Corbí: axiologia i societats del coneixement

Kupka 1920

"Caldrà convèncer la gent que les ciències, ni tan sols les ciències humanes, no són capaces de resoldre els problemes axiològics.

Igualment caldrà convèncer-los que aquests problemes axiològics no es poden continuar interpretant des de l'epistemologia mítica, com a descripció de les realitats, encara que estiguin encara en procés. Les ciències no descriuen la realitat, la modelen.

Les qüestions axiològiques tenen les seves pròpies maneres de resoldre's.

És molt important que els col·lectius prenguin consciència que tot el que fa a sistemes axiològics té, ara, un mal funcionament.

Amb consciència que tot està funcionant malament, caldria intentar per tots els mitjans conduir les societats actuals perquè tinguin una experiència immediata i directa a la doble dimensió de tota realitat. Aquesta seria la base per cercar una solució.

Com van tractar aquest assumpte els nostres avantpassats?

Van resoldre aquest problema creant les religions. Totes les societats preindustrials van construir un tipus o un altre de religió. La creació de religions va ser un fenomen universal en aquest tipus de modes de supervivència.

Les religions, com que es construïen en societats preindustrials, ho feien, necessàriament, des d'una epistemologia mítica. Afirmaven veritats definitives, intocable, exclusives i excloents.

Quina va ser la raó que totes les religions es presentessin amb aquestes exigències exclusives i des de l'epistemologia mítica?

Doncs que els vivents, per poder viure, han de donar per reals les modelacions i els supòsits que postulen aquestes modelacions. Si no ho fessin, no podrien sobreviure.

Aquestes modelacions i supòsits els han de donar per reals; ¿com, si no, seria possible actuar i satisfer les necessitats?

El desenvolupament ràpid de les ciències i tècniques, i la pluralitat de religions en una societat globalitzada, han mostrat com a falsos molts supòsits i han relativitzat les diferents modelacions dels pobles. Aquests canvis culturals han permès comprendre la manera de ser de les diferents modelacions culturals.

Caldrà aprendre a llegir i viure les religions sense epistemologia mítica i com a modelacions.

La pretensió original de totes les religions no era, primàriament, establir veritats exclusives i excloents, sinó donar forma a la dimensió absoluta i al seu cultiu en les condicions de vida del grup de què es tracti. La interpretació des de l'epistemologia mítica, que era inevitable a les societats preindustrials, determinava l'exclusivitat i els enfrontaments. Aquesta exclusivitat i necessitat d'enfrontaments no provenien de la dimensió religiosa, sinó de la interpretació inevitable des de l'epistemologia mítica.

La pretensió de les religions no era ser interpretades com a exclusives i excloents; eren, simplement, una manera de representar i cultivar la dimensió absoluta en un col·lectiu, en unes condicions concretes de supervivència.

L'exclusivisme de les religions és una pura conseqüència de la nostra condició d'animals, que necessiten donar per reals les seves modelacions i els supòsits d'aquestes modelacions per poder sobreviure al medi.

L'epistemologia mítica no és un efecte de les veritats religioses, sinó un efecte de la nostra condició animal.

Què els passa a les religions, sense epistemologia mítica? Que es converteixen en construccions humanes per expressar l'experiència col·lectiva de la dimensió absoluta en una manera de sobreviure, i de fer una proposta de cultiu de la dimensió absoluta segons la representació que s'ha fet de la dimensió absoluta.

Les religions no són sistemes de creences, són sistemes d'expressió i simbolització de la dimensió absoluta, segons el projecte axiològic col·lectiu de la col·lectivitat. Són sistemes de comunicació construïts a partir dels seus savis.

Aquests sistemes simbòlics resulten comprensibles per a tots els humans, siguin de la cultura que siguin, i siguin del temps que siguin.

No tots els sistemes simbòlics religiosos, convertits en projectes axiològics col·lectius, són igualment valuosos, com tampoc totes les poesies o totes les epopeies són igualment valuoses; però tots són sistemes expressius, no descripcions de la realitat, comprensibles per als que tinguin una sensibilitat convenientment cultivada.

En això, les religions s'assemblen a l'art, perquè totes dues són assumptes d'una sensibilitat lúcida, i totes dues expressen allò gratuït, cosa que no està relacionada immediatament amb la supervivència.

Què passarà si una societat del coneixement continua amb l'epistemologia mítica?

Que axiològicament aquesta societat del coneixement es refiarà de les ciències com a conductores dels propis processos, i es refiarà de les ciències en el desenvolupament de la vida dels col·lectius. Però les ciències són axiològicament neutres, incapaços de gestionar-se a si mateixes, i menys, de gestionar la vida dels homes. A més, s'interpreten com a descripcions de la realitat i, per tant, capaces de funcionar, en els seus propis processos, des de si mateixes.

Aquestes societats consideren les ciències i les tècniques com l'única cosa necessària per al bon desenvolupament de la humanitat, i consideren les construccions axiològiques, com les religions, els mites, les narracions i la poesia, etc., com a assumptes no necessaris, ficticis, de somni, en ocasions perjudicials per al correcte desenvolupament de la societat.

Què passaria si no es promou l'experiència directa de la doble dimensió?

Que prevaldria la condició humana de depredadors, que amb el desenvolupament accelerat de les tecnociències es constituirien en superdepredadors, destructors de l'habitabilitat del planeta, de la vida i de la nostra pròpia espècie.

Els projectes axiològics col·lectius col·lectius serien formes diverses de projectes de superdepredadors. Sempre prevaldria el més fort per sotmetre a d'altres al seu servei.

La qualitat humana seria la qualitat de la superdepredació. La competència entre individus i entre col·lectius seria ferotge, i la dominació seria l'eix de les relacions humanes. La cohesió s'aconseguiria per la submissió.

Els equips de recerca i producció serien jeràrquics i sotmesos als diners.

S'esclavitzaria la natura, les espècies vivents i la majoria dels col·lectius humans.

Cal investigar la manera de conduir la gent a l'experiència de la doble dimensió i de la dimensió absoluta. Només des d'aquest punt de partença, novament, serà possible trobar solucions viables als nostres problemes axiològics. Sense posar aquesta base, tindrem un mal destí."

Marià Corbí al Butlletí del CETR de juliol de 2024