Respecte i atenció

Sunyer 1919

"Tal vegada es considerarà una obvietat o quelcom de sentit comú: nogensmenys, en més d'una ocasió, la millor aportació de la reflexió filosòfica consisteix a descobrir allò que tot i essent senzill o ben patent, ha quedat com a tapat i ens passa per alt. Doncs bé, resulta que el contrari de ser indiferent és justament prestar atenció. I per això l'atenció es manifesta com una actitud no només de naturalesa cognitiva sinó també moral."

"Tractar algú o alguna cosa amb respecte, significa d'antuvi tractar-lo amb atenció. En qualsevol diccionari trobarem que el significat del mot respecte s'aproxima o ve a ser equivalent als significats de consideració, deferència, atenció, mirament... Per exemple, aquesta paraula catalana mirament pot funcionar perfectament com a sinònim de respecte: tractar algú amb mirament és tenir una atenció per ell, un respecte. En alemany, el mot Achtung significa tant respecte com atenció. Doncs bé, ací està, al meu parer, el quid de la qüestió: l'essència del respecte és la mirada atenta. La qual cosa encara es pot reforçar més si hom recorre a la significació etimològica. Respectus, en llatí, deriva del verb respicere, que significa "mirar enrere", "mirar atentament", "remirar". La idea intuïtiva és aquesta: si mires atentament allò que t'envolta, és molt probable que acabis percebent allò que és digne de ser respectat."

Josep Maria Esquirol a Sobre la idea de respecte, dins de VIA, Revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, número 05, desembre de 2007, p. 49 i 51.