divendres, 5 d’agost del 2016

D'Ors al Prado XIV: Morales





XIV. Morales



D'Ors diu que Morales és un fill espiritual del viatge que va fer Van Eyck a la península ibèrica, i que "ja té aires de pintor modern". I afegeix: "Si en ell la gravetat no arriba a la dignitat de l'idealisme, tampoc assoleix el sentimentalisme i la intensitat de la passió. Morales no mereix ser anomenat diví, ni tampoc infernal. Sinó femení, i fins a cert punt, senyorial."



Morales 1565 La Virgen de la leche


D'Ors sembla parlar només de l'obra anterior, de la qual subratlla la qualitat del front de la Mare de Déu. Però al Prado hi ha alguns Morales esplèndids més:



Morales 1565 La Virgen de la leche 2


Morales 1565 La Virgen de la leche 3


Morales 1565 Piedad


Morales 1566 Cristo, varón de dolores


Morales 1570 Virgen de los dolores


Morales 1570 Ecce homo


Morales 1570 La Virgen con el niño y San Juanito


Morales 1570 Piedad



Morales 1570 Piedad 2




dijous, 4 d’agost del 2016

Berlioz







"Si Beethoven ha obert la música a totes les races i a totes les classes socials, és a dir, ha fet realment, veritablement la revolució social en matèria de música, Berlioz ha fet una altra revolució diferent, la revolució dels mitjans, que es podria traduir també com la revolució del color, o la revolució sense límitas; vull dir que Berlioz ha eixamplat, ha portat molt més lluny els límits de l'expressió personal. Tot es pot dir, vull dir que el compositor té el dret a expressar qualsevol idea pròpia, i és només després de Berlioz que això ha estat possible, només després de Berlioz hem pogut tenir a Listz, a Wagner, a Bruckner sens dubte, naturalment a Mahler, i sobretot, sobretot, a Stravinski, a Xostakovitx, a Penderecki... sense Berlioz tot això és inimaginable, perquè ell ha obert el món musical, ell ha obert el cosmos musical, de manera increíble, i és bo recordar-ho avui, perquè crec que Berlioz està una mica deixat de banda i és un dels genis més grans de la història de la música."


Eliahu Inbal (en una entrevista que li va fer el gran José Luís Pérez de Arteaga a la revista Scherzo, n. 42, 1990)




dimecres, 3 d’agost del 2016

Vinyoli: Ens tornàvem de foc




Hernández Pijuan 1974



"Ens tornàvem de foc
i d'encens. I oblidàvem
els jocs i l'espera perquè
ja tot era el trobat.
I el trobat era clar,
quiet, intangible
i profund. I ressonava
com una cisterna.
I una cortina d'arbres el separava del món."


Joan Vinyoli, Llibre d'amic (1955-1959), XIV




dimarts, 2 d’agost del 2016

Ficció




Barceló 1987



"La ficció ens dóna aquella distància necessària de la realitat per poder jutjar-nos a nosaltres mateixos amb sentit crític i veure'ns des de diferents punts de vista i poder canviar la nostra manera de pensar i actuar.

(...)

El que et fa sentir [la ficció] és veritable i, a partir d'aquells sentiments, pots transformar la teva manera de veure la realitat. I, a més, et permet entendre millor els altres: posar-te en el seu lloc, ser més empàtic i connectar millor amb ells i amb la infinita diversitat humana. Qui llegeix viu més vides."


William Egginton a la Contra de La Vanguardia del 02.08.2016




dissabte, 30 de juliol del 2016

Vint-i-un haikus









"Flor que ha caigut
i torna a la branca:
la papallona."


Arakida Moritake (1473-1549)




"Vell estany tranquil.
La granota fa un bon salt:
soroll de l'aigua."


"Branca ja seca.
Un corb s'hi està, reposant.
Vespre de tardor."


Matsuo Basho (1644-1694)




"Bufa un vent d'hivern.
El mestre està d'esquena,
com si s'allunyés."


Hattori Ransetsu (1654-1707)




"Força i bastedat:
l'espoló d'un gran faisà.
Plomes precioses."


Takarai Kikaku ((1661-1707)




"Un bonic jardí.
Dia de primavera.
Ocells fent el boig."


Uejima Onitsura (1661-1738)



"Vell estany tranquil.
La granota s'allunya.
Fulla caiguda."


"La pinta freda.
El peu hi ensopega.
L'esposa morta!"


"Flor de cirerer,
estel de nit sens lluna,
cau al camp d'arròs."


"Formiga negra
sobre blanca peònia.
Un bonic contrast."


Yosa Buson (1716-1783)




"Ceguesa d'infant.
Tristesa a la veranda.
Les flors d'un malví!"


Kaya Shirao (1738-1791)




"Planta sense flors.
Em retorço com un tronc.
Salze ploraner!"


Txiyojo (1703-1775)




"Rosada fugaç.
Enyorança del fill mort.
Món també fugaç."


