Analfabets

Bissier 1956

Ja que estem celebrant el centenari del naixement de Raimon Panikkar, heus ací alguns fragments d'un article que va publicar a La Vanguardia el 22.11.1991:

"Bombardejat pels projectils dels sentits i de les idees, acuitat per la peremptorietat de l'acció, l'home modern, en general, ha quedat convertit en un retardat espiritual, un retardat en les qüestions de l'esperit, en un analfabet de la cultura animi, del conreu de l'ànima, o millor, de la cultura de la vida, com encara anomenava Ciceró a la filosofia."

"Hi ha també una tercera mena d'analfabets: són aquells que saben escriure, però no saben llegir -ni el llibre de la natura, ni gairebé el de l'art, i poc menys que gens de l'escriptura humana que no sigui la de les seves respectives especialitats-. Simplement, no entenen cap altra escriptura que la de la seva especialitat (ni que sigui la del Wall Street Journal). Se'ls hi ha atrofiat el sentit. Potser el llenguatge moral els hi és encara mínimament accessible, el d'una moral individualista i acomodatícia, evidentment. Però tota la resta -que no serveix per a res perquè està per damunt de qualsevol servitud- els hi resulta música celestial, valgui l'expressió corrent, ja significativa de per sí: ¿per què la música de les esferes ha de ser incomprensible (això és, inaprensible) pels humans?"

"Una terra no conreada es torna estèril, una vida humana sense el conreu de l'humus (que alguna cosa té que veure amb l'homo, humà) es torna també incapaç de donar el fruit humà per excel·lència, que és la joia i la pau. Una vida humana que ha trencat els ritmes naturals de la natura i de la mateixa natura humana en especial no és capaç de florir."

"Ni l'educació primària ni la secundària -i em temo que ni la terciària- sobre les qüestions fonamentals de l'ésser humà és suficient per a tenir la pròpia vida a les seves mans, això és, per a ser lliure, i per tant feliç. Sense una dimensió contemplativa, si s'admet la paraula, la vida humana no només degenera, sinó que simplement s'atrofia, i l'ésser humà esdevé llavors terreny adobat per a tota classe de demagògies, fonamentalismes i integrismes, per a abusos de l'autoritat en el cas dels que creuen creure, i per a atropellaments de poder en el cas dels que creuen no creure."