Regalims VI

Regalims de fang als murs del Mas de la Punta de Vallibona, fotografiats per Li Migara.

Seguretat

Lucian Freud 1994

"Un dels grans enemics de la condició humana és el comprensible desig de seguretat. Pot fer fer coses que no s'haurien de fer, pot deformar la percepció de les emocions. Quan la persona se sent insegura, s'agafa a qualsevol cosa per compensar-ho."

(tuit d'en Rai de 10.09.2024)

Mosaic de fulles

Mosaic de fulles de tardor,

perfecte en cada lloc cada color,

no posades així per cap autor

sinó per l'atzar, de vegades colpidor.

Gracián: Saber triar

Rembrandt 1642

"Hombre de buena elección. Lo más se vive della: supone el buen gusto y el rectísimo dictamen, que no bastan el estudio y el ingenio. No hay perfección donde no hay elección; dos ventajas incluye, poder escoger, y lo mejor. Muchos de ingenio fecundo y sutil, de juicio acre, estudiosos y noticiosos también, en llegando al elegir, se pierden; cásanse siempre con lo peor, que parece afectan el errar, y así, este es uno de los dones máximos de arriba."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 51 (1647).

Diàleg punyent

Twombly 1957

A- La combinació de la teoria del disseny intel·ligent del cosmos amb una visió mística de la majestat divina que preval sobre el problema del mal pretén esdevenir una actualització de la demostració de l'existència de Déu.

La concepció simbòlica de la divinitat no va per aquest camí, no veu Déu com un ésser intel·ligent preexistent al cosmos sinó com una construcció cultural humana destinada a potenciar el desplegament del millor que hi ha en la condició humana.

B- Matisaria la segona part de la segona part: destinada a... "Déu", com a expressió simbòlica cultural, apunta a la percepció-vivència de la realitat (interior i exterior) des del silenci de tota construcció humana.

A- Feliços els qui aconsegueixen silenciar tota construcció cultural humana! Els que no ho aconseguim, mirem de refinar aquestes construccions culturals, especialment les que tenen que veure amb la divinitat...

Advent

Zurbarán 1659

La tradició cristiana parla de l’Advent com a temps per preparar el Nadal, per preparar-se per rebre l’infant Jesús, el Messies, el Crist, l'Ungit, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, ja que molts i molt diversos són els títols que se li atorguen, sovint des d'un impuls d'agraïment i entusiasme pel que aquesta figura significa en la vida de aquells que el tenen com a referent.

Com tots els símbols, la imatge de l'Advent permet diverses interpretacions, que poden ser complementàries. Una d’elles seria veure l’Advent com la preparació per a acollir quelcom que canviarà la vida, que farà fer un salt qualitatiu, que permetrà passar de viure “com sempre”, “com de costum”, a viure diferent, a viure amb sentit i plenitud, a viure des de l’esperança i la confiança.

Hi ha ansietat i expectació davant de la possibilitat que es produeix aquesta irrupció, aquest esdeveniment vitalment clau, excepcional, extraordinari. L’Advent seria llavors el temps per gestionar aquesta expectació, aquest neguit. Temps de foscor, temps de nit: la llum encara no és aquí. Però temps, precisament, per veure com canalitzar l’extraordinària energia generada per l’expectació de manera que faci possible que es produeixi l’esdeveniment, el naixement, la irrupció de la llum, de l’infant lluminós.

Si això fos així, l’Advent seria cabdal, seria el gran temps; i tota la vida podria ser llegida en termes d’Advent, en termes de la pròpia contribució (esforç, encert) a fer possible el gran canvi.

És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “salvació”? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo? L’Advent és el temps propici per a aquestes reflexions.

Imatges per al silenci XXXI

Vallotton 1919

"El silenci permet assolir grans alçades."

(tuit d'en Rai de 25.11.2024)

Camus i l'amor

Matisse 1934

"C'est cela l'amour, tout donner, tout sacrifier sans espoir de retour."

"Point d'amour sans un peu d'innocence."


Les justes (1949)



"Je ne connais qu'un devoir: c'est celui d'aimer."

Carnets II



Possibles traduccions:

"És això l'amor, donar-ho tot, sacrificar-ho tot sense esperança de retorn."

"No hi ha amor sense una mica d'innocència."

"Només conec un deure: el d'estimar."

Infern i Paradís

Una de les figures de la mística islàmica o sufisme és Ràbia al-Adawiyya al-Qaysiyya (s.VIII, en àrab Rābiʿa al-ʿAdawiyya al-Qaysiyya; era de Bàssora, a l'actual Irak), anomenada de vegades "la segona Maria" en referència a la primera Maria, la mare de Jesús.  Una de les narracions significatives que ella protagonitza és la següent:

"Un dia, uns joves van veure Rābiʿa corrent ràpidament, portant a una mà una torxa i a l'altra un cubell d'aigua. Li van preguntar on anava. Ella respongué: "Corro cap al Paradís per a incendiar-lo i cap a l'Infern per apagar el seu foc. Així, Déu ja no serà adorat per l'esperança en el Paradís o per temor a l'Infern. Serà adorat per ell mateix.""

Una altra versió del mateix contingut es presenta en forma de pregària:

"Déu meu, si és per por de l'infern que et serveixo, condemna'm a cremar-me en el seu foc; i si és amb l'esperança d'arribar al Paradís, prohibeix-me l'accés. Però si és només per tu que et serveixo, no em refusis la contemplació del teu rostre."

Martí i Pol: Mot rera mot

Kandinski 1909

"Mot rera mot acumulem silencis

mentre defora esclaten, poderosos,

la llum i el vent.

             Qui ens crida rera els arbres?

Solemnement desfà camí l’estol

de gavians, i la claror proposa

aquell declivi lent de la tardor

que escriu en cada fulla nous designis.

Em veig al lluny, i em reconec, barquer

tossut que remunta el corrent altra vegada."

Miquel Martí i Pol a Primer llibre de Bloomsbury (1982)