries (C és igual a tant d'A més tant de B, i a més A menys B)

- la totalitat no és fruit de la superació violenta del conflicte entre l'un i l'altre (a A se li oposa i enfronta B, i com a resultat de l'enfrontament apareix C)

- la totalitat és el fruit de la dolça respiració de l'un dins de l'altre, que permet a l'un i l'altre créixer simultàniament, esdevenint l'un a través de l'altre, en l'altre, amb l'altre (comunió d'A i B), sense que cap dels dos disminueixi ni desaparegui.

Per tant: perquè l'un pugui desplegar plenament la seva potència no només no cal que l'altre disminueixi la seva, sinó que cal que la desplegui, que l'exerceixi també plenament. No "a més de l'un, menys de l'altre" sinó "màxim desplegament de tots dos".

¿D'on ve la dificultat en captar aquesta dinàmica de desplegament simultani, que fa que es tendeixi a veure les coses en termes de complementarietat? Ve del fet que aquesta simultaneïtat es dona normalment en un procés de germinació oculta que es manifesta en forma d'alternança. O sigui: un pol va creixent de manera aparent i l'altre de manera oculta (germinació), de manera que quan l'aparent arriba a la plenitud deixa pas a l'altre, que es manifesta, i ell continua llavors el seu procés ocultament; això genera el ritme d'alternança, de manera que la interacció dinàmica entre els dos pols genera una vibració, un ritme, una harmonia; aquesta respiració, la cadència del moviment, genera vibracions harmòniques. En frase d'Alan Watts: "Són com les dues mans de Déu, de les quals l'acció conjunta és necessària per a l'esbadellament del món".

C) Lletania de la dualitat-polaritat

Yang /Yin

____ /__ __

Sí /No

+ /-

1 /0

Blanc /Negre

Solana /Obaga

Claror /Foscor

Dia /Nit

Llum /Tenebra

Calor /Fred

Estiu /Hivern

Cel /Terra

Ple /Buit

Alt /Baix

Clar /Espès

Transparent /Opac

Moviment /Calma

Fort /Feble

Duresa /Dolcesa

Fermesa /Flexibilitat

Alegria /Tristesa

Exterior /Interior

Lleuger /Pesat

Agut /Greu

Unitat /Multiplicitat

Masculinitat /Feminitat

Activitat /Passivitat

Positivitat /Negativitat

Acció /Contemplació

Expansió /Concentració

Creativitat /Receptivitat

D) Aproximació a l'"Yi Jing"

a) Aproximació "històrica"

Al principi hi havia el caos. Uns homes sants/savis, però, van observar atentament la realitat i van veure-hi la regular presència de 64 kua, que podem considerar com a imatges, idees o conceptes, estructures o situacions arquetípiques de l'experiència humana. Aquests kua es donarien a tot nivell: còsmic, social, històric, familiar, personal o qualsevol altre nivell. Cada kua rebé un nom, un signe gràfic format per la combinació de sis trets yin i yang (partits i sencers, _ _ i ___ ) i una descripció (imatge i judici o dictamen). Amb els 64 kua es pot comprendre el món, conèixer-lo a fons (dimensió sapiencial) i conèixer la dinàmica de la realitat, el seu procés de canvi (dimensió oracular). O sigui: els 64 kua permeten conèixer i comprendre un món que canvia. L'"Yi Jing" és el conjunt d'aquests 64 kua, i per això rep el nom de "Llibre dels Canvis", "Llibre de les Transformacions" o "Llibre de les Mutacions".

b) Aproximació lògica

Farem aquesta aproximació considerant quatre passos, estadis o nivells:

1.- Partirem de la dualitat yang-yin, que representarem pels trets sencer i partit: _____ i __ __ En aquest primer nivell associarem yang-yin amb "sí" i "no" i amb el cel (kien) i la terra (kun).

2.- El segon pas lògic serà la combinació dels dos elements dos a dos, generant quatre elements:

__ __

__ __

Gran yin; Vell yin; No; 6; Nord; Hivern

__ __

_____

Petit yang; Jove yang; Sí, però; 7; Oest; Tardor

_____

__ __

Petit yin; Jove yin; No, però; 8; Est; Primavera

_____

_____

Gran yang; Vell yang; Sí; 9; Sud; Estiu

3.- El tercer pas lògic és la combinació dels dos elements yang-yin en grups de tres. A aquests vuit trigrames se'ls dóna nom, se'ls assimila a un element físic i se'ls correlaciona amb un punt cardinal, arribant així a una seqüència anomenada del Cel Posterior o ordre intramundà, atribuït al rei Wen, que serà la que utilitzarem ara. Veurem ara amb detall les associacions que es fan a cada un d'aquests vuit trigrames.

__ __

_____

__ __

KAN, l'Abismal (El riu que flueix enmig de les dues riberes de terra)

Al Nord, la nit (quan surt l'estel polar), l'aigua (que corre sempre cap a l'abisme), la Lluna (astre de la nit, regidor de les marees), l'hivern (quan la nit és més llarga i fa més fred). El fred, els núvols, la pluja, la foscor. L'abisme, l'insondable, l'inconscient, l'ocult, el secret, el misteri (allò de difícil comprensió). La fondària, la profunditat, la pregonesa. La passió, l'eros, el perill, la dificultat, l'ansietat, la malenconia, l'aspror, l'astúcia.

_____

__ __

__ __

GEN, l'Aquietament (Molta terra que arriba fins al cel)

Al Nord Est, l'alba (quan comença a clarejar), la muntanya (el primer que es distingeix a l'alba). La quietud, l'aquietament, l'estar quiet, el repòs, la meditació, el repòs extern que vitalitza l'interior. La solidesa, la fermesa, la immobilitat, la tranquil·litat, la calma. La prudència, la humilitat, la resistència, l'espera, la soledat. La tossudesa, la perversitat.

 __ __

__ __

_____

XEN, el Suscitatiu (El cel penetrant dins la terra, la vida esclatant sota terra)

A l'Est, la sortida del sol, el tro, la commoció (de l'aire), la irrupció (de la llum sobre la terra), la penetració (de la terra pel cel), la primavera (la vida que surt de dins de la terra). L'acció, la iniciativa, la suscitació (el principi de tot moviment), l'impuls, l'expansió, el creixement, la decisió. L'agitació, la provocació, l'excitació, la impetuositat.

_____

_____

__ __

SUN, el Suau (Molt de cel sobre la terra, l'aire bufant, llepant el camp)

Al Sud Est, el matí, l'aire, el vent suau que tot ho penetra, la fusta (ferma i flexible), l'arbre. La suavitat, la dolcesa, la gradualitat, la gentilesa. La serenitat, el seguiment, la simplicitat, l'honestedat. El treball regular i constant, el que porta a tot la seva realització, la formalitat, la norma. La indecisió, la ofensiva i la retirada (com l'aire, que va i ve), la vehemència, la contradicció, l'intermediari.

_____

__ __

_____

LI, l'Adherent (El sol voltat de raigs, el nucli envoltat de closca)

Al Sud, el migdia (el punt més alt del sol), el foc, la llum, la claredat, l'escalfor, el Sol (astre de la llum i la calor), el dia, l'estiu (quan el dia és més llarg i fa calor). El coneixement, la raó, el conscient, el "logos", la lucidesa, la presa de consciència, la intel·ligència, l'atenció, la il·luminació, la comunicació. L'elegància, la bellesa. L'adherent, el que lliga, la dependència, l'enlluernament, la sequedat.

__ __

__ __

__ __

KUN, el Receptiu (L'obertura total, la terra receptiva)

Al Sud Oest, la tarda (l'hora baixa), la terra, la Terra (la nostra mare, el nostre astre). La receptivitat, l'acolliment, la protecció. La fecunditat, l'alimentació. La fidelitat, la devoció, el lliurament, la flexibilitat. La docilitat, l'adaptació, l'abnegació, l'èxit per la dolcesa i la serenitat. La submissió, la passivitat, la feblesa, la rendició.

