El mal

Louise Bourgeois 2009

En temps de crisi com els que estem vivint amb el Covid-19, el mal acostuma a replegar-se. En certa mesura, és com un caragol: quan els temps no li són favorables, quan li falta humitat, quan els vents de la crisi ressequen l'aire, ell es tanca dins la closca amb una membrana protectora per tal d'esperar temps més favorables. Quan aquests arriben, el caragol torna a sortir de la closca.

No ens pensem, doncs, que aquesta agitació interior viscuda ha destruït el mal, o l'ha afeblit, o l'ha acotat. El mal té el seu territori, sempre semblant, escampat per molts racons de les ànimes dels individus i de les societats. Ens pot semblar que els moments de solidaritat viscuts, d'imaginació creativa, de resistència col·lectiva a l'adversitat, han comportat realment una reducció del nivell de maldat entre nosaltres. No ens enganyem, no és així. Els vents es calmaran, la humitat tornarà i el caragol recuperarà a la seva activitat habitual.

Perquè al mal no el pot destruir una crisi. Al mal només se'l pot mantenir a ratlla (amb plena consciència, no dic "suprimir-lo"). I per fer això fa falta l'esforç continuat dels individus i les col·lectivitats per acotar-lo, perquè no arribi a uns nivells fora mesura o s'escampi per tot arreu. Un esforç fonamental per tal de tenir persones i societats de major qualitat. Sense oblidar que, tot i aquest esforç imprescindible, mai se'l podrà eradicar del tot; el mal no pot ser suprimit, perquè forma part de la nostra condició humana. Hem de saber viure amb el mal entre nosaltres. No ens hem de fer falses imatges sobre com operen els individus i les societats. Però al mal se'l pot combatre i mantenir-lo més controlat: aquesta és la gran tasca de persones i comunitats.

No ens deixem enlluernar massa, doncs, per les boniques imatges compartides, per l'eufòria de la resistència col·lectiva que crea la impressió d'haver foragitat el mal. No és així. Tornarà ineluctablement als nostres cors, als nostres comportaments personals i col·lectius. Ho farà de mica en mica, discretament, però ho farà. I la corrupció, i l'abús de poder, i la manipulació recuperaran discretament el seu lloc. "Més val saber-ho i dir-ho", que deia en Martí i Pol.

De vegades als vells ens sembla que els joves no l'han treballat prou, el tema del mal. Que no en són prou conscients, que tendeixen a ignorar-lo o a donar-li poca importància. Seria un greu error. El mal és el gran enemic de totes les generacions, i faig servir conscientment un llenguatge grandiloqüent. S'hi ha d'haver pensat, se l'ha d'haver confrontat. Nocions com les de "pecat" o "mala consciència" no semblen tenir gaire espai en la problemàtica actual (o potser el tenen però la cosa es dissimula). M'agradaria saber si això és la falsa impressió d'un vell que no sap per on van les coses o es correspon amb la realitat d'avui en dia. És una qüestió massa important com per no parlar-ne.