"Si no ets tu mateix,
si no t’has capbussat fins ben al fons
de les teves llums i les teves tenebres,
¿què aportaràs al diàleg?
Tòpics, ressons, refregits, frases fetes,
una caricatura de tu mateix i de l’altre.
Si no t’has compromès a fons,
si no has escoltat molt i callat molt,
si no has pensat cada paraula de l’altre
i no has viscut cada paraula teva,
¿què podràs dir que valgui una mica?
“Diàleg”, et diuen: i la idea t’agrada.
Però diàleg ¿entre què i què?
Si ja d’entrada demanes a l’altre
que renunciï a les seves certeses,
¿quina claror n’obtindràs?
Que cregui, que parli!
Esforça’t a escoltar i desviu-te per respondre:
de mica en mica comprendràs on cremen els problemes,
on són els misteris,
per on fugen, com cérvols, les respostes."
David Jou, Trenta poemes sobre ciència i fe
Entrades
3 comentaris:
Quin poema més bonic! M'ha tocat la fibra... Em podrieu dir si l'heu tret d'algun llibre?
El poema es troba a "Trenta poemes sobre ciència i fe", de David Jou, que és el Quadern n. 96 de la Fundació Joan Maragall, publicat conjuntament amb Claret Editorial. Es deu poder trobar a la Llibreria Claret, al carrer Roger de Llúria 5 de Barcelona.
Moltes gràcies i felicitats pel vostre bloc, ple de fragments de saviesa. La veritat és que m'hi trobo a gust en aquesta mena de taller, que per cert té el seu ordre...
Publica un comentari a l'entrada