__ __

_____

_____

DUI, el Serè (El forat, el bassal que recull l'aigua)

A l'Oest, la posta de sol, el llac, la serenitat, la calma, l'alegria, la joia serena, la tardor. La felicitat, la satisfacció, el plaer, la sensualitat, l'atracció, l'amant, la veïna. L'obertura. La màgia. L'obstinació, l'excés, la gresca que pot acabar malament.

_____

_____

_____

KIEN, el Creatiu (La potència total, el cel complet)

Al Nord Oest, el capvespre (quan el sol penetra la nit, l'abisme; quan el conscient penetra l'inconscient), el cel, la creativitat, la inspiració. La força, el poder, l'ascensió, la fermesa, la plenitud, la potència, l'èxit sublim, l'energia creadora.

Observacions generals sobre els vuit trigrames

- Tots tenen una importància equivalent; no es privilegia als uns sobre els altres.

- El cel i la terra no coincideixen amb el sol i la lluna; la creativitat no coincideix amb la raó, ni la receptivitat amb l'inconscient; el sistema és molt més matisat.

- Aquest sistema multipolar és més elaborat i ric que el nostre, normalment dual o com a màxim de quatre elements.

- No és mal exercici el mirar de descobrir quin és el trigrama amb el que ens sentim personalment més identificats, més a prop, aquell que ens correspon.

4.- El quart pas lògic serà la combinació dels vuit trigrames dos a dos, generant seixanta-quatre elements de sis trets. Són els 64 kua o hexagrames que formen l'"Yi Jing".

Observacions generals sobre els seixanta-quatre hexagrames

Aquests hexagrames recullen els tres passos lògics anteriors. D'una banda, estan formats per dos trigrames cada un; d'altra banda, cada línia que els forma té un caràcter de 6, 7, 8, o 9 recollint l'establert en el segon pas lògic; finalment, recollint la dinàmica del yin i el yang establerta al primer pas i a la reflexió sobre la dualitat (que la plenitud del yin porta al yang i la plenitud del yang porta al yin), les línies 6 i 9 s'alteren generant un nou hexagrama, l'hexagrama complementari. O sigui: quan obtenim un hexagrama, no està format simplement per línies yin i yang sinó per línies 6, 7, 8 o 9.

Això ens porta:

- a la lectura de les indicacions que comporten les línies 6 i 9.

- a la generació de l'hexagrama complementari per la inversió de les línies 6 i 9, al qual apunta l'hexagrama base.

A més del complementari, cada hexagrama base té també un hexagrama nuclear que ens ajuda a la comprensió del seu sentit. Està format per les línies 2, 3, 4 i 3, 4, 5 de l'hexagrama base. Les línies es comencen sempre a contar per baix.

Així mateix, cada hexagrama base té tres hexagrames inversos o contraposats, que aclareixen el sentit de l'hexagrama inicial per contrast, mostrant el que no és. Aquests hexagrames inversos es formen per:

- inversió dels dos trigrames

- inversió de l'ordre de les línies (6,5,4,3,2,1)

- inversió de cada línia (yin a yang i yang a yin)

Pel que fa a les probabilitats d'obtenció de les línies 6, 7, 8 o 9, són les següents: 4, 20, 28 i 12 (amb les vares; amb monedes són 1, 3, 3, 1). Això fa que les probabilitats de treure trets yin i trets yang sigui la mateixa, i la de treure trets estàtics i trets dinàmics sigui de 1 a 3 (tant en vares com en monedes). Ara bé, la probabilitat de treure yangs dinàmics (nous) és tres vegades superior a la de treure yins dinàmics (sisos). [Helmuth Wilhelm parla de 3/5 i 1/7, però no entenem perquè] És, doncs, més recomanable tirar amb vares (veure Annex al final) que amb monedes perquè:

- el ritual és més lent i elaborat, facilitant la concentració

- la intervenció de l'atzar és de 18 vegades per hexagrama amb vares i de 6 vegades amb monedes

- la probabilitat de yins i yangs canviats és diferent amb vares i igual amb monedes; les vares semblen recollir millor la dinàmica real, on el yin té menys tendència a canviar que el yang

