Quarta de Mahler

Casas 1900

La música clàssica és essencialment abstracta. L'associació que es pugui fer amb imatges, situacions, emocions, és sempre molt subjectiva i relativa, i una mateixa obra pot originar associacions molt diverses. Això passa fins i tot amb els poemes simfònics, que sembla que per definició haurien de ser més associables a coses reals. Encara més, doncs, amb les simfonies, aquests grans monuments musicals de gran envergadura.

Agafarem ara la Simfonia n. 4 de Gustav Mahler (1900) i gosarem fer-hi una petita associació amb imatges i emocions. És només una de les moltes possibles. Però potser a algú l'ajudarà a apropar-se a aquesta simfonia seriosa, positiva. Si és així, n'estarem contents.

El primer moviment és alegre, amable, simpàtic, amb ressonàncies de música popular. En certs moments apareixen alguns tocs d'alerta, anuncis de possibles perills, però preval l'optimisme. A mesura que avança el moviment tornen les alarmes, però la positivitat continua predominant fins a fer-se potent, gairebé solemne. Cap al final retorna la simplicitat popular del principi, amb els cascavells d'uns cavalls que semblen portar amb facilitat un petit carruatge. Dins del carruatge sembla haver-hi una noia que deixa anar la seva imaginació, els seus somnis. El viatge acaba bé.

En el segon moviment, és com si un jove passegés pels camps. El seu pensament vagareja, res no el neguiteja, experimenta una alegre tranquil·litat. Li ve a la memòria algun record exaltant, però no dura gaire. El caminant està bé amb ell mateix i amb la natura.

El tercer moviment és d'una solemne dolcesa. És llum en la foscor. Reconforta el cor afligit, li diu "calma, no passa res, la vida continua". La música estimula aquest cor a tirar endavant, a no deixar-se emportar per la tristor. En la fondària, s'obren perspectives. "Obre els ulls", li diu la música a aquest cor, "nous i poderosos horitzons s'obriran per a tu, i en ells hi haurà pau i bellesa, fins i tot joia. Vinga, ànims! Val la pena!"

El quart moviment ofereix el retorn a escena de la noia del primer moviment, amb el seu carruatge de cavalls amb cascavells. La noia es posa a cantar amb tot el cor, amb serenor i força. Afronta el futur amb fermesa. Tot anirà bé.