Dionís

"Dionís era el déu que moria i ressuscitava dels grecs i el seu culte era una fosca religió mistèrica, aliena al pensament conscient i al culte racional i diürn dels Olímpics. Era associat als misteris d'Eleusis i era la contrapart masculina de Persèpone. De vegades se l'anomenava Bromios."

Helen M. Luke a The Inner Story (1982)

En una brillantíssima radiografia i interpretació simbòlica de Les Bacants d'Eurípides (406 aC), la Sra. Luke mostra el respecte que s'ha de tenir per les pulsions instintives i alhora els seus perills, subratllant com al final de l'obra Dionís apareix com un personatge altiu, pedant i poca-solta.

Si podeu accedir a aquest llibre de la Sra. Luke sobre el mite i el símbol a la Bíblia i a la literatura (hi ha un capítol final també brillantíssim sobre El rei Lear, com són també brillants els dedicats a Moisès i Jacob), val la pena. A nosaltres el text ens va ser facilitat per Lourdes Encinas, a qui li agraïm enormement, tot i el temps que hem tardat a treballar-lo.

La Viquipèdia va en aquesta línia quan diu que "cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de Les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que és autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix les dones de la ciutat a deixar casa seva i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de Citeró. Les dones són guiades per Ino, Autònoe i Agave (la mare de Penteu), les tres germanes de Sèmele, la mare de Dionís; Dionís les ha fet tornar boges per haver negat que el pare del fill de Sèmele és en realitat Zeus. El foraster, que no és sinó Dionís, es venja fent que Agave esquarteri el seu fill membre a membre en una orgia d'inexplicable violència. Quasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són, a Les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzen els grups de devots que hi ha al voltant de Dionís (a Les Bacants són les dones, les mènades, dones delirants). Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de si. És la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència i després la trenca sense remordiments."

La Viquipèdia diu que forma part de "la mitologia grega Dionís o Dionisi (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου[a]). Amb el nom de Bacus (llatí: Bacchus) va passar a la mitologia romana, en la qual fou identificat amb l'antic déu itàlic Líber Pater. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

D'altres noms del déu, no tan coneguts, foren: Acratophorus (Ἀκρατοφρος), Lenaeus (Ληναῖος), Iacchus (Ἴακχος), Bromius (Βρμιος), Euan o Evan (Εὔας, [Εὐν]) i Euaster (Εὐαστρ), Lyaeus (Λυαῖος), Liber [Pater] (Ἐλευθριος) i un llarg etcètera més.

En la poesia llatina se'l qualifica amb nombrosos epítets que fan referència a alguna de les seves qualitats o a algun dels seus atributs. D'entre els epítets més comuns es poden destacar: Thyrsiger, mitis, nocturnus, armiger, generosus, racemifer, candidus, foemineus, alumnus, intonsus, audax, saeuus, iuuenis, nitidus, mollis, benignus, Martius, imberbis, blandus, rubicundus, calens, Dircaeus, corniger, laerificus, spumans, ebrius, titubans.

De vegades s'ha malinterpretat l'afirmació del poeta Ausoni, continguda en el llibre XXIX del seu Llibre d'Epigrames, a l'epigrama XLVIII, vers 6, que els àrabs l'anomenaven Ădōnĕus. Aquesta cita de l'Ausoni no diu pas que un dels noms o epítets del déu Dionís fos Adóneu, sinó simplement que els àrabs l'identificaven amb llur déu Adóneu, això és, “El Senyor” o sigui, Adonis (cf. també l'hebreu (Jahvè) Adonai), de la mateixa manera que, per exemple, els egipcis l'identificaven amb Osiris. En el mateix llibre XXIX, a l'epigrama XLIX, compost en grec, Ausoni l'esmenta amb la forma grega corresponent, ᾽Αδωνες -ως."