Noms bàsics dels 64 kua o hexagrames

1.- La creativitat
2.- La receptivitat
3.- La dificultat inicial
4.- L'eixelebrament de la joventut
5.- L'espera
6.- El conflicte
7.- L'exèrcit, la força col·lectiva
8.- La unitat, la solidaritat, l'acord
9.- El poder de la feblesa (la força enriquidora/domesticadora del petit)
10.- La marxa, la petjada
11.- La pau, la prosperitat
12.- L'estancament
13.- La companyonia, la comunitat
14.- La riquesa (la possessió del gran), la sobirania
15.- La modèstia, la moderació
16.- L'entusiasme, l'harmonització
17.- El seguiment, l'adaptació
18.- La restauració, la reparació
19.- La vigilància, l'apropament
20.- La contemplació, l'observació
21.- Mossegar a través
22.- La gràcia
23.- La degradació, la desintegració, el deteriorament
24.- El retorn, la repetició
25.- La innocència
26.- El poder de la grandesa (la força domesticadora del gran)
27.- L'aliment
28.- El domini (la preponderància del gran)
29.- L'insondable, el perill
30.- La brillantor, l'adherent, la sinergia
31.- La influència, l'atracció
32.- La permanència, la durada
33.- La retirada
34.- El poder (el poder el gran)
35.- El progrés
36.- La foscor, la censura
37.- La família
38.- L'oposició, l'antagonisme, la contradicció
39.- L'obstacle, l'impediment
40.- L'alliberament
41.- La disminució, el declinar
42.- La potenciació, l'augment, el profit
43.- L'esclat, el desbordament, la resolució
44.- La trobada
45.- La reunió
46.- El creixement, la pujada
47.- L'esgotament, el neguit, l'adversitat
48.- La fondària (el pou d'aigua)
49.- La revolució, el canvi
50.- La prosperitat (l'olla), l'ordre còsmic
51.- L'explosió, el suscitatiu
52.- La quietud, l'aquietament, la meditació
53.- L'avenç, l'evolució, el desenvolupament
54.- El desig (la noia que es casa), la subordinació
55.- L'abundància, la plenitud
56.- El viatjar, el caminant
57.- La dolça penetració, el suau, la tolerància
58.- La joia, la serenor, la complaença
59.- La dispersió, la dissolució
60.- La limitació, la restricció
61.- La veritat interior
62.- La feblesa (la preponderància del petit)
63.- L'acompliment (després de la consumació)
64.- L'encara no (abans de la consumació)

Aquests termes mateixos, així sols, no diuen gran cosa. La gràcia està en veure el que hi ha al darrera, la comprensió de la seva dinàmica, la lògica que porta dins la interrelació dels dos trigrames, les imatges associades al signe, etc. L'interessant és la manera d'interpretar, d'associar, de procedir, de raonar, de l'Yi Jing. Per això val la pena exercitar-lo, endinsar-s'hi: per anar descobrint la gran saviesa que porta a dins. I per exercitar-lo cal formular bé les qüestions: han de ser clares i rellevants, temes amb gruix per nosaltres; no bestieses, ni preguntes de sí o no, ni endevinalles. L'Yi Jing és molt ric. Les respostes possibles a una pregunta no són simplement els 64 hexagrames, sinó que, tenint en compte que les línies poden ser mòbils, les respostes possibles són moltes més. I encara tenim l'exploració dels hexagrames complementari, nuclear i els tres inversos. Cada resposta és doncs un procés llarg i elaborat que permet molta recerca.

De l’Yi Jing n’hi ha actualment diverses traduccions, però una de les de referència i més recomanables segueix essent la feta a l’alemany els anys 1920 per Richard Wilhelm, ajudat per un vell monjo xinès, tot i les modificacions que va introduir a l’estructura del llibre (veure al respecte l’article de Cyrille Javary Les garde-fous de l’intuition, Elements pour une méthode raisonnable d’interprétation du Yi Jing a “Les mutations du Yi King”, “Question de” n. 98, Ed. Albin Michel, Paris 1994). La traducció de Wilhelm va ser posteriorment traduïda a l’anglès, el francès, el castellà -publicada per EDHASA-, etc. Wilhelm hi va afegir comentaris seus, alguns de gran valor per si mateixos, per fer el text més accessible al lector occidental.

