Un mateix cor

 

Hodgkin 2008

""Tenir un mateix cor, tenir uns mateixos sentiments": heus ací una descripció exhaustiva de la comunitat, la comunicació i la comunió."

Lluís Duch a La comunicació religiosa, Qüestions de Vida Cristiana n.154, octubre de 1990, p. 54.

Crisis espirituals

Pontormo 1528

"S´ha dit -i és cert- que la crisi del nostre temps és primordialment una crisi espiritual. Les crisis espirituals són les més profundes perquè, de fet, comprenen la totalitat de l'ésser humà i de la societat. Resoldre la crisi espiritual dels nostres dies no és quelcom que pugui limitar-se a introduir una major racionalització dels mercats, per exemple. Cal alguna cosa que equival a la guarició de les relacions humanes. I actualment les relacions humanes prenen cos, individualment i col·lectivament, en les qüestions que atenyen a l'ecologia i la pau. I qui parla de relacions humanes, naturalment, parla del poder, de la seva conquesta, del seu exercici. Europa, amb una indubtable tradició religiosa i humanista, cal que recobri la salut. Però la salut, en el pla dels individus i de les societats, té a veure amb bones o males relacions, car l'ésser humà i els grups humans gaudeixen de bona o de mala salut segons la bonesa o la maldat de llurs relacions."

Lluís Duch a Europa: conflicte i realitat, Qüestions de Vida Cristiana n. 150-151, febrer de 1990, pp. 28-29.

Cinc tendències

Giacometti 1960



Algunes preocupants tendències en l'àmbit dels valors que venen de lluny (unes de més lluny, altres de no tan lluny) i que semblen anar més lluny encara (o sigui, que tenen possibilitats d'esdevenir cada cop més rellevants), algunes de les quals tenen una incidència rellevant en el món de l'empresa:

a.- Generalització de la desvinculació entre feina i realització personal. La realització personal, la vocació, l'afecció, el vertebrador de la personalitat, si hi és, pertany cada cop més a àmbits no laborals, extralaborals (quan en el passat l'àmbit laboral era una important font de sentit vital). A més, la tasca de realització personal pot tendir a ser menys rellevant, més evanescent, i sovint ni apareixerà, ni existirà, ja que la capacitat del sistema social per a entretenir dignament, intensament, plenament serà tan gran que la noció de "tasca-en-el-món" pot arribar a perdre sentit. Pot acabar predominant el valor (o la impressió) d'haver vingut al món a "viure bé" (còmodament), a "passar-ho bé" (maximitzant el plaer), i no caldran elucubracions o especulacions mentals d'altres menes (considerades innecessàries o inoportunes).

b.- Privatització de la moral. Sembla disminuir la pressió col·lectiva per fer el bé. Ser bo o no esdevé un afer individual, privat. I per tant, aliè a l'empresa: ni l'empresa ha de fer més bons els seus empleats, ni s'ha de preocupar per si aquests són més o menys "bons" a nivell personal. Mentre facin bé la feina, ja no hi ha res més a dir. Talent professional i talent personal quedaran més desvinculats. En paral·lel, apareix un altre procés equivalent: la privatització de la cultura. Ser culte o no és una decisió personal, sense cap transcendència professional ni social.

c.- Acceptació de la noció de "danys col·laterals", amb la que es constata simplement com funcionen les coses des d'una lògica capitalista. Les víctimes del procés, o els que en queden al marge, mala sort; són sacrificis inevitables per al bon funcionament del conjunt del sistema. Si hi ha prou recursos per a suports compensadors per part de l'estat o d'organitzacions d'assistència social, bé; i si no, què hi farem, la vida és així de dura. Es considera que l'empresa no té cap paper a jugar en aquesta qüestió (i si el juga, és despectivament titllada de "paternalista").

d.- Culminació del procés d’atomització individualista de la societat, que ha acompanyat el desenvolupament del capitalisme i la generalització de la urbanització del món. Individus poc connectats, poc vinculats i tot i això prou satisfets amb el seu entorn vital. Amb conseqüències com la professionalització excessiva dels partits polítics, la reducció dels sindicats a estructures defensives i amb un paper social minvant, la generalització dels grups de pressió gremials i la conversió de determinats moviments socials en organitzacions de defensa d'interessos particulars.

e.- Desaparició de referents ideològics externs d’alta potència, siguin criteris socials, siguin criteris ètics, siguin valors, sigui la mateixa referència a la divinitat. Res per sobre dels nostres interessos i preferències. Res a què sotmetre’s, res amb què comprometre’s, cap deure a complir.

