Buddhisme i sofriment

"La visió de l'ésser per part de Buddha s'expressa en la veritat del sofriment:

"Heus aquí la veritat del sofriment: El naixement és sofriment. La vellesa és sofriment. La malaltia és sofriment. L'estar unit a éssers no estimats és sofriment; l'estar separat d'éssers estimats és sofriment; el no obtenir el desitjat és sofriment.

Heus aquí la veritat de la gènesi del sofriment: És l'ànsia el que porta a la reencarnació, amb alegries i desigs; l'ànsia de goig sensual, l'ànsia d'esdevenir, l'ànsia de perir.

Heus aquí la veritat de la supressió del sofriment: És la supressió d'aquesta ànsia pel radical aniquilament del desig; abandó, despreniment, deslligament, exclusió.

Heus aquí la veritat del camí de la supressió del sofriment: És la noble via de vuit trams que s'anomena la creença justa, la decisió justa, la paraula justa, l'acció justa, la manera de viure justa, l'aspiració justa, la memòria justa, la meditació justa."

Aquesta comprensió no sorgeix de l'observació de determinades realitats existencials, sinó d'una visió total. No tradueix un tremp pessimista, sinó una visió que reconeix el sofriment present per tot arreu. Aquesta visió es compleix serenament, perquè en en el saber s'opera l'alliberament. Li correspon, doncs, enunciar amb calma l'estat de l'existència, en successives variacions:

"Tot està en flames. L'ull està en flames, les coses sensibles. I per obra de què està tot en flames? Pel foc del desig sensual, pel foc de l'odi, pel naixement, la vellesa, la mort, el dolor, el lament, l'aflicció i la desesperació està tot en flames."

Però la causa última és que els humans, com tot el que viu, es mouen en la ceguesa, en la ignorància, enganyats per allò al que es lliuren, que mai és sinó que està en permanent anar i venir, és absolutament perible, es troba subjecte a un incessant esdevenir.

Per tant, l'única forma d'alliberar-se consisteix en la supressió de la ignorància a través del saber. A res pot posar remei el coneixement del particular i contingent; només el tret fonamental de la visió, abastar el tot, per la transformació que opera pot aportar la salvació. Aquesta consisteix a alliberar-se de l'aferrament a les coses, a desentendre's de tots els vans desigs, a arribar a comprendre l'estat de l'existència, el seu origen i la possibilitat de superar-la. La ignorància, la ceguesa, la subjecció als lligams del finit, l'aferrament a les coses són l'origen d'aquesta existència, i el saber perfecte és la seva supressió i superació."

Karl Jaspers a Buddha, dins de Els grans filòsofs (1957).