dimarts, 10 de juliol del 2012

Missatge de Jesús: el Sermó de la muntanya






Mateu presenta un primer bloc sistemàtic de l’ensenyament de Jesús, l’anomenat “sermó de la muntanya” (tot i que Lluc el situa a la plana...). Probablement, Mateu l'anomena "de la muntanya" per fer un paral·lelisme amb la proclamació mosaica dels deu manaments al Sinaí. Mateu tendeix a mostrar paral·lelismes entre l'Antic Testament i el Nou Testament, ja que vol presentar aquest darrer com a acompliment de l'Antic).

El formen una colla d'elements, força d’ells també presents a Lluc.


I- Les Benaurances

"Benaurats els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Benaurats els qui ploren: Déu els consolarà!
Benaurats els humils: ells posseiran la terra!
Benaurats els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Benaurats els compassius: Déu se'n compadirà!
Benaurats els nets de cor: ells veuran Déu!
Benaurats els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Benaurats els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!" (Mt 5, 3-10)

"Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
Benaurats els pobres: és vostre el Regne de Déu!
Benaurats els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
Benaurats els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
(...)
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
" (Lc 6, 20-21 i 24-25)


II- Cal ser sal de la terra

"Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi." (Mt 5, 13)


III- Cal ser llum del món

"Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel." (Mt 5, 14-16)


IV- Cal anar més enllà de la llei

"Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial." (Mt 5, 21-24 i 27-30 i 33-48)


i per tant cal no enfadar-se amb els altres, ni insultar-los, sinó reconciliar-s’hi; cal no mirar les dones amb desig; cal ser sempre veraç, i no haver de recórrer al jurament; cal ser generós i no tornar la violència amb violència; cal estimar els enemics, tal com el Pare fa sortir el sol sobre justos i pecadors; cal aspirar a la perfecció.


V- Cal ser discrets a l’hora de fer almoina

"Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà." (Mt 6, 1-4)

insistim: “que la teva mà esquerra no sàpiga que fa la teva mà dreta...”


VI- Cal pregar amb discreció, en la intimitat

"I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.
Dona'ns avui el nostre pa de cada dia (epiousion, "imminent"; sembla ser un terme de difícil traducció)
perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;
no permetis que caiguem en la temptació,
i allibera'ns del mal.
Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres." (Mt 6, 5-15)

Hi ha una versió més breu del Parenostre:

"Ell els digué:
- Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
Dona'ns cada dia el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no ens posis a prova,
al contrari, deslliura'ns del Maligne." (Lc 11, 2-4)


VII- Cal dejunar sense que es noti

"I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà." (Mt 6, 16-18)


VIII- Cal no dedicar-se a acumular riquesa

"No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor." (Mt 6, 19-21)

"Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner." (Mt 6, 24)


IX- Cal tenir confiança

"Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps." (Mt 6, 25-34).

"Després digué als seus deixebles:
- Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos en els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'ells. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, les nacions del món ho cerquen, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, cerqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més." (Lc 12, 22-31)


X- Cal no judicar

"No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà." (Mt 7, 1-5)

"No jutgeu, i no sereu jutjats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats. (...) Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà." (Lc 6, 37-38 i 41-42)


XI- Cal tenir present el poder de la pregària

"Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen." (Mt 7, 7-11)

"I jo us dic: Demaneu, i s'us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un pa, per ventura li donarà una pedra? I si li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà un do bo als qui l'hi demanen." (Lc 11, 9-13)


XII- Cal tenir present la regla d’or

"Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes." (Mt 7,12)

"Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin." (Lc 6, 31)


Nota: és possible que tot això que els evangelis posen en boca de Jesús no fos original d’ell, sinó saviesa popular del seu temps. De tota manera, el fet de posar-ho en boca de Jesús dignifica a Jesús i dignifica aquesta saviesa...



