Krishnamurti i el com

Hernández Pijuan 1997

"Pregunta d'un jove visitant: Com evitaré convertir-me jo mateix en una persona comuna, ordinària i mediocre?

Resposta de Krishnamurti: Si és que ho puc suggerir, mai, sota cap circumstància, pregunti 'com'. Quan utilitza la paraula ‘com’, el que desitja realment és que algú li digui què ha de fer, vol alguna guia, algun sistema, algú que el porti agafat per la mà; i així perd vostè la llibertat, la capacitat d'observar les pròpies activitats, els pensaments, el propi estil de vida. Quan pregunta 'com', es converteix de fet en un ésser de segona mà; perd la seva integritat i també la innata honestedat per observar-se a si mateix, per ser allò que és i anar més enllà del que és. Mai, mai no pregunti 'com'. Estem parlant psicològicament, és clar. Un ha de preguntar “com” quan vol armar un motor o construir un ordinador; ha d'aprendre una mica d'una altra persona. Però un només pot ser psicològicament lliure i original si està atent a les seves activitats internes, si vigila allò que està pensant i no permet mai que un sol pensament s'escapi sense haver observat la naturalesa, l'origen d'aquest pensament. Observar, vigilar. Hom aprèn molt més de si mateix mitjançant l'atenta observació que a través dels llibres, o d'algun psicòleg, o d'algun home de lletres o professor erudit, enginyós i complicat.

La seva vida serà molt difícil, amic meu, i podrà esquinçar-lo en nombroses direccions. Hi ha una gran quantitat del que anomenen temptacions –biològiques, socials– i vostè pot ser destrossat per aquesta cruel societat. Per descomptat, haurà de romandre sol, però això pot passar únicament sense esforç, sense determinació ni desig, quan comenci a veure les coses falses que hi ha al voltant i dins seu: les emocions, les esperances. Quan un comença a reconèixer el que és fals, aleshores aquest és el començament de la percepció alerta, de la intel·ligència. Vostè ha de ser una llum per a si mateix, i aquesta és una de les coses més difícils que hi ha a la vida."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 30.05.1983