"The Universe as we know it is condemned to death. Space, matter and even time will one day cease to exist and there's nothing we can do about it. Harsh realities are revealed about the future of our Universe; it may collapse and burn or it might be gripped by a galactic ice age. Either of these scenarios might be a long way off. However, our Universe could suddenly be destroyed by a "random quantum fluctuation", a bubble of destruction that can obliterate the entire cosmos in the blink of an eye." (History Channel/The Universe, 28.04.08)
Comentari al respecte d'un astrofísic solvent, Eduard Salvador, que hi afegeix matisacions i alhora perspectives interessants:
"En principi és possible, i si passés seria molt ràpid, efectivament.
No obstant, la probabilitat que esdevingui aquest procés és tan baixa que molt difícilment serà per aquest motiu que deixem d'existir com a éssers humans. Molt abans hauran desaparegut el Sol, la galaxia, etc.
Evidentment, si l'existència del nostre univers es perllongués ad aeternum, al final això acabaria passant.
Això és similar a la idea que, en la immensitat de l'univers, segur que hi ha altres mons com el nostre o amb una diferència arbitrària donada. Doncs potser si; davant de la infinitud sempre es pot repetir una situació, però la probabilitat és tan petita que per descomptat això no passa prop de nosaltres ni de bon tros. Per tant, a la pràctica és com si res es repetís.
Pel que fa a la destrucció de l'univers per una fluctuació quàntica similar però d'antimatèria, acabaria passant tant lluny en el temps que ens en podem oblidar (si no passa abans per casualitat, és clar...)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada