Lloeu. Lloeu el que vulgueu, però lloeu.
Lloar és una actitud del cor, una predisposició, un cant. Una mirada benèvola, positiva, admirativa.
Lloar és una actitud del cor, una predisposició, un cant. Una mirada benèvola, positiva, admirativa.
I si lloeu al Senyor, estarà bé. Perquè no tenim ni idea de qui, o què, o com és el Senyor. Però lloant al Senyor portem la lloança a la seva màxima expressió.
I això és molt bo: lloar del tot, a fons, sense saber què lloem.
I això és molt bo: lloar del tot, a fons, sense saber què lloem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada