Sobre la fe

Odilon Redon 1900

"En darrer terme la fe dels deixebles, i la nostra, s'estintolen en la llum de Déu, en la suprema Veritat que es fa present en la nostra ment. Aquest mateix dinamisme de la fe ens permet superar l'obstacle que se'ns planteja quan nosaltres creiem en la predicació dels altres. Aquesta només pot engendrar una fe humana. La predicació sols és una crida i una proposta. No passa més enllà. La fe divina no neix d'aquella proposta, sinó de la llum que Déu ens dóna quan nosaltres mirem aquella proposta. La fe no és mai un producte de la raó, no és racional, però sí és raonable, tant perquè és conforme amb la nostra estructura intel·lectual d'éssers oberts a l'ésser i, doncs, al suprem Ésser, com perquè en nosaltres hi ha una baula que ens ordena i connecta amb el transcendent: la participació en l'ésser i l'energia de desplegament. Aquesta baula en la qüestió que ens ocupa es concreta en la nostra esperança escatològica, el nostre desig de perduració, concretament de vida eterna, la nostra esperança de realització plena."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, p. 228).