Li Po: Als meus dos fills

Als meus dos fills que són lluny, al Lu oriental


"A llevant d'allà on bec, a casa, amb els companys,

hi creix un presseguer. Sovint l'acaricia

una grisor de boira. El vaig plantar un bon dia

jo mateix. No l'he vist fa gairebé tres anys.

Segur que a la finestra el seu brancatge brilla,

però a casa no torno, ni en començo el camí.

Ping-iang es diu la meva dolça filla:

cull les flors i una mica les branques fa cruixir.

Les cull, i cap a mi no les allarga:

li van caient les llàgrimes com pluja del temps clar.

El noi es diu Pai-txin, més jove que ella,

però potser a l'espatlla ja li deu arribar.

Sota l'arbre es passegen tots dos sols, i no tenen

qui els posi la mà al front, qui els sàpiga estimar."

Li Po (702-763)

Versió de Marià Manent

Inclòs a Com un núvol lleuger, Més interpretacions de lírica xinesa, Edicions Proa (1967)