Sense direcció

Gerhard Richter 2014

Diu Cristian Cañestro a la Contra de La Vanguardia del 28.07.2022:

"Hem estudiat la pèrdua gènica per demostrar que perdre gens genera una variabilitat i dóna un avantatge adaptatiu. (...) Fins aquest treball, quan un pensava en l'evolució, l'esquema era que, en l'evolució, l'avenç sempre era cap a la complexitat: evolucionar era guanyar gens... Demostrem que eliminar gens i, per tant, ser menys complex, en realitat suposa ser més evolucionat i més ben adaptat. (...) Els nostres avantpassats no tenien per què ser més senzills. Com tants altres organismes, hem evolucionat de vegades simplificant-nos per adaptar-nos. La lògica tradicional considerava sempre la complexitat com a inevitable per a l'adaptació. (...)

L'evolució no va en una direcció concreta: aquesta direcció no existeix. Ens anem adaptant als canvis del medi: això és evolucionar. Però això no suposa que l'evolució tingui un destí final perquè aquest destí no existeix. (...) La genètica ens indica que no anem evolucionant cap a un ésser humà cada cop millor, sinó senzillament ens anem adaptant als canvis del medi amb més o menys èxit i aquesta adaptació és l'únic progrés. (...) El perquè que tot ho explica - la gran resposta final per a tot - no existeix a la natura. [Volem creure que el progrés i la història tenen direcció] perquè encara reflectim els prejudicis creacionistes i teistes. Pensem en l'home com a mesura de totes les coses al centre i l'avantguarda de la creació. Els arbres genètics en que apareix l'home al cim de l'evolució són falsos. L'humà en realitat està en comunitat amb les altres espècies en constant adaptació amb elles al medi canviant. I l'èxit d'una espècie és no haver desaparegut per no haver sabut adaptar-se. (...) En comptes de creure'ns el centre de l'evolució i els reis de la natura i de les espècies, hauríem d'entendre com evolucionen les poblacions i la variabilitat en les poblacions naturals. Això és ser realista."