Kobayashi Issa (1763-1827)




"Al llarg de l'estiu,
el viatger reposa
damunt la pedra."


"Sovint pregunto
per l'espessor de la neu;
estic ben malalt."


Masaoka Shiki (1867-1902)




"La camèlia
quan està ben florida
ja s'ha fet lletja."


"A la part de baix
del crisantem ja marcit,
fulles seques!"


"Avança la mà:
papallona de tardor,
quedes ben presa!"


Takahama Kyoshi (1874-1959)




"La lluna de neu
la tenebra nocturna
fa tornar blava."


"Ningú no sap pas,
magnòlia ja caiguda,
el destí que tens!"


Kawataba Bosha (1900-1941)




"Neva abundantment.
Com a la cambra del mort,
tot és silenci."


Ishida Hakyo (1913-1969)



(A partir de les versions castellanes i comentaris de Ricardo de la Fuente Ballesteros, professor de la Universitat de Valladolid, publicats al "Pliego de poesía" n. 60 de la revista El Ciervo n. 479, l'any 1991. Hem mirat de preservar l'estructura sil·làbica 5-7-5 pròpia del haiku.)





divendres, 29 de juliol del 2016

D'Ors al Prado XIII: Bosch, Patinir, Brueghel





XIII. Els flamencs profans



D'Ors considera que la pintura flamenca, fins al moment relativament idealista - representada per Van Eyck, van der Weyden, Petrus Christus i Memling -, amb Bosch, Brueghel i Patinir es torna profana. Diu: "L'apropament a la natura agafa tres camins, respectivament, corresponents a la significació estètica d'aquests tres noms. El camí del Bosco s'anomena humor; el camí de Brueghel són els costums, el "gènere"; el camí de Patinir és el culte al paisatge."



Bosch 1503 El jardí de les delícies


D'Ors recomana fixar-se especialment en la part esquerre del tríptic, dedicada a la Creació:












Altres obres de Bosch al Prado:



Bosch 1495 L'adoració dels Mags


Bosch 1516 El carro de fenc


Bosch 1490 Les temptacions de Sant Antoni



Diu D'Ors: "Heus ací els paisatges de Patinir, en els que unes insignificants figures evangèliques no passen de pretext. Per primera vegada en la història de l'art les grans masses de vegetació, els cels pàlids, les llunyanies comencen a suggerir secrets inefables, dolços, misteriosos."



Patinir 1517 Paisatge amb Sant Jeroni


Patinir 1520 Descans de la fugida a Egipte


Patinir 1524 El pas de la llacuna Estígia




Brueghel 1562 El triomf de la mort


Brueghel 1568 El vi a la festa de Sant Martí



dimecres, 27 de juliol del 2016

Josep Ametller a El Món




Ellsworth Kelly 1951



Del desembre de 1981 a l'octubre de 1988 es va publicar a casa nostra un setmanari anomenat "El Món" que per a nosaltres és una referència enyorada. Un dels seus col·laboradors era en Josep Ametller, que crec que treballava a la Diputació de Barcelona i escrivia reflexions amb les que sintonitzavem molt. Només en conservo un refregit de frases seves que vaig utilitzar no recordo ben bé perquè. El transcric...


"Les noves llibertats ens han il·luminat la realitat d'un poble el qual les circumstàncies han desmoralitzat profundament i li han pres les conviccions més íntimes i els principis més elementals."

"Patim una gran malaltia: el materialisme més egoista, l'individualisme consumista, la manca de civisme, la incapacitat per als projectes col·lectius i, en definitiva, la sedació de la consciència."

"Els símptomes del nostre malestar són gravíssims i explícits: una joventut fúnebre i terriblement silenciosa que es veu que no té res a dir ni escoltar; una manca total de fervor i entusiasme per part d'un poble cada dia més colonitzat pels mass-media; una vida política sense imaginació que amaga sistemàticament a l'opinió pública les raons profundes de la seva acció; una cultura trista i pobra, progressivament decantada cap a l'entreteniment."




"Valors que han presidit durant mil·lennis la vida i el pensament dels humans s'han evaporat ràpidament, i ha ocupat el seu lloc un paganisme sense transcendència, sense mites, i abocat totalment a la realitat científicament comprovable."

" Assistim a un enquistament de l'humanisme; els qui professen aquesta antiga saviesa ja no tenen cap engruna de poder; ja fa temps que han perdut la direcció veritable de la vida espiritual del poble."




"A Catalunya hi ha una formidable pèrdua d'empenta en tots els ordres de la vida social."

"De classe dirigent, no en tenim."

"Ni els partits polítics, ni la burgesia, ni les classes il·lustrades, ni les diferents institucions socials semblen interessades a intentar un diagnòstic de la situació moral del país per elaborar un projecte de regeneració cultural i moral."




