 |
| Schmidt-Rottluff 1924 |
Xi va anar a veure el mestre Lao. Li digué: "Mestre, crec en Déu i la seva providència, en la immortalitat de l'ànima, en el paradís, faig ofrenes i obres de caritat per guanyar-me el cel." El mestre li digué: "Tot això no serveix. No orienta adientment la teva vida." Xi s'ofengué, i proclamà que Lao era un mal mestre, indigne de confiança. Digué a tots els seus coneguts que més valia no apropar-s'hi ni escoltar-lo.
Un any després, Xi i Lao es trobaren per casualitat. Xi digué: "Mestre, teníeu raó, estava equivocat. Ja no crec en res del que creia. He vist que el que diuen les religions no porta enlloc. Ara soc un bon ciutadà, em preocupo dels meus interessos i no m'embolico." Lao li digué: "T'equivoques. Això que fas no porta enlloc, et tanca les portes, t'ofega, fa que la vida sigui menys bonica, et fa esdevenir una persona previsible i poc interessant." Xi es tornà a ofendre, i continuà proclamant que Lao era indigne de confiança, i que era millor no apropar-s'hi ni escoltar-lo.
Un any després, i com que li havia quedat a dins un neguit, i ja s'havia moderat la seva animadversió envers Lao, Xi l'anà a veure i li digué: "Mestre, si estava equivocat quan creia, i estava equivocat quan no creia, quin és el camí que he de seguir? Hi ha un camí del mig entre creure i no creure?" Lao li digué: "Sí, hi ha un camí del mig. No és fàcil de trobar, i cadascú ha de trobar el seu. Si vols cercar el teu, busca un temple, gran o petit, on et sentis acollit. Si no el trobes, crea'l en la teva imaginació. Llavors pensa en icones que posaries dins del temple, que hi encaixin, i contempla aquestes icones (imatges, textos, rituals...) per mirar de copsar què et diuen, de què et parlen. A partir de les seves respostes aniràs trobant el teu camí. I aquest camí teu potser confluirà amb els camins d'altres. I les trobades seran un goig, i avançareu plegats."
Li Migara
Entrades