Annex: La tirada amb les tiges

La tirada de les tiges (en principi d’aquilea, tot i que es poden fer servir els pals de bambú que venen als supermercats per fer pinxos) és la via d’incorporació de l’atzar en la determinació de l’hexagrama. Però és un atzar emmarcat per una rígida estructura que afecta a les probabilitats d’obtenir un o altre resultat (de fet, l’atzar apareix tres vegades per cada determinació d’una línia de l’hexagrama, en el gest de dividir en dos el grup de tiges, com veurem a continuació. El nombre de tiges utilitzades és prou alt com per fer que no sigui possible predeterminar a voluntat el nombre de tiges que quedaran a cada pila).

Per la tirada de tiges es procedeix de la següent manera:
1. S’agafen 50 tiges, de les quals se’n separa una que es deixa a part.
2. Es divideixen les 49 tiges restants en dos grups, el de l’esquerra i el de la dreta.
3. S'agafa una tija del grup de la dreta i es col·loca entre el dit xic i l’anular de la mà esquerra.
4. Es situa el grup de tiges de l’esquerra a la mà esquerra i amb la mà dreta es van separant conjunts de quatre tiges fins que només quedin quatre tiges o menys.
5. Aquesta resta es col·loca entre els dits anular i mig de la mà esquerra.
6. Es situa el grup de la dreta a la mà esquerra i amb la mà dreta es van separant conjunts de quatre tiges fins que només en quedin quatre o menys.
7. Aquesta resta es col·loca entre els dits mig i índex de la mà esquerra.
8. S’apleguen totes les tiges que han quedat a la mà esquerra i se’n fa una pila a part.
9. S’agafa la resta de tiges i es tornen a dividir en dos grups.
10. Es repeteix el procés de 3 a 7.
11. S’apleguen totes les tiges que han quedat a la mà esquerra i se’n fa una segona pila a part.
12. S’agafa la resta de tiges i es tornen a dividir en dos grups.
13. Es repeteix el procés de 3 a 7.
14. S’apleguen totes les tiges que han quedat a la mà esquerra i se’n fa una tercera pila a part.
15. Amb això queda determinada la naturalesa de la primera línia (recordem que és la de baix, la de sota), a través del següent càlcul: a) La primera pila tindrà o 9 tiges o 5 tiges (per obtenir un 9, el resultat haurà hagut de ser 1+4+4. Per obtenir un 5, pot haver estat 1+3+1, 1+2+2 o bé 1+1+3. És, doncs, tres vegades més probable obtenir 5 que no pas 9). b) Si té 9 tiges, contarem com a resultat 2 (perquè es descompta la tija situada entre el dit xic i l’anular, i la xifra restant, 8, es considera com a formada per dues unitats -4 és una unitat, una totalitat- i se li dóna valor 2). c) Si té 5 tiges, contarem com a resultat 3 (perquè al descomptar la primera tija queda 4, que és una unitat, i la unitat val 3). d) La segona pila tindrà o 8 tiges (1+4+3 o 1+3+4) o 4 tiges (1+1+2 o 1+2+1) (per tant, tan probable és que surti 8 com 4). 8 val 2 i 4 val 3 (pel que acabem d’explicar). e) La tercera pila també serà de 8 o 4 tiges, i el valor serà també 2 o 3. f) Les sumes possibles són, doncs, les següents: 2+2+2 = 6 (línia vell yin) 2+2+3 = 7 (línia jove yang) 2+3+3 = 8 (línia jove yin) 2+3+2 = 7 (línia jove yang) 3+2+2 = 7 (línia jove yang) 3+2+3 = 8 (línia jove yin) 3+3+2 = 8 (línia jove yin) 3+3+3 = 9 (línia vell yang) (com es pot veure, les probabilitats de treure 7 o 8 són molt superiors que les de treure 6 o 9, o sigui que les línies estàtiques són més probables que les dinàmiques o mutants).
16. Repetint tot aquest procés cinc vegades més haurem determinat l’hexagrama complet (recordem un cop més que la construcció es fa de baix a dalt).

(bona part d'aquest text va ser una conferència donada per en Rai a l'estudi de la Pepa Armenté el 18 de desembre de 1994)