Passat i futur

Goldsworthy 1996

Al seu llibre “The spell of the sensuous” (1996, p. 202) –un text que val la pena entre altres coses per les diverses obertures d’horitzons que aporta-, David Abram explica el següent exercici:

“... I close my eyes, and let myself begin to feel the whole bulk of my past –the whole mass of events leading up to this very moment. And I call into awareness, as well, my whole future –all those projects and possibilities that lie waiting to be realized. I imagine this past and this future as two vast balloons of time, separated from each other like the bulbs of an hourglass, yet linked together at the single moment where I stand pondering them. And then, very slowly, I allow both of these immense bulbs of time to begin leaking their substance into this minute moment between them, into the present. Slowly, imperceptibly at first, the present moment begins to grow. Nourished by the leakage from the past and the future, the present moment swells in proportion as those other dimensions shrink. Soon it is very large; and the past and future have dwindled down to mere knots on the edge of this huge expanse. At this point I let the past and the future dissolve entirely. And I open my eyes...”


Possible traducció:

​

"... Tanco els ulls, i em deixo començar a sentir la major part del meu passat -tota la massa d'esdeveniments que han portat fins a aquest mateix moment. I prenc consciència, també, de tot el meu futur, de tots aquells projectes i possibilitats que estan pendents de realitzar. Imagino aquest passat i aquest futur com dos grans globus de temps, separats l'un de l'altre com els bulbs d'un rellotge de sorra, però units en el moment singular en què estic reflexionant-hi. I aleshores, molt lentament, permeto que aquests dos immensos bulbs de temps comencin a filtrar la seva substància en aquest menut moment entre ells, al present. Lentament, imperceptiblement al principi, el moment present comença a créixer. Nodrit de la filtració del passat i del futur, el moment present s'infla a mesura que aquestes altres dimensions es redueixen. Aviat és molt gran; i el passat i el futur s'han reduït a simples nusos als extrems d'aquesta enorme expansió. En aquest punt deixo que el passat i el futur es dissolguin completament. I obro els ulls..."