The Wire

Quina gran sèrie de la televisió nord-americana! La corrupció -i la vida- a la ciutat de Baltimore vistes amb un nivell de precisió i d'afecte majúsculs. Policies, drogoaddictes, traficants, criminals, polítics, treballadors del port, ensenyants, periodistes, advocats, alhora menyspreables i comprensibles, i de tant en tant traspassats per flamarades d'humanitat.

I uns quants personatges memorables, entranyables: Bubbs, McNulty, Kima Greggs, Bunk Moreland, "Bunny" Colvin, Omar Little, Stringer Bell, Proposition Joe...

La sèrie, creada per David Simon, té 60 capítols i es va emetre entre el 2002 i el 2008.

Agraïm a en Xavier Antich haver-la recomanat a La Vanguardia!

Verd de glaç

Blaus de glaç

Corbes de glaç

Pell de glaç

Morin i l'esperança

Reflexions del gran Edgar Morin als 90 anys (La Vanguardia, 19.02.2012)

"Falta un pensament polític que reflexioni sobre la crisi profunda del nostre segle. Estem en una crisi que no és només econòmica, demogràfica, ecològica, moral. És una crisi de civilització, una crisi d'humanitat."

"No es tracta de destruir el mercat, sinó de jugular les màfies i els poders que ho controlen tot i no deixen al mateix mercat dur a terme el seu paper."

"El capitalisme ha adoptat formes perverses amb l'especulació financera. Ara, el capital financer terroritza els estats i imposa l'austeritat als pobles. Cal posar límit a la seva omnipotència."

"És possible impulsar una economia que refusi l'hegemonia del benefici a qualsevol preu."

"Cal fer decréixer l'economia del malbaratament, de la futilitat."

"Crec que el més probable és que els esdeveniments ens portin a una catàstrofe. Però crec també que en la història sempre ha existit l'improbable i que s'han produït esdeveniments feliços. I aposto per això. Per això parlo d'esperança. L'esperança no vol dir que tot anirà bé, sinó que hi pot anar. Si nosaltres hi contribuïm, si actuem, potser tindrem l'oportunitat de trobar la bona via. Això és l'esperança."

Romanticisme musical

Rothko 1948

"En l'estètica musical, el tombant romàntic va tenir conseqüències transcendentals. Amb la nova concepció, la música passava del darrer lloc de l'escala que havia ocupat en el sistema racionalista al primeríssim rengle de les arts. Perquè en la persecució de l'inexpressable que s'amaga darrere la realitat racional, la música esdevenia ara una art molt més potent inclús que la mateixa poesia, que per als teòrics siscentistes hauria ocupat el primer pedestal. Amb els romàntics la música deixa de ser considerada com una art incapaç de significació, només apta per al plaer hedonístic, o per lloar Déu, o per acompanyar submisament la poesia, i, en canvi, esdevé ara l'art més capacitada per expressar els sentiments i les emocions -que la poesia, en canvi, només pot expressar per aproximació, ja que depèn de l'intermediari imperfecte de la paraula, que és una convenció humana. En la música, el poder de la imaginació no necessita cap intermediari vagament racional. És més, per als poetes i els filòsofs romàntics alemanys la música instrumental pura és l'única art que, per la seva independència de la paraula i del concepte, és a dir de la raó, pot desentranyar directament els misteris més inescrutables de l'existència i de l'individu. La música permet la comunió directa -és a dir, mística- amb l'Absolut transcendent, i es converteix per tant en l'art superior cap a la qual convergeixen totes les altres."

Miquel Desclot a L'edat d'or de la música, Angle Editorial, pp. 209-210

Vell humanisme

Castagno 1450 Dante

"El nostre fanatisme consisteix en una defensa exaltada del dret a l'egoisme. (...) El nostre narcisisme immens segueix la marxa cap al suïcidi col·lectiu occidental. (...) Sempre que una societat entra en una espiral de fanatisme, comença la decadència. Això és precisament el que ara ens passa als occidentals. Ens endinsem ràpidament en una altra edat mitjana. Tot s'esfondra a causa de la innombrable explosió dels egoismes ciutadans. I és esgarrifós sentir les tenebres que creixen en el panorama.

(...) El que cal fer a mitjà termini és canviar de mentalitat. Hi ha dues coses que serien importants. En primer lloc, practicar un cert ecumenisme polític que reunís les persones de bona voluntat de dretes i d'esquerres, amb la consciència que tots lluitem pel vell humanisme d'Occident contra una altra barbàrie que té una dimensió global.  En segon lloc, cal recuperar els valors culturals i espirituals, la noció de justícia, la idea de noblesa i dignitat humanes."

Gabriel Magalhaes a La Vanguardia del 17.02.2012

Creacionisme

"Com a científic, la meva raó em diu que l'evolució és incontestable; com a cristià, puc veure un designi diví en el fet que l'evolució sigui un sistema autoorganitzat, però no crec que Déu estigui observant cadascun dels meus gestos... [Pel que fa a si Déu existeix], com a científic no el puc negar ni provar. Però sí que nego el creacionisme: Déu no va crear el món d'una sola vegada. És fals."

Werner Arber, premi Nobel de Medicina, president de l'Acadèmia Pontifícia de Ciència, a La Vanguardia del 16.02.2012

Llibertat i talent

Si s'és molt lliure i es té molt de talent, es pot tenir poder.

Si s'és molt submís i es té poc talent, es pot tenir poder.

Si s'és molt lliure i es té poc talent, no es pot tenir poder.