Krishnamurti: Introspecció i lucidesa

Hernández Pijuan 2005

"La introspecció consisteix a mirar-se, a examinar-se un mateix. I perquè ens examinem? Per millorar-nos, per modificar-nos, per canviar. Ens lliurem a la introspecció per esdevenir alguna cosa, sinó no hi passaríem tant de temps. No ens examinaríem  si no tinguéssim el desig de modificar-nos, de canviar, d'esdevenir alguna cosa diferent del que som. Aquest desig és la raó evident de la introspecció. Soc colèric i m'examino per tal de desempallegar-me de la còlera, o modificar-la, o canviar-la. La introspecció és l'expressió del desig de modificar o de canviar  les reaccions o les respostes del jo; té doncs sempre un objectiu a la vista, i quan aquest objectiu no és assolit, estem de mal humor o deprimits. En resulta que la introspecció s'acompanya invariablement d'un estat depressiu. (...) La introspecció és un procés que no porta a cap lliurament perquè consisteix a voler transformar el que "és" en alguna cosa que això no és.

(...)

La lucidesa és tota una altra cosa. És un estat de percepció que no comporta ni condemna, ni identificació, sinó que és silenciós i permet, en conseqüència, comprendre's. Sigui el que sigui allò que vull comprendre, l'he d'observar, i no pas criticar-la o condemnar-la, o continuar-la en tant que plaer, o evitar-la si és desagradable. En la silenciosa observació d'un fet, no hi ha cap objectiu a assolir sinó la percepció de cada moviment, a mesura que es va produint. Aquesta observació, i la comprensió que en resulta, s'aturen quan hi ha condemna, identificació o justificació. La introspecció té per objectiu el millorament d'un mateix; és, doncs, una activitat egocèntrica. La lucidesa no es proposa com a objectiu un perfeccionament del jo sinó, al contrari, gràcies a ella el jo s'acaba, el jo amb les seves característiques individuals, els seus records, les seves exigències i els seus plets.  La introspecció comporta una identificació i una condemna; la lucidesa, en no comportar ni l'una ni l'altra, no condueix a cap millorament del jo. Hi ha una gran diferència entre les dues.

La persona que vol millorar-se no pot mai ser lúcida, ja que el millorament implica una condemna i l'èxit d'una empresa. La lucidesa no comporta ni refús ni acceptació.

(...)

Hi ha doncs una gran diferència entre l'estat de percepció i l'expansió del jo pel millorament que cerca la introspecció. Aquesta porta a una frustració, mentre que la lucidesa és un procés que allibera de l'acció del jo fent-nos conscients de tots els nostres moviments interiors i conscients, i dels dels altres. (...) La lucidesa és llibertat; engendra llibertat, fa disponible la llibertat, mentre que la introspecció manté conflictes en un procés que es tanca sobre ell mateix i que conté sempre, en conseqüència una frustració i por.

(...)

La introspecció, que no és més que una expansió del jo en el seu desig de millorar-se, no pot mai conduir a la veritat, perquè és un procés que es tanca sobre ell mateix, mentre que la lucidesa és un estat en el qual la veritat pot entrar en existència, la veritat del que "és", la simple veritat de la vida quotidiana. Només comprenent la veritat de la vida quotidiana es pot anar lluny. Cal començar a prop per anar lluny."

Krishnamurti a The first and last freedom (1954)