dissabte, 24 d’octubre del 2020

Prou

 

Delvaux 1922


(escrit en forma de rap)


"Prou.

Ja n'hi ha prou de callar.

Prou de no gosar dir el que pensem.


Ja n'hi ha prou de tenir por de ser odiats,

prou de no voler ser marginats.

Prou que no volem posar més llenya al foc,

prou que no tenim ganes d'esberlar més el que ja està esberlat,

però hi ha moments en els que cal dir prou.


Ja n'hi ha prou de no existir,

ja n'hi ha prou de dissimular,

ja n'hi ha prou d'esperar que baixi la febre sense fer res,

ja n'hi ha prou de creure que la ferida es tancarà per ella mateixa.


Hem de dir prou a la sagnia que ens ofegarà a tots,

prou a un desordre que deixa les nostres vides sense nord,

prou a una estúpida inconsciència que s'estima més tancar els ulls,

prou a només tenir en compte el nostre petit benestar personal.


Ja n'hi ha prou de no dir que creiem el que creiem,

ja n'hi ha prou de dissimular els valors que ens mouen,

ja n'hi ha prou de tenir por de fer el ridícul,

ja n'hi ha prou de témer el que diran els altres de nosaltres.


Hem de dir prou a fer veure que som com tothom,

prou a amagar coses que ens surten del cor,

prou a no dir que el nostre referent no té nom però ens trasbalsa,

prou a dissimular que ens vertebra quelcom que costa d'explicar.


Ja n'hi ha prou de fer veure que no tenim història,

ja n'hi ha prou de fer creure que aquí no ha passat mai res,

ja n'hi ha prou de vendre que som uns angelets immaculats,

ja n'hi ha prou de creure'ns els millors, els més perfectes.


Hem de dir prou a que ens facin promeses sense fonament,

prou a que ens entretinguin amb apostes, jocs i pantalletes,

prou a que aprofitin el que sentim per fer-nos dir el que volen,

prou a que ens vulguin convèncer que és bo cardar sense estimar.


Ja n'hi ha prou de dissimular que ens agrada el circ i els malabars,

ja n'hi ha prou de no gosar dir que la música amb que ens inunden no val res,

ja n'hi ha prou de només pensar en certs temes quan volen els mitjans,

ja n'hi ha prou de creure'ns que és millor viure sols que en companyia.


Però no serem prou valents com per parlar.

Prou que ho sabem.

Prou."


Sean Raes