dilluns, 9 de juliol del 2012

Missatge de Jesús: més enllà de la lletra






No és gens fàcil aproximar-se al missatge de Jesús. El llenguatge dels evangelis és sovint remot (tot i que de vegades esdevé frapantment proper) i esotèric (i costa saber quan ho és). La qüestió dels miracles és omnipresent, i costa trobar-ne el significat: Són fets reals? Són símbols? Són històries exemplars? També és complexa la qüestió de l’autoconsciència atribuïda a Jesús: és un fet real o una atribució a posteriori? I enmig d’això s’hi va trobant la predicació del Regne de Déu i la manera de viure la vida i la religiositat, elements per a nosaltres decisius però que queden constantment barrejats amb els anteriors. Força passatges esdevenen críptics, però això també deu formar part de les característiques del llenguatge mític.


Mateu i Marc posen a l’inici de la predicació de Jesús l’anomenada “predicació escatològica”: "Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop." (Mt 4, 17); "S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova." (Mc 1, 14-15). Se'ns diu que el Regne de Déu és a l'abast, i se'ns convida a canviar la vostra manera de veure les coses i acollir la bona notícia. Aquesta predicació és compartida amb Joan Baptista i amb els profetes. Lluc i Joan no la recullen. Marc en diu “l’anunci de l’evangeli de Déu”, l’anunci de la bona notícia de l’apropament o de la proximitat de Déu.

Una de les grans línies de fons dels evangelis és que Jesús relativitza la normativa religiosa del seu temps, subratllant enèrgicament que ha de ser una eina al servei de les persones i no al revés: "El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte." (Mc 2, 27).

Els evangelis qüestionen les normes sobre el dejuni: si treu l’alegria de viure, no val. I qüestionen la tradició sobre el no treball en dia de descans: si es porta a l’absurd, no val; és la coneguda qüestió del dissabte:

"En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada:
- Aixeca't i posa't aquí al mig.
Llavors els pregunta:
- Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
- Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
" (Mc 3, 1-6)

"Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia feblesa d'esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
- Dona, queda alliberada de la teva feblesa!
Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificà Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia guarit en dissabte, deia a la gent:
- Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.
El Senyor li contestà:
- Hipòcrita! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador? ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s'alegrava de tots els prodigis que feia
." (Lc 13, 10-17)

"Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
- ¿És permès o no de guarir en dissabte?
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va acomiadar. Després els digué:
- Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l'en trauria tot seguit?
I no van ser capaços de donar-li cap resposta." (Lc 14, 1-6)

També posa al seu lloc la puresa ritual (per exemple, rentar-se les mans abans de menjar), fent-ho servir de base per a una impactant reflexió sobre la condició humana:

"Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
- Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?
Ell els respongué:
- I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d'ajudar’, ja no té cap obligació d'honrar els seus pares." Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

"Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans."
Llavors cridà la gent i els digué:
- Escolteu i enteneu-ho bé: El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur
." (Mt 15, 1-11)

"Allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l'home. Perquè del cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. Això és el que fa impur l'home, però menjar sense rentar-se les mans ritualment no el fa pas impur." (Mt 15, 18-20)

"Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
- Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Ell els respongué:
- Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:

"Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans."
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
I els deia encara:
- Com en sabeu, d'anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! En efecte, Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: "Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
- Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur.
Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué:
- ¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?
D'aquesta manera declarava purs tots els aliments.
I va afegir:
- Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home
." (Mc 7, 1-23)

La resposta de Jesús a aquest punt, especialment dura i contundent, és clarificadora de la seva crítica a la hipocresia religiosa regnant. L’esperit ha de prevaldre sobre la lletra. Això incrementa l’animadversió dels estaments religiosos cap a ell. Jesús s’hi enfronta obertament, amb enuig i tristor: "Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor..." (Mc 3, 5). Jesús troba insuportable la duresa de cor en les persones.



diumenge, 8 de juliol del 2012

Fer-se vell






En el seu article a La Vanguardia del 7 de juliol de 2012 evocant el cinquantenari de la mort de William Faulkner, Josep Massot fa esment d'aquesta frase del darrer llibre del Premi Nobel americà, Una faula

"Amb el temps et fas vell i llavors veus la mort. Llavors t'adones que res, ni el poder, ni la glòria, ni la riquesa, ni el plaure, ni, tampoc, veure's lliure de patiment, té tant valor com el simple acte de respirar, el simple fet d'estar viu, fins i tot amb tota la pena del record i el dolor de posseir un cos irremeiablement gastat: simplement saber que ets viu."


