Zhang Lu (1464-1538) |
És difícil traduir. I si la traducció és del xinès, més. I si és d'un text xinès de fa més de dos mil anys, la cosa esdevé encara més difícil.
Un exemple concret: un breu fragment del capítol XX del Zhuangzi o Txuang-Tse, un dels clàssics del taoisme. Només quatre línies.
Una versió, passada per l'anglès i el castellà, diu:
"Renuncia a voler ser important;
que les teves petjades no deixin traça.
Viatja sol com el Dao
a la terra del gran silenci."
Una altra versió, passada pel francès:
"Deslliureu-vos dels vostres entrebancs, senyor,
suprimiu les vostres preocupacions,
assoliu la immensitat
on hom es passeja tot sol amb el Dao."
Es detecten els elements: 1) deixar enrere allò que ens sotmet, 2) entrar en un espai diferent (la immensitat, la terra del gran silenci), 3) passejar o viatjar sol amb el Dao o com el Dao.
O sigui alliberar-se de les ambicions i preocupacions, assolir un nou àmbit immens i silenciós, tenir com a únic company o referent el Dao, l'innombrable i indefinible però que mostra la seva presència (a no ser que vulgui dir aprèn a anar sol, com ho fa el Dao; ens quedem sense saber de quina posició es tracta, anar només amb el Dao o tot sol com el Dao).
Ja veieu de quina mena de dificultats parlem. I això només per quatre línies d'un text de 250 pàgines, milers i milers de línies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada