AGLAIA: de juny 2023

divendres, 30 de juny del 2023

Picasso i El Greco

El Greco 1611 Sant Bertomeu

Picasso 1911 L'acordeonista

El Greco 1612 Sant Pau

Picasso 1912 El torero

El Greco 1612 Sant Joan Evangelista

Picasso 1912 Home amb clarinet

El Greco 1611 Sant Simó

Picasso 1911 El mandolinista

Els aparellaments són de la comissària d'exposicions Carmen Giménez per a una exposició al Museu del Prado (13 de juny a 17 de setembre de 2023).

dijous, 29 de juny del 2023

"Podem patir una sobredosi d'informació que ens impedeixi avaluar-la i podem naufragar en un consum banal d'informacions que ens entretenen però que no ajuden a viure. Viure vol dir reconèixer la nostra dignitat i la dels altres. Viure vol dir guanyar la nostra llibertat més enllà de les prioritats del consumisme imposat pels poders fàctics ideològics, polítics i comercials. Viure vol dir construir un univers de valors personal i compartit. Viure vol dir desenvolupar un esperit crític i aconseguir bon humor. Viure vol dir acostumar-se a la diversitat humana i allunyar-se dels fonamentalismes. Viure vol dir saber gaudir de la limitada felicitat de les nostres accidentades aventures humanes."

Fèlix Martí a Notes d'una tardor 2021-2022, p. 63.

dimecres, 28 de juny del 2023

Només és vent

"Escolta, abocadora: els que ja han marxat,

amb orgull reposen adormits a la terra.

Saquí! Vine a veure vi i escolta aquesta veritat:

tot el que van dir només és vent, saquí!"

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 13 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Saquí és la persona que serveix el vi.

dimarts, 27 de juny del 2023

Marc Aureli IX, 20: Error aliè

"Cal deixar allà l'error aliè."

Marc Aureli, Meditacions IX, 20

dilluns, 26 de juny del 2023

La cultura i l’art com a luxe

Van Dongen 1908

"Una de les reivindicacions dels professionals del món de la cultura en el camp artístic és intentar deslligar-la del luxe, sumar-la al bé comú i veure-la com una necessitat. I crec que hi ha molt d’això en la pregunta (...) que he plantejat en la introducció d’aquest quadern i en la qual constatàvem que en la recerca de la justícia hi ha sempre un cert ascetisme i el luxe és el seu contrari. Certament, l’art té una porta de fàcil accés al luxe que l’acosta a l’hedonisme. Penso en la calavera en platí incrustada amb 8.601 diamants tallats i polits de l’artista anglès Damien Hirst. L’ocurrència va tenir un cost de producció de 20 milions d’euros i el seu preu de venda va ser de 72 milions. Per arrodonir l’operació artística el títol és For the love of God (‘Per l’amor de Déu’). No sé pas en quin Déu devia estar pensant Hirst, però si hi ha alguna cosa que Déu avorreix i maleeix és precisament el luxe.

Tanmateix, cal reconèixer que fins i tot l’Església ha acostat l’art al luxe en massa ocasions, per exemple quan ha convertit la creu de Crist en un objecte de disseny cobert d’or o ha decorat esglésies en el luxe i l’ostentació. Com allunyar, per tant, l’art i la cultura del luxe?

Lacordaire va escriure un text a París el 1851 en què parla de «la antisocialitat del luxe», i afirmava clarament que les necessitats creades per la vanitat no tenen límits. Per a ell, la mesura serien les necessitats del cos, el que és necessari físicament, parlant-nos d’una frugalitat necessària. Però hi ha també qui lluny de tractar el luxe com una qüestió moral i reprovar-lo per voluptuós o desmesurat, el considera sinònim de productivitat i progrés material. Per exemple, va ser Hume qui va ajudar a blanquejar-lo dotant-lo de virtuts durant la Il·lustració. Segons Hume, el luxe és «un refinament estudiat en la sol·licitud dels plaers sensuals». I com que l’ésser humà és invenció i creativitat, el luxe és un esperó que les fomenta, és motor de sociabilitat. Deia el filòsof escocès que «cal governar els homes per altres passions, despertar-los el desig de riquesa i de la indústria, de l’art i del luxe».

Això no solament afecta l’art sinó també la cultura. La cultura igualment crea expectatives financeres a base de regals, dies festius a celebrar, dots, cerimònies, etc. Per exemple, és bastant freqüent en els col·legis estigmatitzar algunes famílies d’altres cultures perquè no participen en la vida del centre. La confusió rau a considerar que és una qüestió cultural, i que no hi ha la voluntat d’integrar-se en els costums locals. Però en realitat moltes vegades es tracta d’una qüestió econòmica. Per a qui no arriba a final de mes, la cultura i l’art continuen semblant un luxe, un refinament innecessari. No vull estendre’m més en aquesta idea tan volteriana segons la qual «el que és superflu és molt necessari» incrustada en la gènesi de la nostra modernitat (...). Com que la pobresa material és considerada el pitjor dels mals, la seva cultura associada també ho serà. I la cultura de les classes més desfavorides sembla que ha de ser substituïda per la de les classes dominants i la seva apologia del luxe."

Jorge Picó a Democràcia cultural, Quadern 233 de Cristianisme i Justícia, juny de 2023.

diumenge, 25 de juny del 2023

Krishnamurti i el cervell

Hernández Pijuan 2000

"Aquest matí tan particular, amb els núvols que oculten les muntanyes i els turons fins gairebé tocar la vall, un es pregunta: Què significa ser seriós? Què vol dir tenir una ment, o, si es prefereix, un cervell molt quiet i seriós? Som seriosos alguna vegada? O sempre vivim en un món de superficialitat, anant d'aquí cap allà, barallant-nos, renyant violentament sobre coses completament trivials? Què vol dir tenir un cervell molt despert, no limitat pels seus propis pensaments, records i reminiscències? Què vol dir tenir un cervell lliure de tota la confusió de l'existència, de tota l'angoixa, de tota l'ansietat i el dolor que mai no s'acaba? És d'alguna manera possible tenir una ment completament lliure, un cervell lliure no modelat per influències, per l'experiència i per la vasta acumulació del coneixement?"

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 19.04.1983

dissabte, 24 de juny del 2023

Home de coneixement

Cézanne 1906

"Un hombre de conocimiento es alguien que ha seguido de verdad las penurias de aprender. Un hombre que, sin apuro, sin vacilación ha ido lo más lejos que puede en desenredar los secretos del poder y el conocimiento."

"Ser hombre de conocimiento no tiene permanencia. Uno no es nunca en realidad un hombre de conocimiento. Más bien, uno se hace hombre de conocimiento por un instante muy corto, después de vencer a las cuatro enemigos naturales."

"Cuando un hombre empieza a aprender, nunca sabe lo que va a encontrar. Su propósito es deficiente; su intención es vaga. Espera recompensas que nunca llegarán, pues no sabe nada de los trabajos que cuesta aprender. Pero uno aprende así, poquito a poquito al comienzo, luego más y más. Y sus pensamientos se dan de topetazos y se hunden en la nada. Lo que se aprende no es nunca lo que uno creía. Y así se comienza a tener miedo. El conocimiento no es nunca lo que uno se espera. Cada paso del aprendizaje es un atolladero, y el miedo que el hombre experimenta empieza a crecer sin misericordia, sin ceder. Su propósito se convierte en un campo de batalla. Y así ha tropezado con el primero de sus enemigos naturales: ¡el miedo! Un enemigo terrible: traicionero y enredado como los cardos. Se queda oculto en cada recodo del camino, acechando, esperando. Y si el hombre, aterrado en su presencia, echa a correr, su enemigo habrá puesto fin a su búsqueda. Para superar el miedo, [el hombre] no debe correr. Debe desafiar a su miedo, y pese a él debe dar el siguiente paso en su aprendizaje, y el siguiente, y el siguiente. Debe estar lleno de miedo, pero no debe detenerse. ¡Esa es la regla! Y llega un momento en que su primer enemigo se retira. El hombre empieza a sentirse seguro de si. Su propósito se fortalece. Aprender no es ya una tarea aterradora. Cuando llega ese momento gozoso, el hombre puede decir sin duda que ha vencido a su primer enemigo natural. [Esto] ocurre poco a poco, y sin embargo el miedo se conquista rápido y de repente.

Una vez que un hombre ha conquistado el miedo, está libre de él por el resto de su vida, porque a cambio del miedo ha adquirido la claridad: una claridad de mente que borra el miedo. Para entonces, un hombre conoce sus deseos; sabe cómo satisfacer esos deseos. Puede prever los nuevos pasos del aprendizaje, y una claridad nítida lo rodea todo. El hombre siente que nada está oculto. Y así ha encontrado a su segundo enemigo: ¡la claridad! Esa claridad de mente, tan difícil de obtener, dispersa el miedo, pero también ciega. Fuerza al hombre a no dudar nunca de sí. Le da la seguridad de que puede hacer cuanto se le antoje, porque todo lo que ve lo ve con claridad. Y tiene valor porque tiene claridad, y no se detiene en nada porque tiene claridad. Pero todo eso es un error; es como si viera algo claro pero incompleto. Si el hombre se rinde a esa ilusión. de poder, ha sucumbido a su segundo enemigo y será torpe para aprender. Se apurará cuando debía ser paciente, o será paciente cuando debería apurarse. Y tonteará con el aprendizaje, hasta que termine incapaz de aprender nada más. [El hombre] debe desafiar su claridad y usarla sólo para ver, y esperar con paciencia y medir con tiento antes de dar otros pasos; debe pensar, sobre todo, que su claridad es casi un error. Y vendrá un momento en que comprenda que su claridad era sólo un punto delante de sus ojos. Y así habrá vencido a su segundo enemigo, y llegará a una posición donde nada puede ya dañarlo. Esto no será un error ni tampoco una ilusión. No será solamente un punto delante de sus ojos.

Ése será el verdadero poder. Sabrá entonces que el poder tanto tiempo perseguido es suyo por fin. Puede hacer con él lo que se le antoje. Su aliado está a sus órdenes. Su deseo es la regla. Ve claro y parejo todo cuanto hay alrededor. Pero también ha tropezado con su tercer enemigo: ¡el poder! El poder es el más fuerte de todos los enemigos. Y naturalmente, lo más fácil es rendirse; después de todo, el hombre es de veras invencible. Él manda; empieza tomando riesgos calculados y termina haciendo reglas, porque es el amo del poder. "Un hombre en esta etapa apenas advierte que su tercer enemigo se cierne sobre él. Y de pronto, sin saber, habrá sin duda perdido la batalla. Su enemigo lo habrá transformado en un hombre cruel, caprichoso. Un hombre vencido por el poder muere sin saber realmente cómo manejarlo. El poder es sólo un carga sobre su destino. Un hombre así no tiene dominio de si mismo, ni puede decir cómo ni cuándo usar su poder. [Para] vencer a su tercer enemigo, tiene que desafiarlo, con toda intención. Tiene que llegar a darse cuenta de que el poder que aparentemente ha conquistado no es nunca suyo en verdad. Debe tenerse a raya a todas horas, manejando con tiento, y con fe todo lo que ha aprendido. Si puede ver que, sin control sobre sí mismo, la claridad y el poder son peores que los errores, llegará a un punto en el que todo se domina. Entonces sabrá cómo y cuándo usar su poder. Y así habrá vencido a su tercer enemigo.

El hombre estará, para entonces, al fin de su travesía por el camino del conocimiento, y casi sin advertencia tropezará con su último enemigo: ¡la vejez! Este enemigo es el más cruel de todos, el único al que no se puede vencer por completo; el enemigo al que solamente podrá ahuyentar por un instante. Este es el tiempo en que un hombre ya no tiene miedos, ya no tiene claridad impaciente; un tiempo en que todo su poder está bajo control, pero también el tiempo en el que siente un deseo constante de descansar. Si se rinde por entero a su deseo de acostarse y olvidar, si se arrulla en la fatiga, habrá perdido el último asalto, y su enemigo lo reducirá a una débil criatura vieja. Su deseo de retirarse vencerá toda su claridad, su poder y su conocimiento. Pero si el hombre se sacude el cansancio y vive su destino hasta el final, puede entonces ser llamado hombre de conocimiento, aunque sea tan sólo por esos momentitos en que logra ahuyentar al último enemigo, el enemigo invencible. Esos momentos de claridad, poder y conocimiento son suficientes."

Carlos Castaneda, Las enseñanzas de Don Juan, cap. III

divendres, 23 de juny del 2023

Jesús i Joan

"No és d'estranyar que Jesús, en un ambient d'exaltació religiosa, i pietós com era i expectant del regne, sortís de Galilea atret per la fama de Joan i anés a la vora del Jordà. Allí fou captivat per Joan. Sembla, segons el quart evangeli, que hi restà força temps i que el Baptista influí profundament en Jesús, com ho prova la semblança d'actuacions. Jesús fou batejat per Joan: s'immergí a l'aigua amb i com l'altra gent, com un de tants en definitiva."

"Jesús tingué una gran admiració per Joan, la qual estima manifestà d'una manera ben palesa durant tota la seva vida pública."

