Dieta de l'ànima

Delvaux 1937

Lo mismo que el fuego fatuo

lo mismito es el querer;

le huyes y te persigue,

lo buscas y hecha a correr.

Actualment és important per a la salut de la població l'especialitat de dietista (qui estableix allò s'ha de deixar de prendre i allò que s'ha de prendre). Aquesta especialitat es divideix en dues grans branques, segons que la dieta s'apliqui al cos o a l'ànima. La dieta del cos és ben coneguda, i l'extensió de l'obesitat i altres malalties en la nostra societat la fa cada cop més necessària. La dieta de l'ànima és menys coneguda, tot i que els nivells de serenitat i felicitat de la ciutadania la fan també pertinent. No hi ha estudis reglats per a ser dietista de l'ànima, ja que encara que té algun punt de contacte amb la psicologia (centrada en la ment) és de fet una disciplina prou diferent (per exemple, proposa la incorporació de valors, així com la supressió de contravalors, en les seves dietes; també inclou programes de formació cultural en les seves recomanacions terapèutiques).

Un dels àmbits propis dels dietistes de l'ànima és el de les relacions de parella, i concretament les dificultats actuals per a la formació de parelles de llarga durada. L'origen d'aquestes dificultats és múltiple, i s'acostuma a subratllar com a factor important la por dels mascles al compromís, a la creació de lligams que comportin pèrdua de llibertat o, dit d'una altra manera, la por a assumir obligacions. Un segon factor recent a tenir en compte és la facilitat de creació de contactes personals sexualment orientats derivada de l'aplicació d'algoritmes (Tinder i similars), que està complementant i fins i tot desplaçant espais tradicionals com les discoteques, gimnasos o bars especialitzats. Aquesta facilitat de creació de contactes d'aquesta mena pot comportar addiccions a maneres fàcils d'establir relacions personals sexualment orientades, cosa que pot anar en detriment de la creació de parelles estables, les quals acostumen a haver de superar entrebancs, atzars, llunyanies o altres dificultats per a establir-se (de fet, els entrebancs sovint afavoreixen la creació de relacions duradores).

Davant d'aquesta situació, en la que el sexe sembla esdevenir equivalent al greix, generant una curiosa obesitat moral, el dietista de l'ànima ha de proposar una dieta adient. D'entrada, recomanarà prescindir de certes pràctiques (com ara els algoritmes esmentats o les discoteques i altres espais obertament encarats a la generació de relacions sexualment orientades). És una dieta dura, però imprescindible. Alhora recomanarà la incorporació de la persona a espais relacionals no sexualment orientats, com ara ONGs, cursos de formació, centres excursionistes o altres menes d'entitats socials i culturals, espais que ofereixen més possibilitats relacionals capaces de derivar en parelles estables.

Un dels factors que fan difícil aquesta dieta és doncs la renúncia a pràctiques aportadores de plaer sexual, ja que el tractament esmentat comporta deixar de banda les relacions sexuals ocasionals, no emmarcades per una relació de parella estable. Això comporta una dura abstinència, i farà en molts casos necessari recórrer mesuradament a pràctiques de plaer sexual auto-induït (les denominacions populars de les quals varien molt segons el lloc i l'època). És un recurs inevitable però per al qual és convenient establir pautes; aquí caldrà recordar la tradició daoista (menys radical i més pragmàtica que la tradició judeocristiana), que regulava la freqüència d'aquestes pràctiques en funció de l'edat. Aquesta regulació deriva de la necessitat d'evitar que acabin essent substitutòries de les relacions sexuals interpersonals, o portin a disminuir l'afany i les iniciatives per a establir relacions personals que puguin generar parelles estables, altrament dit, relacions amoroses profundes i de llarga durada (hi pot haver relacions amoroses profundes i de curta durada, però són excepcionals; i cal evitar l'autoengany de denominar relacions amoroses profundes de curta durada el que són bàsicament entreteniments sexuals).

Així doncs, sembla que l'acceptació social acrítica de les relacions sexuals esporàdiques està generant una obesitat moral en força individus que fa necessària una dieta. Si no, d'aquí a uns anys es generarà una onada de soledat i frustració, d'insatisfacció vital. A nivell de moral sexual també s'aplica allò de "val més sol que mal acompanyat". De relacions sexuals esporàdiques sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà, però es tracta de minimitzar-les per tal de millorar la salut moral global de la societat i preparar així millor les persones per a una vida més digna i reeixida.