Antonello da Messina: Ecce Homo

Antonello da Messina 1465 Col·lecció privada New York

Antonello da Messina 1470 Metropolitan New York

Antonello da Messina 1473 Piacenza

Antonello da Messina 1474 Gènova

Antonello da Messina 1478 Louvre

Hi ha un sisè Ecce Homo d'Antonello da Messita, de 1475 i que es troba a Bèrgamo, però que és còpia d'un Ecce Homo d'Antonello di Antonio:

Petrarca: Sonet 62

Giotto 1311

"Padre del ciel, dopo i perduti giorni,
dopo le notti vaneggiando spese,
con quel fero desio ch’al cor s’accese,
mirando gli atti per mio mal sì adorni,

piacciati omai col Tuo lume ch’io torni
ad altra vita et a più belle imprese,
sì ch’avendo le reti indarno tese,
il mio duro adversario se ne scorni.

Or volge, Signor mio, l’undecimo anno
ch’i’ fui sommesso al dispietato giogo
che sopra i più soggetti è più feroce.

’’Miserere’’ del mio non degno affanno;
reduci i pensier’ vaghi a miglior luogo;
ramenta lor come oggi fusti in croce."

Petrarca, Sonet LXII

Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):

"Pare del cel, pels jorns que malversava,

per tantes nits com sospirava en va

pel fer desig que el cor em va inflamar,

després que pel meu mal sos ulls mirava;

dugui'm ta llum, que el món agraciava,

a una altra vida i escaient obrar;

així mon dur enemic, quan tornarà

posant paranys, veurà com s'enganyava.

Avui acaba l'onzèn any, Senyor,

d'estar subjecte al jou despietat,

que, tant com t'hi sotmets, es fa cruent.

Pel meu poc digne afany tingues perdó;

dóna als desigs errants un fi adient;

digue'ls que avui en creu fores clavat."

Art i emocions

Derain 1905

"El domini de l'art és el de les emocions, que concreten alegria, dubtes, desigs, renúncies, pors, còleres, directament, sense passar pel gresol, en aquest cas empobridor, de l'anàlisi dels raciocinis, de les deduccions. No és un tros de vida que es deixi analitzar, dissecar, explicar: és una flama que es produeix -que determinades condicions infinitament complexes produeixen- i s'ofereix recreada en la seva pròpia riquesa de flama."

Mário Dionisio a Introducción a la pintura, Alianza Editorial, Madrid 1972, p. 34

Déu del present

Bartolo di Fredi 1380

"Déu és un Déu del present; tal com Ell troba l'home, així el pren i l'accepta, no pel que ha estat abans sinó pel que és ara."

Mestre Eckhart

Obres de l'inconscient

Jawlensky 1935

"Un dia va dir el Mestre: "Les bones obres que fa l'inconscient són superiors a aquelles que es fan volent."

Això va provocar un allau de preguntes que el Mestre va esquivar amb destresa, com sempre que considerava que encara no havia arribat el moment de contestar-les.

Un dia tots van anar a l'actuació d'una pianista de fama mundial. El Mestre va dir a cau d'orella al deixeble del costat: "El tecleig d'aquesta dona no pot ser controlat conscientment; tasques d'aquesta qualitat s'han de deixar en mans de l'inconscient.""

Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd

Indiferència a la mort

Cézanne 1896

"Para ser un guerrero un hombre debe estar, antes que nada y con justa razón, terriblemente consciente de su propia muerte. Pero preocuparse por la muerte forzaría a cualquiera de nosotros a enfocar su propia persona, y eso es debilitante. De modo que lo otro que uno necesita para ser guerrero es el desapego. La idea de la muerte inminente, en vez de convertirse en obsesión, se convierte en indiferencia."

Carlos Castaneda, Una realidad aparte, pp. 173-174

El dol pels difunts

Chagall 1908

"Fill meu, si algú es mor, no t'estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa't de la seva tomba.
Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,
observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions,
i després consola't de la teva tristesa,
perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.
En la calamitat es prolonga la pena,
i tothom maleeix una vida insuportable.
No t’abandonis a la tristesa;
aparta-la pensant que tot s'acaba.
No oblidis que la mort no té retorn,
que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
Recorda que la seva sort també serà la teva:
«Ahir per a mi, avui per a tu.»
Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
consola-te'n, un cop ha exhalat l'esperit."


Siràcida 38, 16-23

Rostres d'home de La Tour

 

Obres de Georges de La Tour.

Religions i diàleg interreligiós

Twombly 1963

L’imprescindible per a un veritable diàleg interreligiós és que les religions tinguin un interès sincer en el coneixement de les altres tradicions. S’ha dit també que les religions han d’assumir que el diàleg interreligiós s’ha d’acompanyar en paral·lel amb el diàleg intrareligiós i l’extrareligiós, que no es pot prescindir d’aquests dos altres diàlegs. I s’ha subratllat la necessitat per part de les tradicions religioses d’una disposició a modificar la seva pròpia comprensió de la naturalesa i dinàmica del fet religiós (el que n’hem dit, amb la simplificació que suposa tot esquema dual, passar d’una concepció literalista a una concepció simbòlica de la religió), tot i que la mateixa dinàmica del diàleg interreligiós afavoreix aquesta modificació.

