Michel i els imams

El 9 de novembre de 2020 a Viena el President del Consell Europeu Charles Michel va proposar la creació d'un Institut europeu per a la formació d'imams com a manera de reduir el llenguatge d'odi i prevenir el terrorisme.

Sense saber ben bé què hi ha al darrera d'aquesta proposta, es poden fer algunes consideracions. Els polítics acostumen a fer dues menes de propostes: unes de sòlidament fonamentades, havent fet prèviament una anàlisi de la seva viabilitat, i unes altres de frívoles, destinades només a fer veure que diuen o fan alguna cosa davant de quelcom que no saben com abordar; són cortines de fum que acaben essent contraproduents. No sabem a quina de les dues categories correspon el comentari de Michel.

Si fos una proposta en ferm, treballada, caldria saber els detalls de com pensa abordar aquest Institut. Quin enfocament, quin professorat, quina magnitud. Perquè la proposta és d'una gran dificultat. D'on sortirien, no només els professors, sinó els alumnes? Perquè, és clar, tant alumnes com professors haurien d'acceptar d'entrada un enfocament no fonamentalista de l'Islam. Això vol dir optar per una lectura simbòlica de la tradició, en lloc d'una lectura literal (el tema és molt més complex, però valgui aquesta simplificació elemental per a situar les coses). Hi ha a Europa prou professors i prou alumnes que se situïn en aquesta línia i puguin realment substituir els imams formats als països islàmics? Tan de bo, seria molt desitjable, però no sembla haver-hi gaire indicadors d'aquesta disponibilitat. Encara que si en Michel ho proposa seriosament potser el seu equip ha analitzat la situació i ha vist que aquesta era una iniciativa viable, factible. Ens agradarien més explicacions al respecte.

Evidentment les institucions islàmiques s'hi tiraran a sobre (quina seria la reacció de l'Església catòlica si la UE proposés crear un Institut europeu per a la formació de sacerdots catòlics en una perspectiva diferent de la desitjada pel Vaticà?). Però això no hauria de ser un obstacle insalvable. Tampoc ho hauria de ser el tema pressupostari, tot i que si es pretén una veritable operativitat podria ser significatiu. El tema lingüístic pot ser molt complicat: ensenyament en àrab, en turc o en llengües europees? Hi hauria una seu de l'Institut per cada àrea lingüística? Però el que ens agradaria saber sobretot, com dèiem, és si l'enfocament dels continguts i l'existència de professors i alumnes potencials han estat ben considerats.

El ressentiment de l'islamisme radical és un problema social, polític i ètic de primera magnitud. Cal abordar-lo amb cura i rigor; fer veure que s'aborda sense prendre iniciatives amb incidència real encara l'agreuja.