Retrats d'homes de Schiele

 

 

Brutals, impactants...

Vinyoli: El guany

Twombly 2000

"Mai no et rendeixis.
Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
el feixuc escafandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià."


Joan Vinyoli, a Vent d'aram (1976)

La veritable naturalesa

"Quan les persones perden la seva veritable naturalesa per seguir els seus desitjos, les seves accions mai són correctes. Governar una nació d'aquesta manera desemboca en el caos; governar-se a si mateix d'aquesta manera desemboca en el deshonor.

Per això, els que no escolten la divinitat no tenen manera de tornar a la seva veritable naturalesa. Els que no entenen les coses no poden estar lúcids i en calma.

(...)

Els savis no utilitzen el coneixement per explotar les coses i no deixen que els seus desitjos pertorbin la seva harmonia. Quan són feliços no estan eufòrics, i quan pateixen no estan desesperats. D'aquesta manera, no es troben en perill ni tan sols en els alts cims; estan segurs i estables.

(...)

La serenitat neta és la consumació de la virtut. La complaença flexible és la funció de la divinitat. La calma buida és l'avantpassat de tots els éssers. Quan les tres es posen en pràctica, s'entra en el que no té forma. El que no té forma és un terme per descriure la unitat; unitat significa absència de ment fonent-se amb el món."

Del Wenzi 7

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)

Canvis climàtics

Brueghel 1566

Explicava Brian Fagan a La Contra de La Vanguardia del 31.12.2007 que cap al 2300 aC la ciutat mesopotàmica d'Ur tenia uns 5.000 habitants, i era la més poderosa de la terra. Controlava un ampli territori ben irrigat. Però cap al 2200 aC hi va haver en algun lloc del nord una erupció volcànica, les cendres de la qual varen fer baixar les temperatures i van aturar els vents humits que feien ploure al nord de Mesopotàmia. Ur es va quedar sense les crescudes fluvials de les que vivia. Van faltar els aliments, es va caure en l'anarquia i la gent es va haver de dispersar pel camp per sobreviure. Ur ja no va recuperar el seu esplendor; havia creuat el seu umbral de vulnerabilitat ambiental.

Curiosament, Jordi Llorca, a La Contra de La Vanguardia del 20.01.2004, havia assenyalat aquesta mateixa crisi mesopotàmica però atribuint-la a l'impacte de la caiguda d'un meteorit: narracions babilòniques parlen del dia convertit en nit i la terra inundada, en possible referència al tsunami provocat per l'impacte del meteorit, el qual hauria provocat un cràter de 3,5 km de diàmetre a la confluència del Tigris i l'Èufrates. Aquest tsunami podria ser el fonament històric de les narracions sobre el diluvi universal...

Fagan recorda també que actualment vivim en un llarg període càlid que va començar fa uns 15.000 anys. Fa 12.000 anys una onada freda i seca va fer minvar la flora i la fauna i va afavorir el pas de la cacera-recol·lecció a la ramaderia i l'agricultura. Hi ha hagut èpoques de clima suau, com la de l'Imperi romà, i èpoques més fredes, com la que va de 1315 a 1850, amb hiverns molt freds a Europa. Indica que una mínima variació de l'angle d'inclinació del planeta o de la seva òrbita pot generar colossals alteracions del clima.

Home i artista

David 1820

"El compositor revela l'ésser més interior del món i expressa la saviesa més profunda en un llenguatge que la seva pròpia raó no entén; com un somnàmbul, que diu coses de les que no té un coneixement clar quan està despert. Aquesta és la raó perquè, en el compositor més que en qualsevol altre artista, l'home i l'artista estan notablement separats i diferenciats."

Artur Schopenhauer a El món com a voluntat i representació (1818)

Les raons del llenguatge

Braque 1913

“La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.”

Claude Lévi-Strauss a La pensée sauvage (1962)


Possible traducció:

"El llenguatge és una raó humana que té les seves raons i que l'home desconeix."

Amor per l'acció

Goya 1820

"Yo, queriendo o sin querer, soy un tanto dionisíaco. Este fondo dionisíaco me impulsa al amor por la acción, al dinamismo, al drama. La tendencia turbulenta me impide ser un contemplador tranquilo, y, al no serlo, tengo, inconscientemente, que deformar las cosas que veo, por el deseo de apoderarme de ellas, por instinto de posesión, contrario al de contemplación.

Al mismo tiempo que esta tendencia por la turbulencia y por la acción -en arte, lógicamente, tengo que ser entusiasta de Goya, y en música, de Beethoven- siento, creo que espontáneamente, una fuerte aspiración ética. Esta aspiración, unida a la turbulencia, me ha hecho ser más enemigo que amigo del pasado; por lo tanto, un tipo antihistórico, antirretórico y poco tradicionalista."

Pío Baroja

(assenyalat per José María Valverde a Breve historia de la literatura española (1969))

Raó i religió

Mondrian 1921

"Si hay algo que parece quedar claro en toda la gama de expresiones de Wittgenstein es su separación tajante entre creencia religiosa y ciencia. El creyente no utiliza hipótesis, ni necesita soporte empírico para sus supuestos, ni cuenta evidencia alguna en contra de sus conclusiones. Si esto es así, está fuera de lugar hablar de razones, de conclusiones o de inferencias al modo de las ciencias. Resulta, por tanto, impropio llamar irracional al creyente. Si se sitúa éste fuera de lo que normalmente se entiende por razones, llamarle irracional no tiene sentido. ¿Qué es entonces el creyente? Alguien vuelto de espaldas a lo que ordinariamente se llama creencia en nuestro lenguaje; esto es, en la creencia no se trata de probabilidades, de supuestos más o menos apoyados en datos históricos o de otros dominios, sino de utilizar unas determinadas imágenes (pictures) en un sentido distinto del común. El creyente, en consecuencia, distorsiona el lenguaje, le da una proyección que se aparta de la normal. De aquí que no sepamos, enfrentados a las afirmaciones de aquel, si le entendemos o no, si estamos de acuerdo o disentimos. De ahí también que sea una empresa fuera de lugar el intentar refutarle. Para ello uno debería tener las mismas imágenes (pictures), o debería de usarlas el creyente en su forma normal, en cuyo caso habría dejado de ser creyente."

Javier Sádaba a Lenguaje religioso y filosofía analítica (1977), p. 60-61

Friedrich: Vaixells

Friedrich 1807

Friedrich 1815

Friedrich 1816

Friedrich 1820

Friedrich 1828

Friedrich 1828

Friedrich 1830

Friedrich 1835

La porta del no res

"Els que encarnen la divinitat tornen a la clara tranquil·litat. Els que descobreixen el secret de les coses acaben sense tenir estratagemes. Alimenten la intel·ligència mitjançant la calma, unifiquen la ment mitjançant la contemplació, i s'adrecen a la porta del no res."

Del Wenzi 6

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)