Petita recomanació: Si només podeu llegir una obra de Faulkner, llegiu "As I lay dying". Si n'hi podeu afegir una altra, "Absalom, Absalom!"





dijous, 5 de juliol del 2012

Quarks i electrons








D'una entrevista amb Alberto Sicília publicada per "El Guaita" el 04.07.2012:

"La matèria està formada per àtoms. Un àtom és com un sistema solar en miniatura: té un gran nucli central (compost per protons i neutrons) i al seu voltant giren els electrons. Els protons i els neutrons estan formats d’unes partícules més petites que es diuen quarks. Hi ha 6 tipus de quarks i van ser batejats amb noms una mica estranys: el quark “dalt” o "amunt" (u de up), el quark “baix” o "avall" (d de down), el quark “encant” (c de charm), el quark “estrany” (s de strange), el quark “cim” (t de top) i el quark “fons” (b de bottom). Un protó està format per dos quarks “u” i un quark “d”. Un neutró està format per un quark “u” i dos quarks “d”. Al contrari que els protons i els neutrons, els electrons són partícules elementals, és a dir, no es poden dividir més.

El problema és que no comprenem per què aquestes partícules tenen masses tan diferents. Per exemple, un quark “cim” pesa 350.000 vegades més que un electró. Perquè us feu una idea del que significa aquest número: és la mateixa diferència de pes que hi ha entre una sardina i una balena.

El 1964, el físic anglès Peter Higgs, al costat d’altres col·legues, va proposar la següent solució: tot l’espai està farcit d’un camp (que no podem veure) però que interacciona amb les partícules fonamentals. L’electró interactua molt poquet amb aquest camp i per això té una massa tan petita. El quark “cim” interacciona molt fortament amb el camp i per això té una massa molt més gran. Per comprendre això, tornem a l’analogia de la sardina i la balena. La sardina neda molt ràpidament perquè és petita i té poca aigua al voltant. La balena és molt gran, té molt aigua al voltant i per això es mou més lentament. En aquest exemple, “l’aigua” juga un paper anàleg al “camp de Higgs”. Si ho penseu poc a poc, la teoria de Higgs és molt profunda, ja que ens diu que la massa de totes les partícules està originada per un camp que omple tot l’Univers."





diumenge, 1 de juliol del 2012

Música callada







Són bonics els comentaris sobre música que reflecteixen la manera com el que la sent la viu. Estan plenes de metàfores inspiradores, que ens ajuden a sentir millor la música. Un bon exemple és aquest fragment de Llàtzer Moix publicat a La Vanguardia de l'1 de juliol de 2012, en una columna titulada "Mompou sempre":

"He escoltat sovint a casa la integral d'aquesta Música callada, en l'edició interpretada pel compositor. La impressió que em produeix, una vegada i una altra, sol ser la mateixa: Mompou descriu amb poques notes i gran economia sonora el seu món interior, alternativament encalmat i agitat, com la vida: mai del tot encalmat o del tot agitat, perquè a la pau li succeeix el sobresalt, i al sobresalt, la pau.

He tornat a escoltar Mompou en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort -es va complir ahir- i les impressions, molt plàstiques, han estat semblants. Les seves notes suggereixen matinades bromoses, en les quals alguns raigs de sol, s'intenten obrir pas, amb sort diversa. La música suggereix una pugna constant entre llum i tenebra, amb Mompou fent el paper d'espectador i relator, sempre a l'expectativa, davant de la incertesa de la propera nota, de l'evolució de la cançó o del seu propi futur. Estem parlant d'una Música callada que, tanmateix, dóna veu, encara que molt sintetitzada, a totes aquestes tensions interiors, a aquest món íntim, de vegades esperançador, de vegades abissal i insondable, al qual el compositor va viure abocat..."