"Els nostres intel·lectuals s'han reconvertit ràpidament al silenci, la gastronomia i la inactivitat política. La casta donadora de sentit s'ha pres unes llargues vacances en espera de temps millors. Van mobilitzar generacions senceres de joves cap a la porta de sortida del sistema, els passadissos del poder constituït es van buidar de joves; però de tot allò en queda només una renglera de llibres en algunes biblioteques i molta frustració. I la seva darrera sortida a la llum pública va resultar desastrosa; la joventut que volien alliberar del sistema ha acabat destruïda per la droga, les religions idiotitzadores o el terrorisme. La casta intel·lectual paga ara en silenci i desprestigi la frivolitat progressista dels darrers anys."

"Els polítics no han fet res per convidar els intel·lectuals a sortir de la seva present somnolència. I la penitència silenciosa i privada que estan fent els intel·lectuals és un error de conseqüències gravíssimes."

"Si els professionals de la cultura no participen, per exemple, en l'operació de sutura de les dues comunitats lingüístiques, és casi segur que es farà malament."

"La nova identitat catalana no la poden fer els gestors actuals de la nostra vida pública."




"Ens calen idees noves per a substituir les velles; ens cal construir una nova catalanitat; ens cal imaginar quina ha de ser la manera de ser catalans l'any 2000 a Europa. I per imaginar i programar aquesta nova realitat catalana cal, ja des d'ara, un formidable esforç cultural."




"La feina més urgent i necessària que ens cal fer, molt per sobre de l'activitat política, és la regeneració moral del país."








dilluns, 25 de juliol del 2016

Miró: Constel·lacions




01 Miró 1940 21 gener Le lever du soleil


02 Miró 1940 31 gener L'échelle de l'évasion


03 Miró 1940 12 febrer Personnages dans la nuit guidés par les traces phosphorescentes des escargots


04 Miró 1940 15 febrer Femmes sur la plage


05 Miró 1940 5 març  Femme à la blonde aisselle coiffant sa chevelure à la lueur des étoiles


06 Miró 1940 16 març L'étoile matinale


07 Miró 1940 27 març  Personnage blessé


08 Miró 1940 13 abril Femme et oiseaux


09 Miró 1940 27 abril Femme dans la nuit


10 Miró 1940 14 maig Danseuses acrobates


11 Miró 1940 4 setembre Le Chant du rossignol à minuit et la pluie matinale


12 Miró 1940 14 octubre Le 13 l'échelle a frôlé le firmament


13 Miró 1940 2 novembre Nocturne


14 Miró 1940 31 desembre La poétesse


15 Miró 1941 27 gener Le réveil au petit jour


16 Miró 1941 11 març Vers l'arc-en-ciel


17 Miró 1941 26 abril Femmes encerclées par le vol d'un oiseau


18 Miró 1941 14 maig Femmes au bord du lac à la surface irisée par le passage d'un cygne


19 Miró 1941 26 maig L'Oiseau-migrateur


20 Miró 1941 12 juny Chiffres et constellations amoureux d'une femme


21 Miró 1941 23 juliol Le Bel oiseau déchiffrant l'inconnu au couple d'amoureux


22 Miró 1941 14 agost Le crepuscule rose caresse les femmes et les oiseaux


23 Miró 1941 12 setembre Le passage de l'oiseau divin



"[Les Constel·lacions] es basaven en reflexos sobre l'aigua. No d'una manera naturalista - objectiva , és clar. Però eren formes suggerides per aquells reflexos. En elles, la meva intenció primordial era assolir un equilibri en la composició. Va ser una feina molt llarga i extremadament àrdua. Ho disposava sense cap idea preconcebuda. Unes quantes formes suggerides aquí, demanaven altres formes qualssevol per a equilibrar-les. Aquestes, al seu torn, en demanaven d'altres. Semblava interminable. Vaig tardar, almenys, un mes a fer cada aquarel·la, i també el trigaria, dia rere dia, a pintar-hi altres petites taques, estrelles, remolins diminuts, punts de colors incalculablement menuts per tal d'aconseguir l'equilibri total i complex."


"Em sembla que és una de les coses més importants que hauré fet, i encara que siguin formats petits, fan l'efecte de ser grans frescos."


(...) la troballa del fons va ser el punt de partença que em va suggerir tota la resta. La cosa va anar així: havia comprat a París un àlbum per a netejar els pinzells, i quan vaig fer-ho per primera vegada, em vaig quedar parat del resultat. A partir d'aleshores, quan acabava una Constel·lació netejava en una pàgina nova els pinzells, i d'aquesta manera quedava preparat el fons per a la següent."

"(...) Vaig posar-hi títols molt poètics perquè havia escollit aquesta línia i perquè ja no em quedava al món altra cosa que la poesia."


Joan Miró

(cites tretes de les pàgines 374-375 del catàleg de l'exposició feta per la Fundació Joan Miró el 1993 celebrant el centenari del naixement de l'artista).