Misericòrdia amb roselles

Un camp de roselles al peu de l'ermita de la Misericòrdia de Queretes, comarca del Matarranya.

Penya Galera

L'esplendor de la Penya Galera, al Port, terme de Beseit, comarca del Matarranya.

Teules

Estepa florida

Vermeer còsmic

Corre per la xarxa aquesta imatge de Xavier Perarnau amb la noia de la llet de Vermeer (1600) generant una galàxia. És una imatge encantadora, poètica, imaginativa.

Al nostre inconscient, però hi ha una altra imatge que també seria bonic representar. En ella es combinarien la imatge que utilitzem actualment del Cosmos (sigui amb fons negre o blanc):

amb una d'aquestes dues imatges de Michelangelo a la Capella Sixtina:

El resultat seria tan encantador, poètic, imaginatiu i irreal com la primera imatge, però notarem més resistència a acceptar aquesta irrealitat. Com ens costa acceptar que la narració de la creació del món del llibre del Gènesi sigui una imatge simbòlica potent i no una descripció d'un procés real (encara que el redactor mirés d'incloure-hi els seus coneixements de cosmologia, que Déu n'hi do de l'encertats que eren...).

L'espiritualitat segons Melloni



Giotto 1325

"L'espiritualitat és aquella dimensió que fa referència a allò més obert i intangible que ens constitueix com a éssers humans. (...) L'anem descobrint a mesura que madurem, perquè en els primers estadis estem més pendents de les conquestes o realitzacions del jo.

Les religions donen un codi tancat per a una realitat oberta. El que la gent cerca és aquesta obertura sense que s'absolutitzi el llenguatge que s'utilitza per a interpretar-la. Tota absolutització és una usurpació, un segrest.

Les generacions que ens precedeixen han viscut en profunditat la religió que professaven. Una imatge de la relació entre espiritualitat i religió és la que utilitzen els sufís: les religions són les copes, mentre que el vi és l'espiritualitat. L'experiència mística és l'embriaguesa del vi. Es pot prendre el vi sense copa? Quina és la copa més adient per a beure el vi? Cadascú ho ha de descobrir. Aquesta és la meravella i la dificultat del nostre temps.

L'espiritualitat es desenvolupa silenciant-se i aprenent a escoltar. L'esperit és intangible, i tanmateix, es palpa; és inaudible, i tanmateix se sent; és invisible, i tanmateix es veu; però amb uns altres ulls, unes altres orelles i un altre tacte, els que provenen del silenci i de la capacitat d'escoltar aquest silenci.

El silenci de la meditació és el que ens possibilita assimilar el que vivim per guanyar en lucidesa i respondre amb més fondària. El signe que trobem l'equilibri és que som més presents allà on hem de ser. Ens fa sentir disponibles, sense rebutjar el que es requereix de nosaltres. Presents, atents, oberts, diligents i, alhora, silenciats, pausats, serens.

La disposició a la interioritat depèn de dues coses: de sensibilitat i de maduresa. No es pot negar que hi ha qui hi té una disposició innata, però alhora, la interioritat és per a tothom, encara que no tots els moments o etapes de la vida són adequats. (...) No cal precipitar ni forçar el moment. El que sí cal és ensenyar la porta des de petits (...), però després cal deixar que cadascú faci el seu procés.

No hauríem de deixar passar ni un dia de la nostra vida sense que, en llevar-nos i en anar-nos-en a dormir, connectem amb el silenci. També podem descobrir molts altres moments de la jornada en els quals hi podem connectar. (...) Si cada cosa la fem amb consciència, esdevé una ocasió de connexió amb la font d'on brolla la vida i, per tant, de contemplació."

Xavier Melloni (d'una entrevista a la Revista RE feta per Assumpta Serna)

Viure èticament

Melzi 1520

"Lo que vaya a ser nuestra vida es, al menos en parte, resultado de lo que quiera cada cual."

"Estoy seguro de que nadie -nadie- cree de veras que no es libre."

"No le preguntes a nadie lo que debes hacer con tu vida: pregúntatelo a ti mismo."

"El hombre no nace ya hombre del todo ni nunca llega a serlo si los demás no le ayudan. ¿Por qué? Porque el hombre no es solamente una realidad biológica natural sino también una realidad cultural. No hay humanidad sin aprendizaje cultural y para empezar sin la base de toda cultura (y fundamento por tanto de nuestra humanidad): el lenguaje."

"La humanización (es decir, lo que nos convierte en humanos, en lo que queremos ser) es un proceso recíproco (como el propio lenguaje). Para que los demás puedan hacerme humano, tengo yo que hacerles humanos a ellos."

"Se puede ser humano-cosa o humano-humano, humano simplemente preocupado en ganarse las cosas de la vida -todas las cosas, cuanto más cosas mejor- y humano dedicado a disfrutar de la humanidad vivida entre personas."

"La primera e indispensable condición ética es la de estar decidido a no vivir de cualquier modo: estar convencido de que no todo da igual aunque antes o después vayamos a morirnos."

"Al actuar mal y darnos cuenta de ello, comprendemos que ya estamos siendo castigados, que nos hemos estropeado nosotros mismos -poco o mucho- voluntariamente."

"Lo serio de la libertad es que cada acto libre que hago limita mis posibilidades al elegir y realizar una de ellas."

"Lo que llamamos "remordimiento" no es más que el descontento que sentimos con nosotros mismos cuando hemos empleado mal la libertad, es decir, cuando la hemos utilizado en contradicción con lo que de veras queremos como seres humanos."

"A nadie se le regala la buena vida humana ni nadie consigue lo conveniente para él sin coraje y sin esfuerzo."

"Cada uno de mis actos me va construyendo, me va definiendo, me va inventando. Al elegir lo que quiero hacer voy transformándome poco a poco. Todas mis decisiones dejan huella en mi mismo antes de dejarla en el mundo que me rodea."

"Lo que hace "humana" la vida es el transcurrir en compañía de humanos."

"Lo que a la ética le interesa, lo que constituye su especialidad, es cómo vivir bien la vida humana, la vida que transcurre entre humanos. (...) Si uno no tiene ni idea de ética, lo que pierde o malgasta es lo humano de su vida."

Fernando Savater a Ética para Amador (1991)

Guix II

Sonet anònim

Zurbarán 1637

"No me mueve, mi Dios, para quererte
el cielo que me tienes prometido,
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tu me mueves, Señor; muéveme el verte
clavado en una cruz y escarnecido;
muéveme ver tu cuerpo tan herido;
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, al fin, tu amor, y en tal manera,
que aunque no hubiera cielo yo te amara,
y aunque no hubiera infierno, te temiera.

No me tienes que dar porque te quiera;
pues aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera."


Sonet anònim publicat a Madrid el 1628

En Josep Maria Terricabras indica que aquest popular sonet sobre l'amor desinteressat a Déu fou vist amb recel per l'ortodòxia, i afegeix que el que diu és encara moderat en relació al que diu la primera epístola de Joan, 4, 18, que no accepta el sentiment de temor: "Perquè el temor suposa un càstig, i aquell qui tem no és perfecte en l'amor."

El Via Crucis de Barnett Newman