Música, per tant, de mística castellana i de yin-yang, de la que el mateix Mompou va dir, com ens recorda Moix: "Aquesta música és callada perquè la seva audició és interior."


Podreu trobar aquí la primera, "Angélico", interpretada per Joan Colom:








dijous, 28 de juny del 2012

Cultura i conformisme




Picasso 1910


"Cal enfrontar-nos a una actitud conformista, motivada en gran part per la manca d'exigència: ni els governants no demanen res al món de la cultura, perquè saben que poc poden oferir, ni la ciutadania tampoc no es mostra exigent perquè ja ha decidit que no és en el món cultural on trobaran sortides i solucions als problemes més urgents, més enllà de l'art de l'evasió. És davant d'aquesta deixadesa que cal reaccionar."


Jordi Balló al suplement "Cultures" de La Vanguardia del 27.06.2012




dimecres, 27 de juny del 2012

Eurovegas i el país



Jasper Johns 1955

Les societats, com les persones, no només s'avaluen per allò que fan, sinó també per allò a què aspiren, allò que proclamen com al seu projecte desitjable, allò que aixequen com a bandera. Sempre que sigui des de l'autenticitat, és clar: si es fa des de la hipocresia, per "quedar bé", l'aspiració proclamada perd tot valor. Ja se sap que el que es fa no assoleix mai els nivells de l'aspiració, però si l'aspiració és sincera i es fan esforços reals per apropar's-hi, ja juga el seu paper i aporta la seva contribució.

La gravetat de la qüestió d'Eurovegas és que no només serà una realitat negativa sinó que n'haurem fet bandera, ens hi haurem identificat com a aspiració, com a peça definidora del model de país que volem. Ja sabem que a Catalunya hi ha joc, i prostitució, i màfies, però ara en fem part de la nostra identificació col·lectiva.

Em dol veure al President Mas i al Conseller Mena i els seus equips impulsant aquest projecte. Em dol veure a bona part del millor de l'empresariat català d'alt nivell donant-hi suport. Em dol que es presenti com un èxit per al país el que serà una desgràcia irreversible, perquè un cop fet ja ningú ho podrà fer desaparèixer, cap nou govern no ho podrà fer tornar enrere. Em dol l'impacte negatiu que això tindrà en el to moral del país, el que suposarà d'empobriment ètic de la nació catalana.




dimarts, 19 de juny del 2012

Idees interessants



Klee 1929


Algunes idees interessants aportades pel Premi Nobel d'Economia Daniel Kahneman a "La Contra" de La Vanguardia del 19.06.2012:


"Res no és tan greu com sembla quan ho penses."

"Un bon líder és el que aconsegueix que la confiança col·lectiva en decisions a llarg termini s'imposi sobre la incertesa a curt termini."

"La democràcia funciona millor en societats cohesionades i amb valors comuns."

"El nostre error habitual és la nostra capacitat d'ignorar la nostra ignorància. Som incapaços de desentranyar la complexitat del món, així que ens expliquem un conte simplificador per poder decidir i reduir l'ansietat que ens genera que sigui incomprensible i imprevisible."

"Hem evolucionat fins a pensar amb dos sistemes: el sistema 1 pensa ràpid, és intuïtiu i no requereix esforç. El sistema 2 pensa a poc a poc: és racional i exigeix esforç. És deliberatiu i considera, avalua i raona treballosament. Aquests sistemes no són com l'emoció i la raó, la nostra ment és molt més complexa que aquesta dicotomia: el sistema 1 també té memòria i assumeix la major part de la cognició. I el 2 raona, però és lent i mandrós. Encara que ens agradi creure que som éssers racionals, tots dos sistemes decideixen. L'1 fa suggeriments que el 2 acostuma a acceptar."




dissabte, 16 de juny del 2012