Aquests referents permeten avaluar fins a quin punt les tradicions estan disposades a entrar en la dinàmica del diàleg interreligiós. Pot semblar desconcertant fer-se aquesta reflexió a aquestes alçades; amb el que s’ha dit fins aquí, semblaria que les tradicions religioses han d’estar engrescades pel diàleg interreligiós, freturoses per endinsar-se pels seus camins. Malauradament, això no és tan clar; de vegades, fa l’efecte que el grau d’interès del conjunt de les tradicions és més aviat baix. Dins de cada tradició hi ha sectors que hi són favorables (normalment els més innovadors i fronterers), hi ha sectors que hi són reticents (normalment els més conservadors o nostàlgics, i sovint les autoritats jeràrquiques, en aquelles tradicions que en tenen) i hi ha molta gent que simplement no s’ho ha plantejat, que no és gaire conscient de la possibilitat que té al davant i del repte (o sigui, grans possibilitats i grans dificultats) que això suposa.

Sembla que la globalització hauria d’impulsar l’interès pel diàleg interreligiós, en crear noves i més fàcils connexions entre les cultures. Però també és cert que la por a la pèrdua d’identitat acompanya aquests processos globalitzadors. Aquí es considera que el diàleg interreligiós no tan sols no comporta pèrdua d’identitat sinó que, ben al contrari, la pot enfortir, però la percepció col·lectiva no sempre és aquesta. Es comprèn, doncs, que hi hagi reticències, més o menys formulades, que es podrien esvair amb un debat a fons sobre el diàleg interreligiós. Però per entrar en aquest debat cal fer un primer pas de superació de la por, de la incertesa, dels reflexos defensius, i aquest primer pas de vegades és el més difícil. Com superar aquest obstacle? Aquest és un dels grans desafiaments que actualment té al davant el diàleg interreligiós.

Potser caldria fer una crida a totes les tradicions religioses perquè tinguin confiança, perquè abandonin les reticències al diàleg de debò entre elles, el que commou les pròpies entranyes. Un diàleg difícil i arriscat, s’ha dit. Però un diàleg important, necessari, ineludible. Les religions no es poden aïllar del món ni es poden aïllar les unes de les altres; van en el mateix vaixell, i naveguen per les mateixes aigues. Les religions no poden pretendre ser capaces de portar pau al món si són incapaces d’establir pau entre elles, de parlar constructivament entre elles. Cal no tenir por, cal arriscar-se a fer trontollar els referents més intocables; si són sòlids, vigents, resistiran; si cauen, senyal que no mereixien perdurar.

El clam no seria, doncs, “Religions del món, uniu-vos!” sinó “Religions del món, dialogueu!” Parleu entre vosaltres des del fons del cor, amb sinceritat i transparència, sense reserves, sense por, en igualtat de condicions; parleu de tot, amb franquesa, amb llibertat; endinseu-vos realment pels camins difícils però gratificants del diàleg interreligiós.

Potser s’està transmetent entre línies una certa sensació que al diàleg interreligiós li costa tirar endavant, que no és un vaixell navegant a tota vela. Aquesta és la impressió que es té sovint; no es constata de forma prou clara un desenvolupament sòlid i creixent del diàleg entre religions. Però no tot és culpa de la dificultat intrínseca del diàleg interreligiós, sinó que aquest està marcat també per la dinàmica general de les religions en el món actual. I en aquest sentit, si bé encara és perceptible l’empremta religiosa en moltes de les societats actuals, també és cert que sembla constatar-se un afebliment global de les tradicions religioses. Afebliment del vigor del seu pensament, afebliment dels seus lligams comunitaris, afebliment de la seva presència en l’entorn, de la seva influència social. Massa sovint les tradicions semblen desmoralitzats exèrcits en retirada davant del món modern. Massa sovint les tradicions, gairebé monopolitzades per corrents conservadors, veuen esvair-se la seva capacitat d’aportar un missatge rellevant al món actual i de ser generadores de novetat, creadores de futur, font d’esperança. Unes religions afeblides, i per tant insegures, tenen menys capacitat d’iniciativa per posar-se a navegar per les aigües del diàleg interreligiós.

En resum: el diàleg interreligiós és una realitat incipient que s’hauria de desenvolupar, però el seu futur és incert. Hi ha factors objectius que semblen afavorir-lo, però troba també molts problemes, perills, obstacles i dificultats. Parlem-ne.

 

Raimon Ribera a El diàleg interreligiós, Fragmenta Editorial 2007, cap. 4

Degustació de la bellesa

Uglow 2000

"La degustació de la bellesa ens fa créixer en humanitat. Ens obre les portes de territoris meravellosos. Relativitza les empremtes del dolor. Equilibra les hores amargues i les rutines laborals. Es pot compartir o gaudir-ne en moments de solitud. La bellesa entra pels nostres sentits i penetra els espais més íntims. Funciona amb independència del cost econòmic perquè és, sobre tot, una qualitat de la nostra percepció sensual. La bellesa funciona amb codis molt diferenciats. La pintura i l'escultura contemporànies ens fan descobrir la dimensió de bellesa representada en formes i objectes inesperats, aparentment lletjos. Les persones ben educades estèticament gaudiran molt amb una bellesa redescoberta a casa seva, amb l'expressió d'un rostre humà envellit, amb la inventiva d'uns grafits murals, amb l'erotisme magnètic d'una nuesa, amb una conversa ben raonada."

Fèlix Martí a Notes d'una tardor 2021-2022, p. 139