El camí del guerrer

Seria bonic fer un seminari sobre "El camí del guerrer", seguint les indicacions del personatge de Don Juan a les obres de Carlos Castaneda. Aquest en podria ser un guió:

1.- L'opció pel poder

1.1.- El caçador de poder

       Estar en perfecte equilibri amb el món. Canviar per viure diferentment. Estar sempre atent, no queixar-se.

1.2.- El guerrer i l'acumulació de poder

     Fer-se accessible al poder. Buscar-lo; fer-se guerrer. El poder controla els nostres actes però alhora ens obeeix. Aprendre a viure impecablement. Cridar el poder amb un esclat controlat i una quietud controlada. Arribar a "aturar el món".

1.3.- L'home de coneixement. La lucidesa.

2.- L'ús del poder

2.1. L'endreçament del tonal

      El tonal no ha d'abastar més de la meitat del nostre ésser. Aquí cal enquibir tota la nostra quotidianitat. Per poder-ho fer, cal endreçar les coses.

2.2.- La neteja del nagual

     L'altra meitat del nostre ésser ha de quedar buida per a permetre la manifestació del nagual, si es dona.

2.3.- La totalitat d'un mateix

3.- Els requisits del poder

3.1.- Esborrar la història personal

        Crear una boira al propi voltant, desfer les certeses. La boira com a estat emocionant i misteriós en el que no se sap per on saltarà la llebre. Deixar l'arrogància; no prendre's gaire seriosament. Mantenir-se alerta.

3.2.- No dubtar ni lamentar-se. Prendre decisions

        Fer-se responsable de les pròpies decisions.

3.3.- L'eliminació de les rutines

        Ser lliure, fluid, imprevisible.

3.4.- Fer-se inaccessible

      Saber posar-se a l'abast i fora de l'abast en el moment oportú. No estar famolenc ni desesperat. No estar preocupat.

3.5.- Tractar el món amb tendresa

        Tocar el menys possible el món que t'envolta. No esprémer ni deformar el món. Agafar el mínim imprescindible, no deixar senyal.  No exhaurir-se a si mateix ni als altres. No aferrar-se a res, per tal de no exhaurir-ho.

3.6.- La parella atenció-abandó 

        Estar ben alerta, ben atents a tot el que passa i alhora saber-se abandonar, saber-se deixar dur per la vida.

3.7.- Tenir la mort per consellera

        Tenir la mort ben present i que ella ens vagi recordant que no tenim gaire temps per endreçar la nostra vida, que cada gest pot ser el darrer, que cada un dels nostres actes s'ha de fer com si fos el nostre darrer acte en aquest món, i que per tant cal fer-lo el millor possible, amb tota l'atenció i dedicació. El toc de la mort és la única cosa important, implacable, irreversible.

3.8.- La darrera batalla sobre la terra

       La urgència del canvi: no hi ha temps. Cada acte ha de ser la darrera batalla; llavors agafa gust, poder, força irresistible.

4.- Els efectes del poder

4.1.- L'equilibri personal

4.2.- L'amor a la terra

4.3. La lluminositat

       Ser éssers encesos, que irradien llum.