"Jesús comença la seva vida pública a partir de Joan. D'ell en pren -diguem-ne- els primers deixebles (Jo. 1, 35-51; Act. 1, 21-23), com ell bateja, com ell predica a la via pública, a diferència del que era costum, com ell ensenya una oració, com ell exhorta a la penitència i anuncia la proximitat del regne de Déu, com ell vol preparar un poble ben disposat per a aquest adveniment, com ell eixampla el regne i la crida als gentils i els pecadors. Per això no ens empegueïm d'afirmar que Jesús fou deixeble de Joan."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 85, 86 i 87).

dijous, 22 de juny del 2023

Daodejing 59

"Per tal de governar la gent en harmonia amb l'univers,
el millor és la moderació.
La moderació comporta renunciar als interessos personals.
Això depèn de la virtut acumulada en el passat;
si s'ha acumulat molta virtut, llavors tot es pot superar.
Si tot es pot superar, no es coneixen els límits.
Qui no té límits coneguts, pot ser un gran guia.
Però només el guia que s'adreça a la font primordial
perdura en el temps.
D'això se'n diu tenir arrels fondes i bases fermes.
Porta a una llarga vida amb visió del canvi permanent."

Daodejing 59

Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html

dimecres, 21 de juny del 2023

Gràcies a tu

Agnes Martin 1956

Al minut 42 del capítol 21 de la tercera temporada de la sèrie Northern Exposure ("Doctor en Alaska") en Chris oficia un casament i hi recita, molt bé per cert, el text en anglès d'una cançó d'amor tradicional dels inuit:

"You are my husband, you are my wife.

My feet shall run because of you.

My feet shall dance because of you.

My heart shall beat because of you.

My eyes see because of you.

My mind thinks because of you.

And I shall love because of you."

Una possible traducció podria ser:

"Ets el meu marit, ets la meva muller.

Els meus peus correran, gràcies a tu.

Els meus peus ballaran, gràcies a tu.

El meu cor bategarà, gràcies a tu.

Els meus ulls hi veuen, gràcies a tu.

La meva ment pensa, gràcies a tu.

I jo estimaré, gràcies a tu."

dimarts, 20 de juny del 2023

Sanctus

Giotto 1305

"Diferent, diferent, diferent
de tot el que hi ha és El que és.
La realitat és plena del seu esplendor.
Aquesta és la gran meravella.
Lloat sigui el que és capaç de manifestar aquest esplendor.
Aquesta és la gran meravella."

Heus aquí una versió molt lliure d'un text litúrgic fonamental de la tradició catòlica, utilitzat ja al segle II, part de la missa i que apareix en molta música de caire religiós (Misses, Rèquiems...), el molt conegut "Sanctus".

La versió catalana utilitzada actualment és la següent:

"Sant, sant, sant
és el Senyor, Déu de l'Univers.
El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
Beneït el qui ve en nom del Senyor!
Hosanna a dalt del cel."

I el text en llatí diu així:

"Sanctus, sanctus, sanctus,
Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis."

Està format aplegant dos fragments d'origen divers. La primera part deriva d'Isaïes 6, 3: "Cridaven l'un a l'altre: -Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria." La segona part deriva de Mateu 21,9: "La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven: - Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!" En tots dos casos són proclamacions orals d'entusiasme, crits d'exaltació emocionalment intensos.

El text original d'Isaïes fa referència al "Senyor Déu dels Exèrcits", tot i que la traducció posterior sigui la de "Senyor Déu de l'Univers". Pel que fa a l'expressió de Mateu, situada en el context de l'entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge abans de la seva mort, el "Diumenge de Rams", es refereix certament a Jesús, però el seu sentit es pot ampliar a tot aquell que, com Jesús, aconsegueix copsar i transmetre l'esplendor de la realitat, que algunes tradicions religioses vinculen amb una personalització (el "Pare" en el cas de Jesús).

