La paradoxa

Klee 1927

"La paradoxa correspon en el terreny espiritual exactament al que són els explosius en el terreny físic; com que apropa oposats sense anular-los, genera una solució espontània en aquell la comprensió del qual ho copsa; però aquestes solucions són veritables explosions quan els oposats enfrontats són prou potents. D'aquí la gran i renovada influència que han exercit independentment de l'espai i el temps homes com Lao tse, Heràclit, Jesucrist, alguns savis hindús i darrerament Nietzsche. Aquests esperits són inaccessibles per al pensament superficial, ja que les seves paraules no contenen "coneixements" que es puguin aprendre. Només a través de la "captació" eventual, que en aquest cas procedeix de la darrera profunditat, revelen la seva veritat; ja que llavors engendren coneixement, i el coneixement exactament adaptat a l'individu particular. D'aquí la possibilitat d'interpretacions sempre renovades; d'aquí que, parlant objectivament, siguin inexhauribles. Per tant, només les paradoxes són projectils espirituals d'un abast incalculable en l'espai i el temps. Els segueix en categoria des del punt de vista de l'efecte a distància la fórmula precisa, és a dir, aquella fórmula que diu tot el que vol dir, i res més; dibuixa els contorns generals del que s'ha d'aprehendre i d'aquesta manera obliga al receptor del missatge a concentrar la seva atenció en la resultant i prescindir dels components."

Hermann Keyserling a Renaixement (1927)