Vocatiu

 

Bissier 1957

"L'única manera de parlar de Déu és el vocatiu; el nominatiu no existeix i la resta de casos són antropomorfismes o idolatria. El vocatiu és l'exclamació que surt del fons de l'ànima, tant del fons que ni tan sols s'atreveix a ser escoltada per un mateix: només quan la mà esquerra no sap el que fa la dreta, és autèntica l'acció de la dreta (Mt 6,3); la pregària només és autèntica quan em surt del fons de l'ànima i roman al meu interior (Mt 6, 5 i s.). La resta, diu Crist, ja ho feien els pagans (Mt 5, 47; 6, 32), que resen, salmodien, lloen, canten, però res de tot això no arriba a oïdes de Déu. Tot això no són sinó aproximacions, gestos que tal vegada aniran bé si es fan amb bona voluntat, però que ens tempten a creure que podem manipular Déu."

Raimon Panikkar a "Espiritualitat, el camí de la vida", Opera Omnia vol. I, tom 2, p. 92, Fragmenta Editorial (2012)

Imatges de Jesús a la creu

Cimabue 1270

Perquè és tan significativa la imatge de Jesús a la creu? Hi convergeixen com a mínim dues explicacions:

- la del buc expiatori (Jesús sacrificat pels pecats dels homes)

- la de la fidelitat (Jesús crucificat per ser coherent fins al final amb la seva manera de veure Déu, el món i l'ésser humà, amb la seva manera d'entendre la vida humana)

Per a nosaltres, la primera ha deixat de ser rellevant, la segona manté la seva vigència.

És impressionant veure la diversitat iconogràfica relativa a la mort de Jesús a la creu.

Aquí hi trobareu un significatiu recull de més d'un centenar de crucifixions, ordenades cronològicament:

https://photos.app.goo.gl/3MC7xesLEWZxHMB76

Alguns exemples:


Crists daurats:

Giotto 1300

Giotto 1332

Simone Martini 1333

Bernardo Daddi 1345

Orcagna 1359

Lorenzo Monaco 1410

Fra Angelico 1423

Uccello 1423

Masolino 1431

Giovanni di Paolo 1455

Crists blaus de Giotto i Gaddi:

Giotto 1305

Giotto 1320

Gaddi 1360

Dues representacions de l'escena per Giovanni di Paolo:

Giovanni di Paolo 1426

Giovanni di Paolo 1435

Una insòlita representació d'Ucello, entre primitiva i surrealista:

Uccello 1465

Els solitaris Crists de Bellini i Tiziano:

Bellini 1503

Tiziano 1555

Un Crist de Michelangelo:

Michelangelo 1540

El "modern" Crist del Greco:

El Greco 1579

Els emotius Crists de Ribera i Tournier:

Ribera 1618

Tournier 1635

El serè Crist de Velázquez:

Velázquez 1632

Els impactants i solitaris Crists de Rubens, Van Dyck, Alonso Cano, Zurbarán, Ribera, Philippe de Campaigne i Murillo, tan representatius de l'enfocament predominant al segle XVII:

Rubens 1611

Rubens 1616

Rubens

Van Dyck 1622

Van Dyck 1627

Van Dyck 1627

Van Dyck 1630

Alonso Cano 1638

Alonso Cano 1640

Alonso Cano 1665

Zurbarán 1627

Zurbarán 1630

Zurbarán 1640

Ribera 1643

Philippe de Champaigne 1650

Philippe de Champaigne 1655

Philippe de Champaigne 1660

Murillo 1667

Murillo 1675

Murillo 1675

L'insòlit Crist de Goya:

Goya 1780

Els brutals Crists de Delacroix:

Delacroix 1837

Delacroix 1846

El Crist groc de Gauguin:

Gauguin 1889

Dos Crists de Picasso:

Picasso 1897

Picasso 1902

L'expressiu Crist de Nolde:

Nolde 1912

Els fervents Crists de Rouault:

Rouault 1914

Rouault 1918

Rouault 1920

Rouault 1920

Rouault 1930

Rouault 1931

Rouault 1936




Rouault 1937

Rouault 1937

Rouault 1938

Rouault 1939

Rouault 1939

Rouault 1940

Rouault 1942

Rouault 1948

Els acolorits Crists de Chagall:

Chagall 1938

Chagall 1938

Chagall 1940

Chagall 1943

Chagall 1948

Chagall 1951

Chagall 1971

Les potents crucifixions d'Antonio Saura:

Saura 1960

Saura 1960

Saura 1960

Saura 1962

Saura 1963

Saura 1963

Saura 1963

Saura 1979

Saura 1984

Saura 1986

Saura 1986