Com correspon a una expressió d'entusiasme, és especialment indicat per a ser proclamat en públic i col·lectivament en el marc d'una celebració litúrgica, com a part d'un ritual compartit. De forma molt sintètica recull aquesta dualitat paradoxal de l'espiritualitat: el referent no s'identifica amb cap element de la realitat (i identificar-lo amb alguna cosa és idolatria), però impregna tota la realitat, és present de manera subtil a través d'un cert esplendor que podem copsar. I quan aconseguim experimentar aquesta glòria, aquest esplendor, ens omple una gran joia que hem comunicar.

dilluns, 19 de juny del 2023

Quatre dimensions vitals

Clyfford Still 1959

Quatre dimensions bàsiques a treballar a l'hora de mirar de viure una vida bonica, gratificant (per a una vida digna n'hi ha prou amb la primera dimensió):

1) Procurar ser bona persona. No s'aconsegueix mai ser-ho, però el propòsit d'assolir-ho és una dinàmica imprescindible. Els humans som ambivalents, imperfectes, limitats, capaços del millor i el pitjor, i sovint fem coses que no hauríem de fer. Però és un error pensar que, en ser les coses així, no val la pena voler ser millors. Aquesta voluntat transforma, obre camins i portes, marca la nostra personalitat.

2) Adquirir una cultura bàsica. Això no vol dir acumular molts coneixements, sinó tenir una visió clara de les característiques principals de la vida humana i disposar d'un entramat elemental de coneixements que permetin situar les coses al seu lloc i fer-se una imatge prou acurada del món i de la vida humana. L'àmbit de coneixement fonamental és la història (per gaudir millor del present cal conèixer els elements bàsics del passat). Història del cosmos i del nostre sistema solar; història del desplegament evolutiu de la vida a la Terra, amb l'eclosió de plantes i animals; història de l'evolució dels humans fins a arribar a l'homo sapiens; història de la societat, que inclouria elements de la història de les civilitzacions i dels estats a nivell polític, econòmic i social, així com elements de la història de les arts, de les religions, de la filosofia, de les innovacions científiques i tecnològiques. Des d'aquestes bases es pot gaudir millor de la natura a la que pertanyem i que ens envolta i de la cultura que hem anat creant generació rere generació; la sensibilitat personal en surt desenvolupada.

3) Ser discrets. No fer-se veure, no afalagar el propi jo, vestir discretament, no utilitzar elements d'ostentació, no seguir les modes. No cal arribar a parlar de modèstia o humilitat, o d'altres valors i virtuts certament desitjables, però la discreció és important a l'hora de definir una bona manera d'estar en el món, de relacionar-nos amb els altres. No hem vingut a aquest món a trepitjar fort, a deixar senyal, sinó a contemplar-lo i gaudir-ne sense malmetre'l.

4) Obrir-se a l'espiritualitat. Indagar què pot ser aquest àmbit, conèixer el món dels símbols religiosos. Tendim a pensar que ja hi ha prou feina amb sobreviure materialment i assolir el goig que el món material pot donar a través de la seva bellesa i dels plaers que pot oferir. Però quedar-se aquí tanca la porta a altres possibilitats de comprensió del món i de maneres de relacionar-nos amb ell. Quines són aquestes possibilitats no és fàcil de definir, i cadascú ha de portar a terme la seva indagació al respecte; que aquests camins són molt personals, tot i que també n'hi ha de compartits que són font d'horitzons desitjables.

Amb aquestes quatre dimensions es pot assolir una certa sensació de plenitud vital.

Les persones que optin per aquest camí -persones BCDE, podríem dir; en anglès, GCDS; en logo, 4L, per "quatre lletres"- no haurien de proclamar-ho als quatre vents, però haurien de procurar construir una certa xarxa, una certa conspiració, que les connectés i els permetés fer plegades, quan convingui, fragments d'aquest itinerari, a més de donar-se suport en les dificultats de treballar la bondat, la cultura, la discreció, l'espiritualitat.

diumenge, 18 de juny del 2023

Jabès: Mirada, mà

Klee 1928

"El savi és aquell que ha escalat tots els graus de la tolerància i ha descobert que la fraternitat té una mirada, i l'hospitalitat, una mà."

Edmond Jabès (1912-1991) a Le livre de l'hospitalité (1991)

Hi ha una traducció al català d'aquest llibre, feta per David Cuscó i Escudero, a l'edició bilingüe de Flâneur del 2019.

Text original:

"Le sage est celui qui a gravi tous les degrés de la tolérance et découvert que la fraternité a un regard et l’hospitalité, une main."

dissabte, 17 de juny del 2023

Amb tota la força

Max Ernst 1935

"L'autenticitat comporta respecte al que és real (va contra l'edulcoració, la manipulació). La veracitat comporta respecte al que és cert (va contra la falsedat, la mentida). És des d'aquests valors que es pot criticar la publicitat, amb tota la força i sense concessions."

(tuit d'en Rai de 03.01.2023)