Torres-García 1928 |
Diu molt encertadament Juan Bufill a La Vanguardia del 15.09.2024:
"El llegat de Torres-García no es limita a la seva notable obra plàstica. Des d'una perspectiva actual, el que més em crida l'atenció és el contrast entre el seu pensament i el que ha predominat des dels anys vuitanta. És el contrast entre una època auroral, impulsada per les idees i projectes de la modernitat, i una altra -l'actual- ideològicament atordida per successives decepcions i lliurada al consum de novetats tecnològiques, espectacles i distraccions postmodernes. Torres-García encara volia imaginar un món diferent i un futur millor. I era escoltat, i va aconseguir influir. De la imaginació al poder, avui hem passat a la lucidesa sense altaveu i a la distracció sotmesa al poder. Torres-García era en canvi rigorós i radical: "Cal ser precís: se sap o no se sap." O també: "El que és en l'universal no pot ser en res convencional." (...) I afirmava: "L'art s'ha de basar en el saber i en el que és veritablement real."
Imagino les opinions que avui expressaria Torres-García sobre certes marques molt promocionades recentment, com ara la intel·ligència artificial aplicada a la creació artística i literària, la realitat virtual com a succedani de la realitat o la postfotografia com a botxí de la fotografia sense trucs. Crec que no tindria pietat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada