Pluralisme de valors

Pollock 1951

L'àmbit dels valors és un dels temes centrals d'aquest blog. Ens sembla interessant recollir part de les aportacions de Ferran Requejo, persona amb una gran capacitat de síntesi i de claredat expositiva, al seu article "El pluralisme de valors d'Isaiah Berlin. Refinar la teoria per millorar la pràctica democràtica", publicat a VIA, revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, al seu número 09 de setembre de 2009.

"La crítica frontal que [Berlin] realitza als prejudicis teòrics i morals de la filosofia occidental es resumeix en la seva coneguda afirmació que, des de la Grècia clàssica i el cristianisme fins al racionalisme  de la Il·lustració i els seus derivats, aquesta tradició ha assumit acríticament tres consideracions: 1) que tota pregunta té una resposta racional, 2) que aquesta resposta és única i cognoscible i 3) que totes les respostes a les diferents preguntes considerades vertaderes o correctes són compatibles entre si. Berlin mostra com cada una d'aquestes tres consideracions resulta molt qüestionable. Més aviat, ens diu, les ideologies i les utopies basades en una única perspectiva teòrica no tan sols resulten irrealitzables a la pràctica, sinó que també són incoherents en la teoria.

Aquí ens centrarem en el que crec que és el centre de gravetat d'aquesta nova "música" intel·lectual: el pluralisme de valors. El punt més important del pluralisme de Berlin és la convicció "racional" que no hi pot haver una única visió correcta, unitària, del bé, de la moralitat. És clàssica la seva crítica a les concepcions teòriques monistes, és a dir aquelles que defensen que només hi ha un valor últim, o una combinació única de valors morals que representaria la forma més humana, més moral o més racional de viure la vida. Per al monisme moral, religiós o polític de torn no hi ha formes "equivalents" de viure la vida humana respecte a la que proposen. Tanmateix, el monisme -ens diu Berlin- és a l'arrel de tot extremisme. És el cas, per exemple, de la filosofia platònica o de la interpretació habitual de les religions monoteistes per part de les ortodòxies o les esglésies respectives. Davant d'aquesta posició (i d'altres com el pluralisme culturalista que defensa una vinculació completa de la moralitat a cadascuna de les cultures en què es desenvolupa), Berlin defensa el pluralisme de valors: l'existència d'una multiplicitat de valors heterogenis que no poden ser reduïts a un principi únic o a una combinació universal i permanent de valors aplicable a tots els individus i casos pràctics. En contra del que pressuposen moltes ideologies polítiques i religioses, la heterogeneïtat moral resulta irreductible a cap combinació harmònica de valors.

(...) Aquest pluralisme afirma bàsicament tres coses:

a) La irreductibilitat dels béns i valors. Els béns i valors de la vida humana són radicalment diversos entre si. No resulta possible reduir uns valors a uns altres ni derivar uns valors d'uns altres, ni reduir ni derivar-los tots a un únic valor superior o una combinació permanent de valors.

b) L'agonisme. Els béns i valors resulten sovint incompatibles entre si. No resulta possible harmonitzar-los en un tot coherent. La lluita moral no es produeix entre el bé i el mal, sinó entre el bé i el bé.

c) La incommensurabilitat dels béns i valors. Els conflictes entre diferents béns i valors no resulten decidibles en termes de raonabilitat interpersonal. No existeix cap conjunt de principis compartits pels humans capaços de resoldre aquests tipus de conflictes. No existeix una jerarquia universal de valors.

La característica més radical del pluralisme de valors és la tercera, la incommensurabilitat. Una característica que es formula tant en relació als valors entre cultures com a l'interior d'una mateixa cultura. Això no suposa, però, adoptar una posició escèptica o relativista en l'àmbit moral. Berlin defensa que els valors són objectius i que existeix un paper de la raó en els conflictes morals. Però la discriminació "raonable" entre valors resulta molt més contextual, fins i tot a escala individual, que el que pressuposen les concepcions "racionalistes" de caràcter moral, polític o religiós. Davant d'una situació concreta de confrontació de valors no hi ha una única veritat ni una única posició moral correcta. La raó juga un paper en el moment d'establir una priorització i una interpretació dels valors en una determinada situació, però sovint això esdevindrà una qüestió inevitablement controvertida donades les tres característiques anteriors de la moralitat, especialment la incommensurabilitat dels béns i valors.

La base de la incommensurabilitat rau en com els individus encarem els contextos pràctics. Malgrat les diferències genètiques i culturals, la naturalesa humana és parcialment comuna a tots els individus. Tanmateix aquests també difereixen en la manera com s'enfronten a unes necessitats compartides. I no totes les necessitats són compartides. Hi ha una sèrie de "mals universals" (esclavitud, tortura, genocidi, etc.) que propicien un cert universalisme sobre allò que ha de ser evitat. Però cap concepció moral pot pretendre que defensa el veritable "bé humà". El pluralisme moral desplaça, així, al monisme moral. Això, com sabem, és acceptat per alguns teòrics de la democràcia i de la justícia, com John Rawls. Però en el pluralisme de Berlin, els valors no resulten jerarquitzables d'una manera universal amb independència del context (com intenten fer, per exemple, els dos principis rawlsians de la justícia socioeconòmica que estableixen la prioritat permanent de la llibertat sobre la igualtat). La perspectiva de Berlin rebutja la pretensió de la majoria d'escoles morals tradicionals i d'algunes actuals segons la qual qualsevol teoria moral ben construïda ha de ser capaç de jerarquitzar de manera permanent els seus valors o els seus principis per tal de resoldre "racionalment" els conflictes pràctics.

(...)

Des d'un punt de vista epistemològic, i malgrat l'"objectivitat" de la concepció dels valors de Berlin, el pluralisme de valors remet a l'actitud moderna dels humanistes del segle XVI (Montaigne). Una actitud que addueix que les perspectives universals de la moralitat generen conflictes inevitables i no plenament resolubles. Una actitud que és més escèptica, més tolerant, i que es preocupa més pels aspectes pràctics de l'existència humana, que l'actitud d'estil teòric més "sistemàtic" de les filosofies cartesiana i hobbesiana del segle següent, que tant han influït en el pensament moral i polític contemporani.

D'aquesta manera, el pluralisme de valors de Berlin és una perspectiva teòrica que:

1) ens adverteix sobre la naturalesa plural i agonística de la moralitat i de la política (quelcom que habitualment intenten evitar, crec que bastant inútilment, la majoria de les teories monistes en general: kantianes, utilitaristes, etc.)

2) destaca que els criteris legitimadors en l'àmbit polític no sempre estan relacionats amb una perspectiva moral universal i sense context, sinó amb perspectives ètiques específiques i contextuals, i amb perspectives racionals pragmàtiques.

3) il·lustra que aquests criteris legitimadors es basen no solament en valors, fins i tot quan s'inclouen valors funcionals (no morals) com l'eficiència o l'estabilitat, sinó que també es basen en interessos col·lectius concrets i en identitats particulars (de vegades presentades també en forma de valors).

 Potser, per a alguns, el pluralisme de valors no és una concepció de la moralitat "per quedar-s'hi" en termes normatius, però crec que com a mínim és una concepció per "passar-hi", per tal de refinar les teories que es proposen i per tal d'evitar-ne els excessos i simplificacions epistemològiques."