És excel·lent el llibre Borja Papa (1996), de Joan Francesc Mira. No només per la quantitat de coses interessants que s'hi aprenen, sinó per la capacitat de ficar-se amb una enorme naturalitat en la pell del personatge i mostrar-nos la seva vida vista pels seus ulls.
Es pot ser terrible, calculador, ambiciós, prepotent, exhibicionista, trencador de normes i viure-ho amb aquella normalitat, gairebé diria amb aquella alegria.
Tampoc és que el llibre vulgui ser apologètic, afalagador del personatge; simplement, el mostra des de dins.
És una gran vacuna contra la immoralitat, o més ben dit, contra el perill de viure la immoralitat tan tranquil·lament, com si res passés (tornem-ho a dir: amb aquella alegria...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada