Eucaristia

Fa molts anys teniem una petita comunitat cristiana de base. Hi celebràvem l'eucaristia, i el setembre de 1990 aquest era el guió de celebració que fèiem servir.

El record és afectuós i un punt nostàlgic. Tornarem a tenir possibilitats de poder compartir quelcom de semblant?

Entrada

El qui presideix la celebració dóna la benvinguda a tothom. Convida a celebrar i proposa un gest inicial que simbolitzi la trobada (pot ser un cant, un exercici, una estona de silenci, escoltar una música, un gest col·lectiu com ara l'encesa un rera l'altre d'una espelma...).

Kyrie

Una actitud bàsica de l'home religiós és reconèixer la seva imperfecció i expressar el seu desig de reconciliació amb sí mateix, amb els altres, amb la natura, amb Déu. La tradició cristiana ho ha traduït en una meditació sobre el perdó i una petició de pietat al Senyor.

El qui presideix hi fa referència i convida a revisar els mancaments i defalliments personals. Proposa uns moments de silenci reflexiu i una estona d'aportacions obertes. En acabar, proposa dir o cantar el Kyrie tradicional:

- President: "Senyor, tingueu pietat"

- Tots:  "Senyor, tingueu pietat"

- President: "Crist, tingueu pietat"

- Tots:  "Crist, tingueu pietat"

- President: "Senyor, tingueu pietat"

- Tots:  "Senyor, tingueu pietat"

o bé dir plegats alguna pregària, com ara:

- Tots: "Senyor, tingueu pietat.

         Poca cosa com som i encara massa orgullosos.

         Poca cosa que ens proposem i encara defallim en fer-ho.

         Senyor, perdoneu-nos.

         Per la nostra insensibilitat, pel nostre desànim,

         per la nostra incapacitat d'estimar.

         Senyor, tingueu pietat."

Credo

La tradició eclesial és de recordar plegats les formulacions que compartim, les conviccions centrals de la fe comú. El qui presideix proposa de recordar el que ens aplega i diem junts un Credo, com ara:

- Tots:

"Creiem en Déu,

que vivim com un Pare que ens estima i una Mare que ens acull.

Tot el que existeix és fet per ell i ens parla d'ell.

I creiem en Jesucrist,

fuster de Natzaret que es feu predicador.

Ell proclamà l'amor i la justícia com a camins de vida plena

i el Regne de Déu com a font de llibertat.

Fou executat per la seva paraula viva i la seva acció lliure,

però viu en Déu i en nosaltres, ens orienta i acompanya,

i nosaltres ens apleguem en el seu nom.

I creiem en l'Esperit,

present en el món com una ventada, com un colom, com una flama,

que ens dóna alè per viure amb tota confiança

i ens fa descobrir quins són els camins per trobar el Regne de Déu."

Reflexió

El qui presideix pot proposar una qüestió per compartir en el marc de la celebració. Normalment s'acompanyarà la presentació d'unes lectures i després s'obrirà el corresponent debat o intercanvi de comentaris.

Si la celebració inclou un sopar, serà bo fer-lo després del debat, permetent així que aquest s'allargui més informalment mentre es menja i beu. Un cop acabat el sopar, tot cantant o escoltant una música, es prepara la taula per a l'eucaristia.

Pregària eucarística

La pregària pren la forma d'un diàleg entre el qui presideix i la comunitat:

- President: "Deixem ara entrar dins nostre el que hem sentit,

          sapiguem compartir allò que som i vivim.

          I preguem plegats, de manera senzilla i sincera,

          donant gràcies per la nostra fe,

          per la nostra esperança,

          per tot allò que hi ha en nosaltres d'amor."

- Tots:  "Demanem que l'amor de Déu ens ompli el cor 

          i ens faci sentir la seva crida.

          Que el Regne de Déu que visqué Jesús

          conformi la nostra manera de viure.

          I que la força de l'Esperit

          ens ajudi a trobar la llum que tot ho il·lumina."

- President: "Ho demanem i en donem gràcies avui i aquí,

          tot recordant la vida i la mort de Jesús de Natzaret,

          el seu anunci de pau i el seu camí de lluita,

          la seva paraula exigent i el seu saber compartir,

          amb comprensió, la vida de cada persona.

          Ell ens demanà que ens estiméssim els uns als altres.

          Ell compartí la seva vida amb la gent senzilla,

          amb pobres, malalts i marginats,

          mostrant-nos que només al seu costat

          es pot assolir la llibertat dels fills de Déu.

          Nosaltres volem que el seu camí sigui el nostre camí."

- Tots:  "Voldríem que el seu camí fos el nostre camí.

          Per això recordem i fem nostre

          el signe que ell compartí amb els seus seguidors

          i que els seus seguidors han compartit

          a través dels segles.

          Com a signe de fidelitat a ell.

          Com a signe de fe, d'esperança i d'amor.

          El seu signe és el nostre signe."

- President: "Jesús, el vespre abans de la seva mort,

          es reuní amb aquells que estimava.

          I mentre sopaven va agafar pa, donà gràcies,

          el partí i els el donà, com dient:

          "Preneu i mengeu-ne tots,

           que això és el meu cos, entregat per vosaltres."

          Després agafà una copa de vi, donà gràcies,

          i la passà als seus deixebles, com dient:

          " Preneu i beveu-ne tots,

            que aquest és el calze de la meva sang,

            la sang del compromís nou i definitiu 

            entre Déu i els homes,

            vessada per vosaltres i per tots els homes

            per vèncer tot mal.""

              

          (breu silenci)

- Tots:  "Compartint el record de Jesús

          fem nostra la seva fidelitat al Regne de Déu

          fins a la mort,

          i afirmem la seva resurrecció,

          anunci de la nostra resurrecció.

          Volem que el seu camí sigui el nostre camí.

          I per això, en compartir el seu pa i el seu vi,

          demanem que ell i la seva pau siguin amb nosaltres,

          en l'Església dels seguidors de l'Evangeli,

          en tots els homes de bona voluntat."

- President: "Que el Regne de Déu,

          món de llum,

          món de veritat i de vida,

          món de justícia, d'amor i de pau

          sigui dins nostre, entre nosaltres

          i entre tots els homes,

          ara i sempre."

- Tots:  "Amén."

Comunió

El qui presideix fa passar el pa i el vi, mentre s'escolta en silenci una música de recolliment. Al cap d'una mica, convida a compartir pregàries i reflexions.

En acabar, proposa de dir plegats el Parenostre:

- Tots:  "Pare nostre del cel,

          sigui santificat el vostre nom,

          vingui a nosaltres el vostre Regne,

          facis la vostra voluntat

          així en la terra com en el cel.

          

          El nostre pa de cada dia

          doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui.

          I perdoneu les nostres culpes

          així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

          I no permeteu que caiguem en la temptació.

          Ans deslliureu-nos de qualsevol mal."

Cloenda

La celebració pot acabar amb el Parenostre. De tota manera, si el clima creat ho permet, s'hi pot afegir una darrera part, amb dues opcions:

- simple: el qui presideix diu unes paraules de cloenda i comiat i convida a cantar un cant final.

- complexa: el qui presideix convida a marxar amb la pau del Senyor al cor, invoca la seva benedicció i proposa de fer una lloança final amb el Sanctus:

- Tots:  "Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers.

          El cel i la terra són plens de la seva glòria.

          Al·leluia!"