Li diu el Cor a Electra:
"Per la pietat que Zeus t'inspira, respectes com la que més les lleis sagrades que floreixen entre els homes."
"Per la pietat que Zeus t'inspira, respectes com la que més les lleis sagrades que floreixen entre els homes."
Tres nocions es poden subratllar en aquesta breu i bonica frase:
a) Hi ha una mena peculiar de lleis, que són les "lleis sagrades".
b) Aquestes lleis sagrades "floreixen entre els homes", sorgeixen espontàniament com les flors i ens enlluernen amb la seva bellesa, la seva pertinència, el seu encert. No cal que vinguin de dalt, que siguin imposades, com si fossin ordres contràries a la natura humana provinents d'un exterior que no se sap on és: simplement, floreixen entre els homes, són humanes però peculiars (no totes les lleis humanes són sagrades).
c) Respectar aquestes lleis demana un element addicional: una pietat inspirada per Déu (fruit de la gràcia de Déu, podríem també dir). Aquesta pietat sembla prou excepcional i insòlita en l'àmbit humà com perquè atribuïm a Déu el seu orígen, la seva inspiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada