Petrarca: Sonet 132

Simone Martini 1321

"S’amor non è, che dunque è quel ch’io sento?
Ma s’egli è amor, perdio, che cosa et quale?
Se bona, onde l’effecto aspro mortale?
Se ria, onde sí dolce ogni tormento?

S’a mia voglia ardo, onde ’l pianto e lamento?
S’a mal mio grado, il lamentar che vale?
O viva morte, o dilectoso male,
come puoi tanto in me, s’io no ’l consento?

Et s’io ’l consento, a gran torto mi doglio.
Fra sí contrari vènti in frale barca
mi trovo in alto mar senza governo,

sí lieve di saver, d’error sí carca
ch’i’ medesmo non so quel ch’io mi voglio,
et tremo a mezza state, ardendo il verno."

Petrarca, Sonet CXXXII

Versió catalana de Miquel Desclot (2003):

"Si amo no és, què és que el meu cor sent?
Però si ho és, per Déu, què cosa és tal?
Si bona, per què es mostra aspra i mortal?
Si mala, per què és dolç el seu turment?

Si de grat cremo, per què el plor i lament?
Si a contracor, el lamentar què val?
Oh viva mort, o deliciós mal,
per què, si no hi consento, em pots talment?

I si hi consento, el plany és esguerrat.
Amb vent contrari, en barca sense antena
em trobo en alta mar, sense govern,

tan buida de saber, d’error tan plena,
que jo mateix no em sé la voluntat,
i tremo a mig estiu, cremo a l’hivern."

Versió catalana de Narcís Comadira (1985):

"Si Amor no és, què és el que jo sent? 

I si és Amor, per Déu, hi ha res igual? 

Si bo, d’on ve l’efecte aspre i mortal? 

Si dolent, per què és dolç el seu turment? 

Si crem de grat, per què em plany i lament? 

Si a desgrat, lamentar-se què val? 

Oh viva mort, oh delectable mal, 

com em punys tant, sense consentiment? 

I si et consent, sense raó tinc pena. 

Enmig dels vents, en una feble barca

em trobo en alta mar, sense govern,

tan buida de saber, d’error tan plena, 

que ni jo sé què vull: l’incert em marca;

i tremolo en ple estiu, cremo a l’hivern."

Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):

"Si no és amor, ¿què és el que el cor sent?

Però, si ho és, per Déu ¿hi ha res igual?

¿És bo, si té l'efecte aspre i mortal?

¿Cruel, si és més suau que cap turment?

Si em cremo a gust, ¿per què el plor i el lament?

¿És a desgrat? ¿Doncs, lamentar què em val?

Oh mort vivent! Oh delectable mal!

¿Com forces tant sense consentiment?

Si hi consenteixo, sens raó en tinc pena:

afronto en alta mar l'advers antull

dels vents, en feble nau sense govern,

tan buida de saber i d'errors tan plena,

que jo mateix no sé ben bé què vull:

l'estiu m'és fred i foc se'm fa l'hivern."