Schmidt-Rottluff 1937 |
"El que realment necessitem és un canvi radical en la nostra actitud envers la vida. Hem d'aprendre nosaltres mateixos i, després, ensenyar als desesperats que en realitat no importa que no esperem res de la vida, sinó si la vida espera alguna cosa de nosaltres. Hem de deixar de fer-nos preguntes sobre el significat de la vida i, en comptes d'això, pensar en nosaltres com a éssers als que la vida els inquireix contínuament i incessantment. La nostra resposta no ha d'estar feta de paraules ni tampoc de meditació, sinó d'una conducta i una actuació rectes. En darrera instància, viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que això planteja i acomplir les tasques que la vida assigna contínuament a cada individu.
Aquestes tasques, i conseqüentment el significat de la vida, difereixen d'un ésser humà a un altre, d'un moment a un altre, de manera que resulta completament impossible definir el significat de la vida en termes generals. Mai no es podrà donar resposta a les preguntes relatives al sentit de la vida amb arguments especiosos. "Vida" no significa quelcom de vague, sinó quelcom de molt real i concret, que configura el destí de cada ésser humà, diferent i únic en cada cas. Cap ésser humà ni cap destí es pot comparar a un altre ésser humà o a un altre destí. Cap situació es repeteix i cada una exigeix una resposta diferent; de vegades, la situació en que un ésser humà es troba li pot exigir que emprengui alguna mena d'acció; d'altres, pot resultar més avantatjós aprofitar-la per meditar i treure les conseqüències pertinents. I, de vegades, el que s'exigeix a l'ésser humà pot ser simplement acceptar el seu destí i carregar amb la seva creu. Cada situació es diferencia per la seva unicitat i en tot moment només hi ha una sola resposta correcta al problema que la situació planteja.
Quan un ésser humà descobreix que el seu destí és patir, ha d'acceptar aquest patiment, ja que aquesta és la seva sola i única tasca. Ha de reconèixer el fet que, fins i tot patint, ell és únic i està sol a l'univers. Ningú el pot redimir del seu patiment ni patir en el seu lloc. La seva única oportunitat rau en l'actitud que adopti en suportar la seva càrrega."
"La unicitat i la resolució que diferencien a cada individu i confereixen un significat a la seva existència tenen la seva incidència en l'activitat creativa, com la tenen en l'amor. Quan s'accepta la impossibilitat de reemplaçar una persona, es permet que es manifesti en tota la seva magnitud la responsabilitat que l'ésser humà assumeix davant la seva existència."
Viktor E. Frankl a L'home a la recerca de sentit (1946)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada